2.8.1. Xarxes socials a Internet
Normalment les xarxes socials es classifiquen en horitzontals i verticals.
Les xarxes socials horitzontals són generalistes. No es creen per allotjar un tipus específic d’usuari o un tema concret. Permeten la lliure participació de qui ho desitgi, proporcionant una eina per a la interacció en l’àmbit general. Exemples: Facebook, Google +, etc.
Les xarxes socials verticals són les que s’adrecen a un públic determinat; és a dir, són especialitzades. Les persones les fan servir a causa d’un interès en comú. S’hi solen fer subdivisions, com les de lleure, les professionals (exemple LinkedIn), etc.
També hi ha les denominades plataformes de microblogs, que ofereixen un servei de publicació de missatges de text curts o imatges i la possibilitat de seguir altres usuaris de la xarxa. Representants d’aquest tipus de xarxes són Twitter, Metaki o Muugoo.
Mapa de les xarxes socials (IRedes, versió 3)
També hi ha la possibilitat que els usuaris creïn o formin les seves pròpies xarxes privades, instal·lant un programari determinat (per exemple, Elgg) o visitant un web (Ning). En aquesta línia, algunes empreses, sobretot les més avançades, han començat a crear les seves pròpies xarxes socials privades (intentant no dependre de solucions més comercials), com una opció per resoldre problemes de comunicació entre els empleats, atès que aquestes plataformes permeten una vinculació més propera i menys intrusiva per als seus participants. Aquestes empreses cerquen millorar el rendiment i la productivitat mitjançant aquests nous espais de comunicació i col·laboració.
Exemples de xarxes
Privades:
Públiques:
Red de Teatros de la Comunidad de Madrid
Red Española de Ciudades Saludables (FEMP)
Red Española de Ciudades por el Clima (FEMP)
Red de Entidades Locales por la Transparencia y la Participación (FEMP)
Red de Municipios Digitales de Castilla y León (de la JCy L)
Informals:
Red de Municipios por la Auditoría Ciudadana de la Deuda
Red de Entidades Locales por la Transparencia y la Participación (FEMP)