2.1.1. Primeres notes
La coma representa una pausa breu. Per entendre’ns: no talla en sec el discurs, sinó que fa que es reprengui de seguida. A més, és el signe de puntuació que té més usos, alguns dels quals relacionarem amb l’altre instrument que du la veu cantant: el punt.
En clau de sol
La pausa de la coma és tan curta com la que fa el cantant que, gairebé sense deixar de tocar l’instrument, reprèn immediatament la lletra de la cançó.
Com a conseqüència de l’anterior, i en combinació amb el punt, la coma és el signe que genera més errors, com ja s’ha dit en la introducció. I per això mateix aquest apartat 2.1 del material és el que conté més explicacions i suposa la base sobre la qual s’aixequen les diverses argumentacions que trobarem en relació amb la puntuació.
Un altra qüestió bàsica, però important, ni que sigui perquè no l’hem d’oblidar: tant si escrivim a mà com sobre teclat, la coma va enganxada a la paraula precedent sense deixar espai; en canvi, després de la coma hi ha d’haver un espai.