Omet navegació

E) La coma que aclareix el panorama

La coma serveix per evitar ambigüitats i facilitar la comprensió del que realment vol transmetre el text. En aquest cas, doncs, i més que mai, el fet d'escriure la coma depèn de la nostra intenció a l'hora de redactar. Per tant, d'una banda, ens podem trobar amb contexts en què serà necessari escriure coma o no segons la idea que vulguem expressar; i, de l'altra, l'escriptura de la coma ens ajudarà a aclarir una possible lectura equivocada del text.

Ara bé, podem assegurar, sense por d'equivocar-nos, que a l'hora de redactar habitualment no hi haurà la necessitat de decidir si escriure coma o no per no caure en l'ambigüitat; més aviat, es tracta d'un ús excepcional, si bé, com a tal, resulta transcendental prendre la decisió adequada.

Com ja s'ha esdevingut en algun cas anterior, aquest ús de la coma s'entén més ràpidament posant-ne exemples que no definint-lo. Ho comprovarem.

Nota afinada número 1: la transcendència de la coma

Per fer-se una idea clara de com de transcendent pot resultar per al significat d'un text escriure o no una coma, és interessant relacionar l'ús descrit en aquest apartat E) amb la «Nota afinada número 2» de «La coma explicativa», això és, amb el fet d'escriure una coma o no davant el relatiu que. En ambdós casos, ens podem trobar en situacions excepcionals en què la presència o no de la coma faci variar el sentit de l'exposició.

De totes maneres, mai no hem de perdre el control de la situació, perquè només es tracta que tinguem clar què volem expressar i actuar en conseqüència amb el signe en qüestió.

Nota afinada número 2: delimitar per desfer ambigüitats

Hem vist més amunt que la coma, d'un costat, és un signe delimitador d'unitats en el discurs, i, de l'altre, serveix per desfer ambigüitats. Doncs ara podem relacionar ambdues funcions per afirmar que la coma s'utilitza a vegades per especificar on comencen i on acaben determinades frases de certa extensió amb l'objectiu de facilitar la comprensió del text. Es tracta de supòsits en què, en principi, no seria necessària la coma, però convé escriure-la perquè quedi ben delimitada cada part de què consta el discurs, en benefici de la claredat expositiva.

És el cas, per exemple, de la delimitació de frases llargues (que contenen subjectes diferents o no) coordinades normalment amb la conjunció i; segons el context, pot ser recomanable marcar el canvi de frase (i, segons el cas, de subjecte) per delimitar bé el discurs. En aquest mateix sentit, ja hem constatat en la «Nota afinada número 2» de l'apartat «Enumeracions» que a vegades pot ser necessari escriure coma abans de les conjuncions i, o, ni —tot i que això s'aparta de la norma general—, a fi de delimitar bé cada seqüència enumerada.

Vegem il·lustrada aquesta «afinació» amb alguns exemples.

Un, dos... provant, provant!

1A)

—I què, com han anat aquests dies de permís?

—Ahhh! Els dies de permís perfecte. Gràcies!

1B)

—I què, com han anat aquests dies de permís?

—Ahhh! Els dies de permís, perfecte. Gràcies!

Un, dos... provant, provant!

2A)

«Els comunistes perden vots a favor dels socialistes i els centristes, a favor dels dretans i els ultradretans»

2B)

«Els comunistes perden vots a favor dels socialistes, i els centristes, a favor dels dretans i els ultradretans»

Què repassam? (2A, 2B)

Tal com ja succeïa en l'exemple 1, tornam a trobar la presència d'una coma —la que hi ha després de la paraula «centristes»— que es justifica per l'omissió d'una forma verbal: «perden [vots]».

Així mateix, també repassam com d'útil i eficient pot arribar a esdevenir delimitar un segon subjecte —diferent del que apareix al principi de la frase— mitjançant la coma, encara que vagi precedit de la conjunció i.

Un, dos... provant, provant!

3A)

Malgrat que les relacions amb l'exterior són més aviat escasses l'any 1952, es produeix l'ingrés d'Espanya a la UNESCO i el 1954 l'ajuda americana permet una reactivació industrial.

3B)

Malgrat que les relacions amb l'exterior són més aviat escasses, l'any 1952 es produeix l'ingrés d'Espanya a la UNESCO i el 1954 l'ajuda americana permet una reactivació industrial.

Què repassam? (3A, 3B)

Després del complement circumstancial concessiu, introduït per la locució «malgrat que», escrivim coma. Fixem-nos que, en aquest cas, necessitam separar amb aquest signe la circumstància de la resta del text.

Un, dos... provant, provant!

4A)                                 

Com ja t'he dit personalment sempre has aconseguit que l'ambient de feina fos positiu i que el treball sortís a temps.

4B)

Com ja t'he dit personalment, sempre has aconseguit que l'ambient de feina fos positiu i que el treball sortís a temps.

4C)

Com ja t'he dit personalment sempre, has aconseguit que l'ambient de feina fos positiu i que el treball sortís a temps.