Omet navegació

7.2 Característiques i tipus.

Característiques

El trasllat per motius de salut o rehabilitació és un sistema de provisió de llocs de feina excepcional mitjançant el qual es dona preferència a la protecció de la salut respecte a l’aplicació dels principis de mèrit i capacitat. Per aquest motiu, la jurisprudència recaiguda sobre aquest sistema de provisió ha destacat que s’ha d’aplicar restrictivament amb l’objectiu d’evitar situacions lesives respecte a la resta de funcionaris. Aquesta aplicació restrictiva implica que els motius de salut han de tenir una rellevància significativa perquè l’Administració pugui fer ús d’aquest sistema de provisió. A tall d’exemple, es pot transcriure el fragment següent de la Sentència de 27 de juny de 2013 emesa per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid:

«Siendo el sistema normal de provisión de puestos de trabajo el de concurso, así como la libre designación limitado a determinados puestos recogidos en la relación de puestos de trabajo por la naturaleza de sus funciones, los preceptos indicados suponen una excepción al régimen general de provisión de puestos de trabajo, en el que no priman los criterios de mérito y capacidad, lo que lleva a una aplicación estricta de dicho sistema de provisión, al considerarse que se está ante un supuesto excepcional, que exige interpretarlo con carácter restrictivo, para evitar situaciones lesivas para otros funcionarios, por lo que esos motivos de salud de ser de relevancia significativa a los efectos de que se pueda imponer a la Administración esa adscripción.»

Una altra característica a la qual es pot fer esment és que tant a l’Administració General de l’Estat com a l’Administració de la CAIB és un procediment de provisió que només es pot iniciar a petició de la persona interessada. Altres administracions, com per exemple l’Administració de la comunitat autònoma de La Rioja, han previst normativament la possibilitat d’iniciar un procediment de trasllat per motius de salut d’ofici en aquells casos en què l’Administració té coneixement —directe o indirecte— de fets o situacions relacionades amb l’estat de salut d’un funcionari que puguin generar una situació de perill tant per a la persona treballadora com per a terceres persones.

En darrer terme, cal assenyalar que l’Administració de la CAIB considera que es tracta d’un sistema de provisió aplicable tant al personal funcionari de carrera com al personal funcionari interí. No totes les administracions públiques segueixen aquest mateix criteri, l’Administració de la CAIB entén que el personal funcionari interí té dret a aquests tipus de trasllat pels motius següents:

a) Atesa l’entitat del dret a la protecció de salut de les persones treballadores.

b) A diferència d’altres sistemes de provisió, com ara les comissions de serveis de caràcter voluntari, al qual la normativa fa referència expressa al personal funcionari de carrera; l’article 84 estableix en aquest cas que el personal funcionari té dret a aquest tipus de trasllat, sense especificar que sigui interí o de carrera.

c) Alguns Tribunals Superiors de Justícia ja han establert que la naturalesa temporal de la prestació dels serveis no justifica la denegació d’aquests trasllats al personal funcionari interí o laboral temporal, com el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, en la sentència núm. 2534/2017, emesa per la Sala Social (vegeu el document d’interès núm. 4).

Tipus

Pel que fa als tipus, es pot diferenciar entre:

a) El trasllat per motius de salut propis.

b) El trasllat per motius de rehabilitació propis.

c) El trasllat per motius de salut del cònjuge o de fills i filles a càrrec.

d) El trasllat per motius de rehabilitació del cònjuge o de fills i filles a càrrec.