4.- CONCLUSIONS
El sistema dissenyat per la LPAC suposa la definitiva transició cap a la tramitació del procediment administratiu per mitjans electrònics. Hi ha evidències palpables que el sistema s'ha configurat per facilitar la tasca de l'Administració i no tant les garanties de l'administrat.
Existeixen també múltiples qüestions que no han quedat resoltes a la Llei, com s'ha exposat, i que necessitarà de la interpretació dels òrgans judicials, la qual cosa comporta inseguretat jurídica.
Com han posat de manifest alguns autors, sembla que la Llei parteix de la infal·libilitat de les notificacions electròniques, quan, com tots sabem no sempre és així.
És particularment sorprenent que es dispensi el mateix tractament a tots els destinataris de notificacions electròniques quan encara hi ha zones del territori que no disposen de cobertura de xarxa. També sorprèn la possibilitat que, d'ofici, s'iniciï un procediment i que les notificacions s'efectuïn en una plataforma en la qual l'interessat no estigui adherit; o, per exemple, la possibilitat que, no havent-se dut a terme l'avís al dispositiu mòbil o adreça electrònica, desaparegui de la plataforma la notificació que s'entén rebutjada per haver transcorregut deu dies naturals des de la posada a disposició. Són supòsits que criden poderosament l'atenció tenint en compte que el Tribunal Constitucional ha declarat, per una banda, que el règim de les notificacions forma part del dret a la tutela judicial efectiva i que aquesta es vulnera quan es produeix una indefensió material (STC 113 / 2001, de 7 de maig, FJ 6è) i, de l'altra, que l'administrat pot invocar la existència d'indefensió quan, de manera injustificada, vegi tancada la possibilitat de protegir els seus drets o interessos legítims amb el consegüent perjudici real i efectiu (STC 130/2006, de 24 d'abril, FJ 6è).
Queda obert un temps d'incertesa en el qual està per veure com es posa en marxa, en el dia a dia de la realitat administrativa, la notificació electrònica i com es van esmenant tots aquests problemes.