Omet navegació

F) Elisions de verbs

La coma serveix per indicar l’elisió d’un verb que se sobreentén o que ja s’ha esmentat abans en la frase. D’aquesta manera, s’evita una repetició. Recordem aquí que, gràcies a la puntuació, la lectura d’un text és rítmica i harmònica, com la bona música...

En l’entonació, l’omissió del verb es marca amb una pausa clara, tot i que breu, perquè es tracta de la coma; i, en l’escriptura, s’indica amb una coma.

Nota afinada: elisions i puntuació

En efecte, amb la coma introduïm una funció específica dels signes de puntuació que fins ara no havíem esmentat: la d’indicar elisió d’elements lingüístics. Aquesta nova funció s’afegeix a les tres generals que s’han comentat en la introducció: delimitar el discurs, facilitar-ne la comprensió i evitar ambigüitats.

De tota manera, tornant a l’ús concret de la coma que ara ens ocupa, prenguem nota de com es relaciona amb les grans funcions dels signes llegint l’afirmació següent: és convenient marcar l’omissió d’elements lingüístics mitjançant la coma perquè la frase quedi ben delimitada i, així, eliminar qualsevol ambigüitat a l’hora d’interpretar-la que pugui dificultar-ne la comprensió.

Un, dos... provant, provant

1)

En l'entonació, l'omissió del verb es marca amb una pausa clara, tot i que breu, perquè es tracta de la coma; i en l'escriptura, amb una coma.

2)

—Hola! A quina hora vindreu a dinar?

—Bon dia! Jo arribaré devers les 15 hores... I tu, Manel?

—Ei! Jo, a les 15.30 hores.

3)

En Francesc té un terreny, ubicat lluny del poble, a fora vila, on ha sembrat uns quants arbres fruiters i hortalisses. Respecte a aquestes, sabem que a tres cinquenes parts del sòl patateres sembrades i a dos quarts, tomatigueres. En total, quina fracció de terreny inclou hortalisses?

Què repassam? (3)

Recordem la necessitat de tancar entre dues comes els incisos situats a l’interior de text i d’escriure coma després dels elements d’enllaç.