D) Elements dislocats
La coma serveix per indicar el desplaçament d'un element de la frase cap a una posició que no és la més habitual. Per entendre aquest ús, recordem que l'ordre neutre dels elements de la frase és subjecte + verb + complements. Per tant, en aquest cas, el fet d'escriure la coma torna a dependre d'elements subjectius i estilístics com ara l'entonació que vulguem donar a la frase o el nostre propòsit comunicatiu.
Nota afinada: l'entonació i l'ordre
Observem, mitjançant dos exemples senzills, els efectes que té emprar una entonació diferent sobre la col·locació dels elements de la frase. I, a la vegada, fixem-nos que la coma només apareix en el cas d'una entonació particularment expressiva, emfàtica, i no si mantenim un to neutre.
A les quatre, va arribar...
Que no podem passar per aquí, vol dir aquest cartell.
La primera part de les dues frases anteriors (fins a arribar a la coma) és pronunciada amb un to de veu més elevat, més vigorós; al contrari, la força de la veu disminueix a un to normal amb la segona part de les frases; finalment, la seqüència desplaçada -amb el consegüent canvi d'entonació- queda marcada amb la coma.
Va arribar a les quatre.
Aquest cartell vol dir que no podem passar per aquí.
Ara, un sol to de veu -neutre i pla- per a la totalitat de cada una de les frases, que mantenen l'ordre neutre subjecte + verb + complement, impossibilita l'ús de la coma.
Un, dos... provant, provant!
1A)
A bona part de la classe mitjana treballadora, afecta el paquet de mesures fiscals que ha aprovat el Govern.
1B)
El paquet de mesures fiscals que ha aprovat el Govern afecta bona part de la classe mitjana treballadora.
2)
Per motius personals i per circumstàncies que no venien al cas, la presidenta anuncià que no repetiria en el càrrec.
En l’exemple 1A, el desplaçament a l’esquerra del complement («A bona part de la classe mitjana treballadora») fins i tot provoca l’aparició de la preposició a, que no s’ha d’escriure si mantenim l’ordre neutre de la frase (exemple 1B), atès que es tracta d’un cas de complement directe que no pot anar introduït de preposició, segons prescriu la gramàtica.