2.4. El rebuig de la notificació electrònica i les seves consecuencias.

D'acord amb allò que acabam d'explicar, avui per avui és aconsellable que els col·lectius obligats a relacionar-se electrònicament amb l'Administració realitzin una tasca de comprovació periòdica de totes les bústies electròniques, en les quals creuen que poden rebre notificacions (el que comporta adherir-se a les corresponents plataformes i deixar constància en cadascuna d'elles dels dispositius electrònics o adreces electròniques en les quals l'Administració practicarà els avisos de posada a disposició d'una notificació).

Aquesta tasca de comprovació ha de ser pràcticament setmanal, ja que la notificació electrònica s'entén rebutjada transcorreguts deu dies naturals des de la seva posada a disposició sense que l'interessat hagi accedit a ella. En aplicació de l'article 30.3 de la LPAC, si la notificació es posa a disposició de l'interessat el dia 1 i si aquest no accedeix a ella durant els deu dies següents, s'entén rebutjada a partir de les 00:00 hores del dia 12. Tal com disposa l'article 41.5 de la LPAC, el rebuig d'una notificació suposa donar per efectuat el tràmit, seguint el procediment el seu curs.

La LPAC no indica si, un cop transcorreguts aquests deu dies naturals, la notificació ha de romandre o desaparèixer de la plataforma. De nou, s'obre la porta al fet que cada comunitat autònoma o entitat local reguli aquesta qüestió de forma diferent. En qualsevol cas, a l'adreça electrònica habilitada única de l'Administració General de l'Estat la postura és clara: «[e] l'òrgan, organisme o entitat a què, si s'escau, correspongui la prestació del sistema d'adreça electrònica habilitada, portarà a terme les següents funcions: [...] e) impedir l'accés al contingut de les notificacions que s'entenen rebutjades pel transcurs de deu dies des de la posada a disposició »(vid. art. 10.1.e) de l'Ordre PRE/878/2010).

A la pràctica, un cop transcorren aquests deu dies naturals sense que s'hagi accedit al seu contingut, l'adreça electrònica habilitada de l'Administració General de l'Estat permet a l'interessat visualitzar que s'ha posat a la seva disposició una notificació, però li impedeix accedir a el seu contingut. Està per veure com s'abordarà en el nou sistema aquesta problemàtica i si a la resta de seus electròniques es regularà la possibilitat d'accés al contingut de les notificacions que s'entenen rebutjades. En l'actualitat, en el règim de les notificacions en paper, l'operador postal, després d'un segon intent infructuós, deixa a la bústia del destinatari un avís d'arribada informant del lloc on pot passar a recollir la notificació administrativa. La permanència de la notificació a l'oficina es prolonga durant set dies naturals, transcorreguts els quals és retornada a l'Administració actuant. En el règim de la notificació electrònica passa una cosa semblant. Tot i que no hi ha dos intents sinó un sol, un cop transcorren deu dies naturals des de la posada a disposició de la notificació sense que s'hagi accedit al seu contingut aquesta desapareix o, en funció de la plataforma en què s'hagi posat la notificació a disposició de l'interessat, aquesta roman sense que sigui possible accedir al seu contingut.

Aquesta redacció no és gaire garantista amb la posició de l'administrat. Sembla que els seus drets i interessos quedarien més protegits si la previsió fos que la notificació electrònica ha de romandre i ser accessible per molt que es consideri rebutjada. En aquest cas, la notificació romandria accessible a la plataforma sense que els terminis administratius (per exemple, per impugnar) es considerin suspesos. En aquest sentit, si es tractés de notificar la resolució que posa fi a un procediment administratiu i aquesta desapareix o, si malgrat roman a la bústia, no és accessible pel transcurs dels deu dies naturals, s'impedeix a l'interessat -que hi ha accedit passats aquests deu dies- impugnar la resolució davant els tribunals, ja que desconeix la seva pròpia existència (llevat que s'hagi efectuat l'avís a què ens referim més endavant) o, coneixent la seva existència, desconeix el seu contingut.

I si ens trobam davant aquest escenari, quin camí li queda a l'interessat? Ha de preocupar-se per obtenir una còpia de la resolució?

Sembla que el millor seria dirigir un escrit a l'Administració sol·licitant que li faciliti la resolució rebutjada. El risc que comporta aquesta última actuació és que l'Administració no li respongui o ho faci un cop passat el termini d'interposició dels recursos. Novament seran els Tribunals els que hauran de resoldre aquesta problemàtica.

De moment, el Tribunal Suprem en la Sentència de 16 de novembre de 2016, FJ 3r referida a la pràctica d'una notificació electrònica en l'àmbit tributari, assenyala que la presumpció iuris tantum que l'acte o resolució ha arribat tempestivament a coneixement l'interessat pot enervar si aquest acredita «…bé que, malgrat la seva diligència, l'acte no va arribar al seu coneixement o ho va fer en una data en la qual ja no cabia reaccionar contra el mateix; o bé que, tot i no haver actuat amb la diligència deguda (naturalment, s'exclouen els casos en què s'apreciï mala fe), l'Administració tributària tampoc ha procedit amb la diligència i bona fe que li resulten reclamables ».

Hem d'afegir, a més, que el sistema de notificacions electròniques no és infal·lible. L'article 32.4 de la LPAC ho reconeix expressament ja que preveu que, en cas que una incidència tècnica impossibiliti el funcionament ordinari del sistema, «l'Administració podrà determinar una ampliació dels terminis no vençuts ».

En qualsevol cas, cal destacar que no es pot tractar per igual a tots els destinataris de notificacions electròniques. Segons el web del Ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital encara hi ha a Espanya «zones blanques», és a dir, zones del territori «que no disposen de cobertura de xarxes de banda ampla de nova generació, ni previsions per a la seva dotació per algun operador en el termini de 3 anys, basant-se plans d'inversió creïbles » . La LPAC no ha tingut en compte que és possible que alguns dels col·lectius esmentats a l'article 14.2 (imaginem persones jurídiques titulars d'activitats subjectes a algun tipus de control administratiu i que tenen el seu domicili en zones blanques rurals) tinguin dificultats de connexió a internet (ii, mala cobertura de xarxa o mala velocitat de connexió) o fins i tot cap connexió.