2.1.4. El gall estrident: usos incorrectes de la coma
Vet aquí... el gall estrident! De res servirà controlar els usos de la coma que s'han exposat fins ara (o, dit d'una altra manera, la coma en positiu) si no evitam escriure-la en els casos que veurem tot seguit (la coma en negatiu). Ja hem contat que llegir un text ben puntuat és com escoltar un bon concert, i posar coma on no toca fa l'efecte del gall que se li escapa al cantant durant un mal dia de recital... Una coma mal posada romp el ritme de la frase; tècnicament, trenca la relació de dependència directa entre elements lingüístics molt vinculats entre si dins el discurs.
Una vegada més, però, hem d'anar confiats davant una descripció com la que farem a continuació, perquè les regles d'evitació de la coma són elementals i no costen d'aplicar.
A) Entre el subjecte i el verb
En general, mai no hem de posar coma entre el subjecte i el verb d'una frase, ja que senzillament no podem interrompre el curs de dues unitats lingüístiques tan estretament lligades.
És així de fàcil i així de pràctic, perquè, vegem, poc o molt tothom ha sentit a parlar alguna vegada del subjecte, que recordem que bàsicament és l'element que executa l'acció del verb, i hi concorda. I encara més fàcil resulta identificar el verb mateix de la frase.
Nota afinada: excepcions?
La regla anterior és gairebé infal·lible i cobreix la pràctica totalitat de casos. Ara bé, hi podem fer dues afinacions, tan concretes que sols no arriben a la condició d'excepcions:
a) Justament, si entre el subjecte i el verb (per tant, posició mitjana a la frase) s'hi intercala un incís com els explicats en l'apartat 2.1.2, el dels anomenats «usos segurs», evidentment hi haurem d'escriure una coma d'obertura i una de tancament per delimitar l'aclariment. En aquest sentit, recordem la capacitat de mobilitat que tenen els incisos dins el text.
b) Segons indiquen els manuals de referència, si el subjecte és molt llarg o complex (per exemple, ocupa més d'una línia del text o està format per una enumeració llarga d'elements), es pot escriure una coma que el delimiti. Hem dit que «es pot», no que sigui obligatori fer-ho. En conseqüència, es tracta només d'una recomanació aplicable a casos extrems (ens hi trobarem poques vegades...), la qual cosa no contradiu gens, en definitiva, la norma bàsica que hem anunciat al principi de l'apartat.
B) Entre el verb i els seus complements
Tampoc no hem de posar mai coma entre el verb i els complements (directe, indirecte, circumstancial, atribut, de règim...) que en depenen amb major o menor grau, ja que, si ho féssim, igualment s’interrompria la vinculació entre aquestes unitats lingüístiques.
D'entrada, pot sorgir el dubte de saber identificar els complements esmentats, però hem de manifestar que no cal tenir coneixements profunds de sintaxi per fer-ho, i, sobretot, cal considerar que és suficient atendre al ritme natural de la frase per evitar l’escriptura d’aquestes comes estridents
Dos, un... tallam, tallam!
1A)
El tresor, la política financera, el patrimoni públic i els béns, comporten una gestió complexa per als governants i l’Administració.
1B)
El tresor, la política financera, el patrimoni públic, els béns, etc., comporten una gestió complexa per als governants i l’Administració.
1C)
El tresor, la política financera, el patrimoni públic, els béns, etc. comporten una gestió complexa per als governants i l’Administració.
Què ressaltam? (1A)
Hem d’evitar, a totes passades, una frase com 1A, ja que conté una errada considerada molt greu en la construcció del discurs: escriure coma entre subjecte i verb. Per molt que hi hagi una enumeració els elements de la qual se separen amb comes, abans de la darrera unitat no hi pot haver aquest signe, atès que ja apareix el verb i no es pot interrompre de manera violenta el curs natural de l’oració.
Què ressaltam? (1B, 1C)
En canvi, tant 1B com 1C sí que són correctes; en ambdues s’hi ha introduït l’abreviatura «etc.» com a suposat darrer element de l’enumeració, i ja hem dit que tant és si es tanca amb una coma —tractant-lo com una unitat més de l’enumeració— com si no —tenint en compte que ja apareix el verb de l’oració.
Dos, un... tallam, tallam!
2A)
El riu Nil, considerat el més gran del món juntament amb l’Amazones, es convertí en un element fonamental per a la riquesa econòmica de l’antic Egipte.
2B)
La transformació o la remodelació, intensificades aquests darrers anys, de les pedreres ubicades a les Illes Balears, ha suposat que moltes hagin passat a formar part del mateix ecosistema illenc.
Què ressaltam? (2A)
Observem ara que a la frase 2A s’hi ha introduït un incís entre el subjecte («El riu Nil») i el verb («convertí»), oportunament delimitat entre dues comes; per tant, no té res a veure amb un cas com 1A, en el sentit que la coma que hi ha després del topònim «Amazones» forma part de l’aclariment sobre el riu.
Què ressaltam? (2B)
Hem d’anar molt alerta a una frase com 2B, en la qual veim com hi ha una coma incorrecta entre el subjecte i el verb, fruit de l’aparició d’un fals incís. És a dir: l’aclariment en relació amb les paraules «transformació» i «remodelació» és el fragment «intensificades aquests darrers anys», mentre que «de les pedreres ubicades a les Illes Balears» és un complement dels noms «transformació» i «remodelació», amb la qual cosa s’ha de suprimir la coma que hi ha abans del verb «ha suposat». Així s’ha de redactar la frase:
La transformació o la remodelació, intensificades aquests darrers anys, de les pedreres ubicades a les Illes Balears ha suposat que moltes hagin passat a formar part del mateix ecosistema illenc.
Dos, un... tallam, tallam!
3)
El riu Nil, considerat el més gran del món juntament amb l’Amazones, es convertí en un element fonamental, per a la riquesa econòmica de l’antic Egipte. Els historiadors destaquen també, la saviesa demostrada pel poble egipci en l’aprofitament dels recursos hídrics que ha aportat el riu, no solament amb la construcció de canals per contenir l’aigua i el desenvolupament de tècniques per aprofitar-la, sinó també en la sembra de gran varietat de plantes que suposaren el floriment de l’agricultura i d’una indústria incipient.
Altrament, en l’exemple 3 continua la frase iniciada a 2A i tornam a trobar-nos amb una situació que hem d’evitar sigui com sigui: escriure coma entre el verb i el seu complement immediat.
En el primer cas, simplement hem de suprimir la coma. En el segon, tenim aquestes opcions:
— Tancar entre dues comes l'adverbi «també».
Els historiadors destaquen, també, la saviesa demostrada pel poble egipci...
— Escriure el fragment sense comes si volem donar un ritme més ràpid a la frase en qüestió.
Els historiadors destaquen també la saviesa demostrada pel poble egipci...
Què repassam?
Recordem que, a banda d’incisos, la coma serveix per delimitar alguna circumstància, en aquest cas amb un valor acumulatiu («no solament... sinó també»).