Adaptació tècnica de l'estratègia política a través de la gestió de projectes
La primera fase en la gestió de projectes sempre és la del moment en què es decideix desenvolupar-lo. I hi ha moltes maneres de decidir-ho. I l'organització, la majoria de les vegades, pren aquesta decisió sense gaire arguments, sense la informació clau per ser objectiva. És important, en aquest moment, que l'organització disposi d'un pla estratègic:
- Que tengui definida la seva missió, visió i valors.
- Que hagi segmentat la seva clientela: grups de clients i d'usuaris (interns i externs).
- Que hagi fet una anàlisi completa de la informació que és rellevant en el seu cas: informació interna (evolució de la seva situació econòmica, evolució dels seus productes i/o serveis, etc.) i la informació externa (situació del mercat i de la competència, tecnologia en ús, normativa aplicable, entre d'altres).
- Que a la vista de la informació rellevant, hagi fet una reflexió estratègica, per exemple amb l'eina DAFO (enumeració de les seves debilitats internes, amenaces externes, fortaleses internes i oportunitats externes).
- Que a partir d'aquesta anàlisi s'hagin identificat els objectius estratègics, que siguin els que es considerin referència a complir en el futur. Els objectius estratègics es poden complir si es desenvolupen, en molts casos, projectes estratègics.
Aquestes suposicions comencen a ser realitat en moltes empreses, en l'àmbit privat, però no tant en el públic. És cert que en la major part de països democràtics, el partit polític que té la tasca de governar, gràcies al suport majoritari de la ciutadania, disposa d'un programa polític.
El programa polític pot tenir diversos nivells de detall. Per regla general, depenent de si el programa és d'índole estatal, regional o local, pot tenir de menys a més detall.
En qualsevol cas, és interessant que a l'inici de la legislatura les línies politicoestratègiques davallin al nivell tècnic dels organismes públics, per analitzar-les i traduir-les perquè siguin realitzables, seguint un procés estratègic i, si és possible, àgil.
Hi ha algunes eines que ajuden a una organització a definir l'estratègia que ha de seguir en el futur. A definir les línies estratègiques necessàries per assolir el gran objectiu de les entitats públiques, el benestar de la ciutadania. Algunes de les línies estratègiques que moltes organitzacions defineixen avui dia estan relacionades amb la sostenibilitat, l'ètica en la gestió o l'ús de les energies renovables, per exemple.
L'eina que es proposa en aquest material és el DAFO, però cal tenir en compte que també es poden utilitzar altres tècniques o mètodes, com per exemple:
- El mapa mental (mind map).
- El pool d'idees (notes adhesives).
- Brainstorming o tempesta d'idees.
- El mapa estratègic (Norton i Kapplan).
- El 6 barrets (De Bono).
- L'estratègia de l'oceà blau (Chan Kim).
- El diagrama d'interrelacions (causa-efecte).
- La matriu de priorització de criteris ponderats.
En la major part dels casos és interessant no centrar el procés estratègic en una sola d'aquestes eines, sinó en la combinació d'aquestes, com veurem més endavant.