C) Elements d'enllaç
La coma serveix per delimitar un bon nombre de formes lingüístiques que tenen com a funció enllaçar les frases del discurs. Es tracta dels també anomenats connectors .
És evident que amb una definició com l'anterior prioritzam el fet de saber identificar fàcilment aquests tipus de paraules a utilitzar amb precisió tècnica el concepte en qüestió. Per justificar-ho, hem de dir que ens trobam davant una d'aquelles idees que s'entenen millor posant-ne exemples que no definint-la. Ara ho veurem.
Així doncs, els elements d'enllaç s'escriuen:
a) Només amb una coma, si se situen al principi de la frase per introduir-la. Aquesta és una posició molt habitual dels connectors, però no l'única, perquè tal com succeeix amb els incisos o els vocatius, són mots que tenen mobilitat dins el discurs.
b) Entre comes (a davant i a darrere), si se situen a l'interior de la frase o text. En relació amb aquest ús concret, hem de recordar-nos sempre d'escriure la coma de tancament.
És important retenir el cas dels elements d'enllaç, perquè són molt utilitzats en la redacció de texts.
Nota afinada número 1: exemples més freqüents
Primerament, hem de tornar a insistir que empram el concepte element d'enllaç o connector en sentit general, incloent-hi casos molt diversos d'expressions i locucions (adverbials, conjuntives, etc.), ja que el nostre propòsit és facilitar la tasca d'identificació d'aquestes formes lingüístiques.
Així mateix, recordem-nos d'escriure'ls amb una coma si els feim encapçalar la frase, i tancats entre dues comes si els col·locam a l'interior.
A continuació oferim una llista d'alguns dels elements d'enllaç més habituals, tant si adoptam el punt de vista de lector com de redactor.
així, així doncs , així mateix, doncs
a més (a més) , endemés
amb relació a + [complement], en relació amb + [complement], respecte a/de + [complement], pel que fa a + [complement], segons + [complement]
altrament, d'altra banda , d'una banda... de l'altra, d'altra part
d'entrada , en primer lloc, en segon lloc..., en principi
al mateix temps , a la vegada, al seu torn
de fet, de tota manera, de totes maneres, en realitat
en conseqüència , per consegüent, per tant, en efecte, sens dubte
ara bé , en qualsevol cas, en tot cas
en canvi , per contra, al contrari, tanmateix
és a dir , o sigui, això és, a saber
això no obstant , no obstant això, tanmateix
en definitiva , en resum
Nota afinada número 2: adverbis en -ment i altres formes
Tots sabem que els adverbis acabats en -ment són molt abundosos en qualsevol mena d'escrits. I també sabem que poden ubicar-se en diferents posicions de la frase o text, segons la intencionalitat o l'estil del redactor.
En principi, aquests tipus de mots s'escriuen amb coma a davant o tancats entre comes, però en aquest cas no podem ser tan categòrics com en la «Nota afinada» anterior, perquè la presència o no del «signe de la pausa breu» depèn de la llargària del discurs o de l'estil del redactor, dues idees aquestes que enllacen la qüestió amb l'apartat següent, dedicat als usos interpretables de la coma.
Sonen tambors, a un toc
Tal com hem manifestat al principi de la «Nota afinada número 2», una de les característiques dels adverbis en -ment és la seva llibertat de moviments dins la frase o text, i això s'ha de relacionar amb una altra particularitat d'aquests mots: no hi ha una sola manera de puntuar-los o, per al cas que ens ocupa, podem escriure'ls amb coma o sense. No obstant això, també hem de dir —sobretot per a qui vulgui optar per un estil més fix i tancat— que sempre podem escriure els adverbis en -ment amb coma (o comes) sense por d'equivocar-nos. Ras i curt: amb els adverbis en -ment, la coma sempe funciona!
Així mateix, hi ha altres formes lingüístiques d'enllaç, a part de les esmentades en la «Nota afinada número 1», que presenten el mateix comportament que els adverbis en -ment, és a dir, diferents possibilitats d'ubicació dins la frase o text i diferents estils de puntuació (amb coma, si és a inici de fragment; amb comes, si és a l'interior, o sense coma). Ens referim a casos com a continuació, acte seguit, tot seguit... Consegüentment, per a les formes just ara esmentades són vàlides les mateixes explicacions fetes abans per als adverbis en -ment.
Un, dos... provant, provant!
1)
En relació amb les obres, primerament, s'ha explicat que el Consorci Castell es dedica a la protecció, la conservació, el manteniment i la millora dels edificis dels antics quarters que es conserven al centre de la ciutat, a fi de preservar-ne els valors històrics, arquitectònics i culturals, i donar compliment als deures exigibles en relació amb el patrimoni cultural de les Illes Balears.
2)
S'ha afegit, a continuació, que la remodelació urbanística de la plaça del Centre i dels espais adjacents, fruit de l'acord de diferents administracions, servirà per dotar la ciutat d'equipaments o infraestructures de caràcter local, insular i suprainsular, i establir vies adequades de col·laboració entre administracions per gestionar-los.
Tenim dos exemples de coma darrere la conjunció i; en aquests casos, el signe serveix tant per delimitar frases com per evitar la confusió entre la i que forma part de l’enumeració interna («arquitectònics i culturals», «insular i suprainsular») i la que encapçala la darrera frase («i donar compliment...», «i establir vies...»).
A més, en el primer exemple, la coma amb què es tanca l’incís coincideix amb la que serveix per separar les dues conjuncions i.