2.5. Naturalesa i fases de les xarxes

És impossible que hi hagi una xarxa que pugui ser totes les coses, i que acontenti totes les persones i totes les organitzacions. Les xarxes són elements vius i travessen diferents fases i processos, i en alguns casos poden debilitar-se o dissoldre’s, o generar xarxes derivades que de vegades adquireixen més importància que les originals.

Les xarxes necessiten ser flexibles. Els participants faran més aportacions i esforços a la xarxa com més retroacció hi tenguin i més cobreixin les seves necessitats. Els membres han de sentir que la xarxa és seva, que hi estan integrats, que els «pertany», i això s’aconsegueix, entre altres aspectes, si es manté una relació igualitària i equitativa entre els membres. No hi pot haver membres o grups dominants.

Quant a la naturalesa, les xarxes poden ser formals i informals. Les informals no tenen estructura de coordinació o de direcció. Hi ha un continu entre aquestes dues formes «pures» de xarxes.

L’objectiu d’algunes xarxes, com s’ha comentat, és intercanviar informació sobre algun tema, i per a això no es necessiten elements formals o organitzatius complicats. En canvi, altres xarxes requereixen estructures formals per aconseguir els seus objectius.

La major part de les xarxes no desenvolupen sistemàticament la feina des del primer moment que es creen: de fet pot ser perjudicial establir elements formals o condicionants que poden determinar continuar amb el sentit de pertinença i solidaritat propi dels primers moments. Pot aparèixer una fase en què la «maduresa» de la xarxa impliqui que els seus membres estiguin d’acord a formalitzar sobretot les seves maneres de treballar, organitzar-se, decidir, etc.

És fonamental valorar el procés i els resultats d’una xarxa ja establerta, i comparar els productes o resultats amb el que s’esperava obtenir, examinant com s’han fet les coses. S’han de fer els dos tipus clàssics d’avaluació existents: la dels processos (Com hem fet les coses?) i la dels resultats (Què s’ha obtingut?).