8.1 Introducció
L’any 2004, la mobilitat de les funcionàries víctimes de violència de gènere fou introduïda com a sistema de provisió per la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures per a la protecció integral contra la violència de gènere. La disposició addicional novena d’aquesta llei va modificar la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública.
Un poc més tard, l’article 64 de la Llei 12/2006, de 20 de setembre, per a la dona, va establir que:
«Els poders públics, dins l’àmbit de les seves competències, han de garantir a les dones víctimes de violència de gènere l’exercici, entre d’altres, del dret a la reducció o a la reordenació del seu temps de feina, a la mobilitat geogràfica i a l’excedència, en els termes que es determinin dins la legislació específica en aquesta matèria.»
D’acord amb aquestes lleis, l’article 82.1. del text refós de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic estableix:
«Article 82. Mobilitat per raó de violència de gènere i per raó de violència terrorista
1. Les dones víctimes de violència de gènere que es vegin obligades a abandonar el lloc de fein a la localitat on prestaven serveis, per fer efectiva la seva protecció o el dret a l’assistència social integral, tenen dret al trasllat a un altre lloc de feina propi del seu cos, escala o categoria professional, de característiques anàlogues, sense necessitat que sigui vacant de cobertura necessària. Així i tot, en aquests supòsits l’Administració pública competent està obligada a comunicar-li les vacants ubicades a la mateixa localitat o a les localitats que la interessada sol·liciti expressament.
Aquest trasllat té la consideració de trasllat forçós.
En les actuacions i els procediments relacionats amb la violència de gènere s’ha de protegir la intimitat de les víctimes, en especial les dades personals, les dels seus descendents i les de qualsevol persona que estigui sota la seva guarda o custòdia.»
Per la seva banda, l’article 85 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la CAIB, disposa que les funcionàries víctimes de violència de gènere, per fer efectiva la seva protecció o el dret de l’assistència social integral, tenen dret preferent al trasllat a una localitat o illa distinta. A aquest efecte, se’ls oferiran els llocs de feina vacants ubicats a les localitats o illes que expressament sol·licitin.
De la lectura de l’article 82 del text refós de l’EBEP es desprèn que aquest precepte és d’aplicació a totes les empleades públiques. Cal recordar que l’article 8 d’aquesta mateixa norma disposa que els empleats públics es classifiquen en: funcionaris de carrera, funcionaris interins, personal laboral fix o temporal i personal eventual. L’article 85 de la Llei 3/2007 només fa referència a les funcionàries, no obstant les dones que tenen la condició de personal laboral de la CAIB també tenen dret al trasllat per causa de violència de gènere per aplicació de l’article 82 del text refós de l’EBEP, i perquè així ho preveuen expressament tant el conveni col·lectiu d’aplicació al personal laboral de l’Administració de la CAIB, com l’Estatut dels Treballadors.
Aquest sistema de provisió, s’inicia a instància de la dona afectada però no es pot qualificar com a voluntari. De fet, el mateix article 82 del text refós de l’EBEP estableix expressament que té el caràcter de forçós. No s’ha de perdre de vista que es tracta d’un dret que s’empara en el fet de tenir la consideració de víctima de violència de gènere, consideració que obliga la persona afectada a dur a terme un canvi de lloc de feina per poder accedir a un entorn més segur i allunyar-se d’aquesta manera del seu agressor. Es pot afirmar que també té un caràcter obligatori per a l’Administració, atès que si concorren els requisits establerts s’ha de concedir el trasllat. És a dir, es prioritza la necessitat de protegir la integritat física i moral de la víctima per damunt de les necessitats organitzatives de l’Administració. De fet, el trasllat s’ha de dur a terme tot i que el lloc de feina vacant no sigui de necessària cobertura.
Un altre aspecte és que el trasllat pot produir-se en la mateixa localitat a la qual ja es trobava destinada la funcionària, sempre que quedi garantida la seva seguretat.
La tramitació d’un trasllat per violència de gènere, com la de qualsevol altre procediment administratiu, suposa el transcurs d’un lapse temporal que, atesa la causa que motiva aquest tipus de trasllat, l’Administració intenta que sigui com més curt millor. No obstant això, s’ha de tenir en compte que mentre es tramita el procediment l’Administració podria adoptar alguna de les següents mesures per fer efectiva la protecció i garantir la seguretat de la persona afectada:
a) Concedir una excedència. L’article 89.5. del text refós de l’EBEP estableix que les funcionàries víctimes de violència de gènere, per fer efectiva la seva protecció o el seu dret a l’assistència social integral, tenen dret a sol·licitar la situació d’excedència sense l’obligació d’haver prestat un temps mínim de serveis previs i sense que sigui exigible cap termini de permanència.
Aquest mateix precepte garanteix que durant els dos primers mesos la funcionària té dret a percebre les retribucions integres i, si escau, les prestacions familiars per fills a càrrec.
b) Considerar la falta d’assistència al lloc de feina com una falta justificada.
c) Adjudicar una comissió de serveis d’atribució temporal de funcions.
L’Administració General de l’Estat va publicar al Butlletí oficial de l’Estat número 295, de 10 de desembre, la Resolució de 25 de novembre de 2015, de la Secretaria d’Estat d’Administracions Públiques, per la qual estableix el procediment de mobilitat de les empleades públiques víctimes de violència de gènere (vegeu el document d’interès número 5).
Pel que fa a l’Administració de la CAIB, l’Acord de Consell de Govern de 29 de juny de 2012 va aprovar el primer Pla d’igualtat entre dones i homes de l’Administració de la comunitat autònoma (serveis generals) 2012-2015. L’eix 7 d’aquest pla tractava de les situacions de protecció especial. L’acció 7.2. era la següent: «Aconseguir un procediment de desenvolupament àgil i garantista en l’actuació de l’Administració en defensa de les dones víctimes de violència de gènere.» Per assolir aquest objectiu, entre d’altres, es varen incloure les mesures següents:
7.2.1. Establiment d’un protocol de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears sobre mobilitat de les empleades públiques víctimes de violència de gènere que estableixi on han d’acudir i com han d’actuar i que garanteixi la protecció de la intimitat de les víctimes, dels seus descendents i de qualsevol persona que estigui sota la seva guarda o custòdia.
7.2.2. S’ha de garantir la confidencialitat al llarg de tota la carrera professional de les empleades públiques víctimes de violència de gènere, a l’efecte de protegir-ne la integritat física i moral.
7.2.3. Seguiment de l’acord de mobilitat interadministrativa per a empleades públiques víctimes de violència de gènere pel que fa a la participació de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, sempre amb garantia de la protecció de la intimitat de les víctimes, dels seus descendents i de qualsevol persona que estigui sota la seva guarda o custòdia.
7.2.4. Totes les mesures relacionades amb la lluita contra la violència de gènere s’han de tramitar de manera preferent i per mitjà de procediments especialment àgils que en garanteixin l’eficàcia.
D’acord amb això, es va emetre la Resolució del conseller d’Administracions Públiques per la qual s’aprova el protocol d’actuació per a la mobilitat administrativa per raó de violència de gènere per a les empleades públiques de serveis generals de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 21, de 12 de febrer de 2015) (vegeu el document d’interès núm. 6).
El segon Pla d’igualtat entre dones i homes de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears (serveis generals) 2016-2019, que es va aprovar per Acord del Consell de Govern de 8 de juliol de 2016 (BOIB núm. 87, de 9 de juliol) preveu, entre les actuacions de l’eix 5, «revisar el protocol de mobilitat per motiu de violència de gènere per adaptar-lo a la nova Llei d’igualtat de dones i homes de les Illes Balears».
Aquesta adaptació es va dur a terme amb l’emissió de la Resolució de la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques de modificació de la Resolució del conseller d’Administracions Públiques per la qual s’aprova el protocol d’actuació per a la mobilitat administrativa per raó de violència de gènere per a les empleades públiques de serveis generals de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 61, de 18 de maig de 2017) (vegeu el document d’interès núm. 7).
En darrer lloc, s’ha de tenir en compte que, d’acord amb el principi de col·laboració que regeix la relació entre totes les administracions públiques, el trasllat també es pot dur a terme a una administració pública diferent, fins i tot fora de l’àmbit territorial de les Illes Balears. Recíprocament, l’Administració de la CAIB pot concedir el trasllat a empleades públiques d’altres administracions. De fet, en les LVII Jornades de Funció Pública, dutes a terme a Santiago els dies 20 i 21 de novembre de 2008, es va aprovar l’Acord de mobilitat geogràfica entre administracions públiques per violència de gènere. Aquest acord, subscrit per l’Administració de la CAIB, ja va establir un procediment d’actuació àgil, fonamentat en els principis de cooperació entre administracions, celeritat i confidencialitat en el tractament de les dades personals de les empleades públiques i dels seus familiars.
El 22 d’octubre de 2018 la Conferència Sectorial d’Administració Pública va adoptar, per unanimitat, l’Acord per afavorir la mobilitat interadministrativa de les empleades públiques víctimes de violència de gènere (vegeu document d’interès núm. 8). Aquest Acord substituí l’Acord de 2008.