Omet navegació

2.2.2. Tipus de punts: usos

El primer detall que podem avançar és que, en comparació amb la coma, els usos del punt són més reduïts i fàcils de localitzar. També és evident que trobarem amb molta freqüència, i en tota classe de texts, els tres tipus específics de punts que existeixen, els quals barrejarem seguidament amb els mateixos usos del signe, per simplificar.

Per tant, amb l’objectiu comú de marcar la coneguda «pausa llarga», tenim:

A) El punt i seguit

Que s’escriu en un mateix paràgraf entre el final d’una oració i el començament d’una altra.

B) El punt i a part

Que suposa el final d’un paràgraf i el començament d’un de nou.

C) El punt final

Que indica acabament absolut de text.

Un, dos... provant, provant!

El teu vol segueix programat tal com estava previst, per la qual cosa no és necessari que tornis a contactar amb la nostra companyia. Et recordam que, mitjançant correu electrònic o missatges d’SMS, sempre notificam qualsevol canvi que es produeixi en el vol que hagis contractat.

La facturació en línia s’obre 30 dies abans del vol i es tanca 6 hores abans de la sortida. Pots imprimir la targeta d’embarcament o descarregar-te-la a la nostra aplicació mòbil.

Però, a part dels usos que coincideixen amb la tipologia dels punts, el signe de la pausa llarga té una notable presència en un altre àmbit:

D) Fórmules fixes 

El punt serveix per cloure la frase de comiat de les cartes i els missatges electrònics, quan hi ha verb. És important retenir aquest darrer detall («quan hi ha verb»), perquè és el que estableix la diferència entre usar punt o coma en les fórmules fixes. En aquest sentit, recordem el que hem explicat en la lletra E) de l’apartat 2.1.2.

Rebeu una salutació cordial.

Esper que ens vegem aviat.

Per acabar amb els usos del punt, convé recordar quina és la idiosincràsia de la pausa que marca aquest signe, perquè això és fonamental per emprar-lo adequadament en els escrits.

E) La pausa llarga té un punt

Ara que ja estam familiaritzats amb la diferència que hi ha entre la pausa breu i la pausa llarga, convé advertir d’un error comú que, tanmateix, aquí volem reconvertir en quelcom positiu i encarar com un ús propi del punt. Parlam dels casos en què no s’identifica bé la intensitat de la pausa que s’ha de fer en el discurs i, en lloc del punt, escrivim coma. En aquest sentit, recordem que, quan s’acaba d’explicar una idea, normalment s’ha de cloure amb punt la seqüència que conté aquesta formulació.

Com que es tracta d’una errada habitual a l’hora d’escriure no sempre fàcil d’identificar, obrirem un capítol especial de la secció «Dos, un... tallam, tallam!» per il·lustrar aquest mal ús amb exemples pràctics.

Dos, un... tallam, tallam!

1)

Els dos clubs s’han reunit avui dilluns per fer una permuta de jugadors, de manera que Martí arribaria al València i Ferrer ho faria a les files del Mallorca. Un altre nom que s’ha posat damunt la taula de les negociacions és el de Robertinho, el migcampista brasiler ha rebut l’alta mèdica de la lesió que l’ha mantingut apartat dels entrenaments i, en conseqüència, a partir d’avui matí podrà aclarir el seu futur immediat.

2)

A una fàbrica hi ha quatre màquines en marxa 9 hores diàries i s’elaboren 18.000 peces diàries. Una de les màquines s’ha espatllat, quantes hores s’hauran de tenir en funcionament els aparells que continuen marxant si es volen fabricar 15.000 peces per dia?