Omet navegació

A) Enumeracions

La coma serveix per separar els elements d’una enumeració, la qual pot estar formada per paraules (enumeracions curtes) o per frases senceres (enumeracions llargues), o per la combinació d’ambdós casos.

És important retenir el cas de les enumeracions, perquè és molt habitual en la redacció de texts.

Nota afinada número 1: les conjuncions i, o, ni

Per regla general, després de les conjuncions i, o, ni no escrivim coma. Fer-ho suposaria rompre el ritme del discurs, que és tant com dir que a la «veu cantant» li ha sortit un «gall estrident».

Nota afinada número 2: les conjuncions i, o, ni i la delimitació del discurs

Tot i el que acabam d’afirmar en la «Nota afinada» anterior, hem de pujar un graó més en l’escala del so per fer constar que escrivim coma abans de les conjuncions i, o, ni en aquests supòsits:

  • Si els elements que s’enumeren són complexos o llargs i és necessari delimitar-los per facilitar la comprensió del discurs.

  • Si dins les seqüències que s’enumeren ja apareixen les mateixes conjuncions i, o, ni i és necessari delimitar-les per facilitar la comprensió del discurs.

Contra el que asseguràvem en la «Nota afinada número 1», no escriure coma en els supòsits esmentats produeix el mateix efecte que escoltar una cançó amb renou de fons: t’arriba la música, però no nítidament.

Per entendre encara millor aquesta afinació, cal que recordem que una de les principals funcions dels signes de puntuació és la d’ordenar el discurs per interpretar-lo correctament. En aquest cas, doncs, la coma indica exactament on comença i on acaba cada seqüència.

En definitiva, tal com ho interpretam, la norma continguda en aquesta «Nota afinada» no és que contradigui l’anterior, sinó que l’amplia. És a dir: les dues opcions (no escriure coma abans de les conjuncions i sí fer-ho) no s’anul·len una a l’altra, sinó que ambdues són possibles a l’hora de redactar; únicament es tracta de comprovar si convé segmentar amb una coma la part final de l’enumeració, tenint en compte la seva extensió o la complexitat dels elements que inclogui.

 Sonen tambors, a un toc  

Si ens trobam davant una enumeració acabada amb l'abreviatura etc. ('etcètera') o amb punts suspensius (és a dir, una enumeració oberta) i la frase en qüestió continua, podem optar per escriure coma després de l'etc. o els punts suspensius; això és, podem considerar que tant l'un com l'altre són un element més de l'enumeració i tancar-los com a tal.

En aquest supòsit, la coma de tancament no hi és obligatòria, però, per criteris de simplificació, podem optar per escriure-la i, d'aquesta manera, no trencam la regla general consistent a posar el signe després de cada element enumerat.