D) Vocatius
La coma serveix per delimitar vocatius, els quals s'escriuen:
a) Entre una coma d'obertura i una de tancament, si el vocatiu se situa enmig de la frase. En relació amb aquest ús concret, hem de recordar-nos sempre d'escriure la coma de tancament.
b) Només amb una coma, si el vocatiu se situa en posició inicial o final de la frase.
Nota afinada: què és un vocatiu
Per entendré bé aquest ús específic de la coma, convé recordar que un vocatiu és una paraula o expressió mitjançant la qual el redactor s'adreça directament a una persona o cosa personificada, o a un col·lectiu. Es tracta d'un ús de la llengua que és fàcil d'identificar per l'entonació que donam a la frase en llegir-la i, així mateix, per la presència de la coma o comes en l'escriptura.
Un, dos... provant, provant!
1)
Has actuat bé, Júlia.
T'he de confessar, Júlia, que has actuat bé.
2)
Sou grans, jugadors! Sou grans jugadors!
Jugadors, sou grans!
3)
Molt bona, afició! Molt bona afició.
Fixem-nos en el canvi de to i d'intencionalitat que aporta la coma que separa el vocatiu: de llegir missatges d'ànim o reconeixement, passam a simples afirmacions (construccions situades a la dreta en els exemples 2 i 3).