5.1 Introducció
D’acord amb l’exposició de motius de la Llei 9/2005, de 21 de juny, de cooperació per al desenvolupament, aquesta s’organitza com un conjunt d’accions, estratègies i recursos que la comunitat internacional fa servir per millorar les condicions econòmiques i la qualitat de vida en els països en vies de desenvolupament. Es tracta, per tant, d’una acció solidària amb els països que tenen dificultats per obtenir un benestar social òptim dels seus habitants i permetre en una doble direcció l’intercanvi i la relació entre tots els pobles del món. Al mateix temps, apunta aquesta exposició, la política de cooperació per al desenvolupament és un instrument eficaç de democratització tant en els països receptors de les ajudes com en les societats avançades, que aprofundeixen en els motius de la situació mundial.
L’article 83 de la Llei 3/2007 regula les comissions de serveis per cooperació internacional en els termes següents:
«Article 83. Comissions de serveis per cooperació internacional
1. Les comissions de serveis per participar en programes o missions de cooperació internacional al servei d’organitzacions internacionals, entitats o governs estrangers es poden acordar sempre que consti l’interès de l’Administració de la comunitat autònoma i siguin per un període inferior a sis mesos.
2. La resolució que acordi la comissió de serveis ha de determinar si es percep la retribució corresponent al lloc de procedència o al lloc que s’ha d’ocupar.»
És de destacar que la comissió de serveis per cooperació internacional no és estrictament un sistema de provisió de llocs de feina adscrits a l’Administració de la CAIB, atès que la persona adjudicatària no ocupa un lloc vacant, sinó que se li encomana dur a terme una missió o un programa de cooperació internacional. A més, en aquest cas les funcions que exerceix la persona a qui se li adjudica la comissió ni tan sols es desenvolupen a l’Administració de la CAIB, a diferència de la comissió de serveis d’atribució temporal de funcions.
Uns altres dels aspectes importants a què s’ha de fer esment respecte a aquest sistema de provisió són els següents:
a) Per adjudicar aquest tipus de comissions de serveis és necessari deixar constància a l’expedient que la missió o el programa de cooperació que s’ha de desenvolupar és d’interès per a l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Això implica que, a més de la direcció general competent en matèria de funció pública, també ha de intervenir en el procediment administratiu la direcció general competent en matèria de cooperació, la qual ha de vetllar precisament per la concurrència d’aquest interès.
b) L’article 99 de la Llei 3/2007 preveu com un supòsit de declaració en la situació administrativa de serveis especials el fet de ser autoritzat per dur a terme una missió per un període determinat superior a sis mesos en organismes internacionals, governs o entitat públiques o en programes de cooperació internacional. En conseqüència, si un funcionari pretén desenvolupar una missió o un programa de cooperació internacional superior a sis mesos, el que pertoca sol·licitar és un canvi de situació administrativa i no una comissió de serveis per una missió de cooperació. És important recordar que el text refós de l’EBEP determina que el personal funcionari declarat en la situació administrativa de serveis especials ha de percebre les retribucions del lloc o càrrec que acompleixi i no les retribucions que li correspondrien com a personal funcionari de carrera.
c) El Decret 33/1994, de 28 de març, pel qual s’aprova el Reglament de proveïment de llocs de feina i promoció professional, no regula aquest tipus de comissions de serveis.
d) El procediment per autoritzar aquests tipus de comissions s’inicia sempre a instància de la persona interessada.
e) La concessió de la comissió de serveis és discrecional, l’Administració també ha de tenir en compte les necessitats pròpies dels serveis que presta a l’hora d’autoritzar o denegar aquest tipus de comissions.