2.2.1. Primeres notes
El punt indica una pausa forta, clara, més llarga que la que marca la coma. De fet, com que és el «signe de la pausa llarga», suposa un tall en sec en el discurs. En poques paraules: es nota, la interrupció. Així, ja tenim exposats els dos extrems a l’hora de tallar momentàniament la pronunciació: la pausa breu (la coma) i la pausa llarga (el punt).
En clau de sol
La pausa del punt és tan evident com la del cantant que s’atura un moment i només reprèn la lletra de la cançó quan deixa de sonar la darrera nota de l’instrument.
Cada punt que trobam en el discurs assenyala el final d’una frase. Cada fragment delimitat per un punt conté un significat propi i coherent. Per entendre’ns: cada seqüència tancada per un punt inclou la manifestació d’una idea, lligada o no a l’anterior o a la posterior.
Des d’un punt de vista estrictament ortogràfic, el punt va associat a la lletra majúscula, perquè sabem que la paraula que s’escriu després d’aquest signe comença en majúscula.
Finalment, no hem d’oblidar que, tant si escrivim a mà com sobre teclat, el punt va enganxat a la paraula precedent sense deixar espai; en canvi, després del signe hi ha d’haver un espai.