8.3 La permuta
La permuta es va introduir per primera vegada dins el règim jurídic de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, per l’article 86 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la CAIB.
Es tracta d’un sistema de provisió que s’ha de qualificar com a extraordinari, voluntari per a les persones interessades i potestatiu per a l’Administració. És potestatiu atès que, tot i que concorrin els requisits exigits, l’Administració pot denegar la permuta motivadament.
Aquest procediment s’inicia sempre a petició de les persones interessades. La sol·licitud pot ser subscrita en un únic document conjunt o bé mitjançant escrits individuals. El més habitual és que se sol·liciti en un únic document, ja que abans d’iniciar el procediment hi ha un acord previ entre les persones que volen permutar els llocs de feina.
Quan la direcció general competent en matèria de funció pública rep una sol·licitud d’aquest tipus, i en cas que no hagi de requerir l’esmena o la millora de la sol·licitud, ha de comprovar si concorren els requisits per poder concedir la permuta. Aquests requisits es troben establerts pel primer i el quart apartat de l’article 86 i són els següents:
a) Les persones interessades han de trobar-se en la situació administrativa de servei actiu.
b) L’antiguitat entre les persones que volen permutar els llocs de feina no pot diferir en més de cinc anys.
c) Els llocs de feina han de ser genèrics, de retribucions semblants i els ha de correspondre la mateixa forma de provisió.
A aquest efecte, l’article 35.4. de la Llei 3/2007 especifica que són llocs de feina genèrics en tot cas els que no es troben diferenciats dins l’estructura orgànica i impliquen l’execució de funcions pròpies del cos, l’escala o l’especialitat, o els que no tenen contingut individualitzat.
d) Que no s’hagi autoritzat una permuta a alguna de les persones interessades en els darrers cinc anys.
Per determinar el compliment d’aquest requisit s’ha d’atendre a la data en què es sol·licita que tengui efectivitat la permuta sol·licitada.
e) Cal que a alguna de les persones interessades no li manquin menys de deu anys per complir l’edat de jubilació forçosa.
Un cop que la direcció general de funció pública comprova que concorren tots els requisits, ha de trametre una còpia de la sol·licitud a les conselleries o ens afectats i sol·licitar que trametin un informe sobre la conveniència o inconveniència d’atendre la concessió de la permuta.
En el cas que l’informe de les conselleries o dels ens afectats sigui favorable a la concessió de la permuta, es pot resoldre el procediment. Si contràriament algun dels informes és desfavorable s’ha d’obrir un termini de deu dies hàbils perquè les persones interessades puguin presentar les al·legacions o els documents que estimin pertinents. Un cop analitzades les al·legacions presentades s’ha de resoldre el procediment o, si escau, dur a terme qualsevol acte d’instrucció que es consideri necessari.
L’article 86 estableix que l’òrgan competent per resoldre la permuta és el conseller competent en matèria de funció pública. Tot i això, aquesta competència es troba delegada en la persona titular de la direcció general competent en matèria de funció publica per la Resolució de la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat de 24 de febrer de 2021.
Per finalitzar assenyalar que l'apartat 4 de l'article 86 disposa que la permuta té caràcter definiu, tret del cas que en el termini de dos anys alguns dels permutants sol·liciti la jubilació voluntària. Si es dona aquest cas, els permutants han de retornar a la destinació d'origen.