2.1.3. La coma, que no ens pot fallar: usos interpretables

En aquest apartat entram en un terreny, en principi, més llenegadís que l'anterior, però això només és una sensació inicial, perquè comprovarem que, com a redactors, tenim el control de la situació.

Efectivament, hem titulat els casos de coma que detallam a continuació com a interpretables perquè ens mourem en un àmbit en què tant serà possible escriure coma com no fer-ho; per tant, som en un escenari en què tan correcte serà la frase amb coma com sense, i tot dependrà d'elements subjectius -així doncs, controlables, atès que depenen de nosaltres mateixos- com ara el nostre propòsit comunicatiu, el nostre estil personal, l'extensió de la frase i, fins i tot, l'entonació!

Ara bé, res és aleatori, ja que, en qüestió d'intencionalitat, aprendrem a ajustar l'ús de la coma al sentit que vulguem donar a la frase. Tot plegat és com aquell estil musical que ens agrada i que escoltam a través d'un parell o tres de grups; tots són del nostre gust, però, si podem triar, n'escoltam un o un altre segons el dia que duguem, les nostres necessitats, inquietuds...

Com en l'apartat anterior, les «notes afinades» ens ajudaran a assolir el propòsit descrit. Igualment, per facilitar la comprensió dels nostres arguments i el domini dels diferents usos de la coma, els agrupam per paraules clau.