E) La coma que aclareix el panorama
La coma serveix per evitar ambigüitats i facilitar la comprensió del que realment vol transmetre el text. En aquest cas, doncs, i més que mai, el fet d'escriure la coma depèn de la nostra intenció a l'hora de redactar. Per tant, d'una banda, ens podem trobar amb contexts en què serà necessari escriure coma o no segons la idea que vulguem expressar; i, de l'altra, l'escriptura de la coma ens ajudarà a aclarir una possible lectura equivocada del text.
Ara bé, podem assegurar, sense por d'equivocar-nos, que a l'hora de redactar habitualment no hi haurà la necessitat de decidir si escriure coma o no per no caure en l'ambigüitat; més aviat, es tracta d'un ús excepcional, si bé, com a tal, resulta transcendental prendre la decisió adequada.
Com ja s'ha esdevingut en algun cas anterior, aquest ús de la coma s'entén més ràpidament posant-ne exemples que no definint-lo. Ho comprovarem.
Nota afinada número 1: la transcendència de la coma
Per fer-se una idea clara de com de transcendent pot resultar per al significat d'un text escriure o no una coma, és interessant relacionar l'ús descrit en aquest apartat E) amb la «Nota afinada número 2» de «La coma explicativa», això és, amb el fet d'escriure una coma o no davant el relatiu que. En ambdós casos, ens podem trobar en situacions excepcionals en què la presència o no de la coma faci variar el sentit de l'exposició.
De totes maneres, mai no hem de perdre el control de la situació, perquè només es tracta que tinguem clar què volem expressar i actuar en conseqüència amb el signe en qüestió.
Nota afinada número 2: delimitar per desfer ambigüitats
Hem vist més amunt que la coma, d'un costat, és un signe delimitador d'unitats en el discurs, i, de l'altre, serveix per desfer ambigüitats. Doncs ara podem relacionar ambdues funcions per afirmar que la coma s'utilitza a vegades per especificar on comencen i on acaben determinades frases de certa extensió amb l'objectiu de facilitar la comprensió del text. Es tracta de supòsits en què, en principi, no seria necessària la coma, però convé escriure-la perquè quedi ben delimitada cada part de què consta el discurs, en benefici de la claredat expositiva.
És el cas, per exemple, de la delimitació de frases llargues (que contenen subjectes diferents o no) coordinades normalment amb la conjunció i; segons el context, pot ser recomanable marcar el canvi de frase (i, segons el cas, de subjecte) per delimitar bé el discurs. En aquest mateix sentit, ja hem constatat en la «Nota afinada número 2» de l'apartat «Enumeracions» que a vegades pot ser necessari escriure coma abans de les conjuncions i, o, ni —tot i que això s'aparta de la norma general—, a fi de delimitar bé cada seqüència enumerada.
Vegem il·lustrada aquesta «afinació» amb alguns exemples.
Un, dos... provant, provant!
1A)
—I què, com han anat aquests dies de permís?
—Ahhh! Els dies de permís perfecte. Gràcies!
1B)
—I què, com han anat aquests dies de permís?
—Ahhh! Els dies de permís, perfecte. Gràcies!
En l'exemple 1 es reprodueix un diàleg senzill en què la presència de la coma desfà qualsevol possible ambigüitat. Observem, a més, que la coma del fragment B és necessària per l'omissió de la forma verbal «han anat».
I, aleshores, què passa amb el fragment 1A? Podem dir que és «correcte»? D'entrada, potser val més no emprar la parella de conceptes «correcte-incorrecte» per analitzar un cas com aquest, atès que una puntuació com la que presenta 1A podria arribar a ser possible (l'adjectiu «perfecte» referint-se al substantiu «permís»), però no és difícil imaginar-se que el vertader propòsit del diàleg és transmetre la idea que exposa l'exemple 1B. I tot, per la coma...
Un, dos... provant, provant!
2A)
«Els comunistes perden vots a favor dels socialistes i els centristes, a favor dels dretans i els ultradretans»
2B)
«Els comunistes perden vots a favor dels socialistes, i els centristes, a favor dels dretans i els ultradretans»
En aquest titular de diari es comprova immediatament que el sentit de la informació canvia radicalment segons si delimitam amb coma o no el segon subjecte («els centristes»). La lògica política diu que el vertader propòsit és el que manifesta l'exemple 2B, i, en consonància amb això, fixem-nos com la coma aclareix el missatge i el fa ben real.
I, per un moment, imaginem-nos que en el titular de l'exemple 2A, en lloc d'emprar-s'hi paraules referides a ideologies («socialistes», «centristes»...), s'hi utilitzassin sigles corresponents a partits polítics concrets... Quin canvi de sentit, respecte a la vertadera intenció!
Què repassam? (2A, 2B)
Tal com ja succeïa en l'exemple 1, tornam a trobar la presència d'una coma —la que hi ha després de la paraula «centristes»— que es justifica per l'omissió d'una forma verbal: «perden [vots]».
Així mateix, també repassam com d'útil i eficient pot arribar a esdevenir delimitar un segon subjecte —diferent del que apareix al principi de la frase— mitjançant la coma, encara que vagi precedit de la conjunció i.
Un, dos... provant, provant!
3A)
Malgrat que les relacions amb l'exterior són més aviat escasses l'any 1952, es produeix l'ingrés d'Espanya a la UNESCO i el 1954 l'ajuda americana permet una reactivació industrial.
3B)
Malgrat que les relacions amb l'exterior són més aviat escasses, l'any 1952 es produeix l'ingrés d'Espanya a la UNESCO i el 1954 l'ajuda americana permet una reactivació industrial.
Segons on col·loquem la coma, el focus d'atenció del lector se centra més en l'«any» en què Espanya va ingressar a la UNESCO (cas B) o es manté en la idea general que vol transmetre el text en relació amb l'aïllament de l'Estat, en un moment donat de la història, respecte a l'exterior.
Des del punt de vista del contingut, les dues frases són correctes, si bé l'exemple 3B és més precís. I tot, gràcies a la coma...
Què repassam? (3A, 3B)
Després del complement circumstancial concessiu, introduït per la locució «malgrat que», escrivim coma. Fixem-nos que, en aquest cas, necessitam separar amb aquest signe la circumstància de la resta del text.
Un, dos... provant, provant!
4A)
Com ja t'he dit personalment 
sempre has aconseguit que l'ambient de feina fos positiu i que el treball sortís a temps.
4B)
Com ja t'he dit personalment, sempre has aconseguit que l'ambient de feina fos positiu i que el treball sortís a temps.
4C)
Com ja t'he dit personalment sempre, has aconseguit que l'ambient de feina fos positiu i que el treball sortís a temps.
Què ressaltam? (4A)
La frase 4A necessita una coma: com el cas dels exemples 3A i 3B, va encapçalada per un complement circumstancial que s’ha de separar de la resta del text. Ara bé, un cop decidida aquesta puntuació, situarem la coma davant o darrere l’adverbi «sempre» en funció de la idea que vulguem expressar. Les dues informacions (4B i 4C) estan ben redactades, però...
Què ressaltam? (4B, 4C)
Si la coma s'escriu abans de l'adverbi, el significat d'aquest s'associa a la forma verbal «has aconseguit».
En canvi, si la situam després de l'adverbi, interpretam el seu significat temporal juntament amb la forma verbal de la frase que actua com a complement circumstancial, això és, relacionam «sempre» amb «t'he dit».