2.1. Què s’entén per treball en xarxa?
L’ésser humà és un ésser social i, per tant, sempre ha viscut en contacte amb altres i dins xarxes socials. Des del punt de vista científic, no és fins als anys trenta del segle passat quan es va elaborar un estudi formal i sistemàtic d’aquest fenomen. En els darrers deu anys l’ús massiu de les xarxes socials a Internet ha fet que el concepte s’utilitzi habitualment (Facebook, per exemple, es va llançar el febrer del 2004). De fet, en els darrers anys s’han fet molts estudis acadèmics socials basats en els comportaments dels usuaris o participants en aquestes noves estructures a Internet.
Hi ha moltes maneres de definir el treball en xarxa. El terme és utilitzat de moltes maneres i té significats diferents en funció de la persona o del context en el qual es fa servir. Una definició possible seria aquesta: «El treball en xarxa és un procés a través del qual dues o més persones o organitzacions col·laboren per assolir metes i objectius comuns».
Hi ha una accepció o versió més àmplia del concepte treball en xarxa, també interessant, que a més d’aquesta funció de coordinació (intercanvi d’informació) centra la seva essència en com s’articula la comunitat: hi ha d’haver una col·laboració estable i sistemàtica, per potenciar i reforçar el treball conjunt i evitar duplicitats i descoordinació.
Representació d’una xarxa
Quant a l’Administració pública espanyola, s’hi sol treballar per assignació de funcions i definició de competències (sobre una base normalment legal), però realment la complexa distribució d’aquestes competències fa que per gestionar els solapaments i els espais d’intersecció sigui necessari treballar en xarxa (pensem en aspectes com el turisme, els serveis socials, l’educació, el medi ambient, etc.).
L’increment de la necessitat i la demanda en els serveis públics i l’aparició de situacions de crisis econòmiques com les que s’han viscut en els darrers anys en el nostre entorn, són una realitat que obliga polítics, directius i tècnics a cercar noves formes de gestió i de distribució de recursos, i per tant a cercar solucions sobre la definició d’aquests «espais d’intersecció» comentats.