2. Actualització professional

És la capacitat, idoneïtat i obligació personal i moral d'actualitzar permanentment els coneixements i habilitats professionals per tal d’estar concorde amb les noves necessitats i progressos tècnics del lloc de treball.

Resulta evident que un dels elements clau per tal de garantir que els serveis que es presten als usuaris i a la comunitat en general tinguin el nivell adequat de qualitat és la preparació dels professionals que hi intervenen a la seva producció i prestació. Això implica al propi directiu, que té la responsabilitat de vetllar per la seva solvència professional i la de les persones que estan sota la seva responsabilitat.

La millor forma de complir amb els trets d’aquesta competència és assumir de forma conscient que el professional es descapitalitza intel·lectualment amb el pas del temps, perquè la pràctica no sempre afecta per igual a tot l’abast del seu bagatge i per tant no hi ha prou amb l’efecte mantenidor que proporciona l’activitat professional del dia a dia.

Per altra banda, el coneixement i la tecnologia evolucionen a una velocitat que el professional no pot controlar amb una actitud passiva o merament contemplativa. Cal per tant seguir una estratègia i actitud de constant aprenentatge i actualització que garanteixi el nivell de solvència durant tota la carrera del professional.

Aquesta estratègia ha de contemplar la implicació amb la formació contínua com a mitjà estàndard d’adquisició de coneixement aplicat al lloc de treball, però l’aprenentatge informal també complementa el formal i ens ajuda a donar resposta a nous reptes professionals. S’ha de participar de l’exploració i comprensió dels canvis de l’entorn, ser capaç d’implicar-se proactivament i estar alerta de les novetats, no limitar-se a ser un simple receptor passiu de les noves propostes formatives. La curiositat i el desig d’aprendre han de formar part de l’adn del directiu públic.

A continuació proposem uns trets definitoris de la subcompetència amb que ha de comptar el perfil d’un directiu públic en relació al concepte d’actualització professional:

• Té un compromís ferm amb si mateix d’estar permanentment al dia en els coneixements disponibles del seu àmbit professional (component actitudinal) per a realitzar el seu treball de la millor manera possible (component ètica).
• No es creu en possessió de la veritat absoluta i acostuma a contrastar el seu punt de vista amb altres companys intentant aprendre d’ells. Manté contacte amb els millors referents de cada àmbit de coneixement sobre el qual té interès per tal de tenir bones fonts d’informació al seu abast. Intenta també ser referent per la seva expertesa professional, aportant valor intel·lectual i experiència al seu sector. Cuida la seva xarxa de contactes professionals com a eina d’actualització (networking).
• Alhora, comparteix el seu coneixement amb els seus col·laboradors (actua com a referent tècnic) sense temor a que el superin o millorin; el seu major èxit seria crear professionals de gran valor a partir del seu propi coneixement i experiència. També té localitzades en el seu departament o organització a les persones amb una major competència tècnica per saber a qui ha de recórrer en un moment determinat, per aprofundir o fixar un coneixement.
• Participa regularment en activitats de formació contínua (aprenentatge formal) i procura que els membres del seu equip també ho facin per tal de mantenir-se actualitzats. No administra aquestes com a forma de recompensar als seus col·laboradors, sinó que administra la formació com a recurs i inversió necessària per a l’organització i el seu creixement.
• Destina una part del seu temps a estudiar, llegint articles i treballs a revistes o publicacions, tradicionals o digitals, cerca nou coneixement per ampliar i millorar el seu propi.
• Participa en jornades i seminaris, cerca informació sobre bones pràctiques i tracta d’aplicar-les al seu lloc de treball o organització (benchmarking). En aquest sentit, no es tanca a aquelles organitzacions que siguin idèntiques a la seva, sinó que té una actitud d’aprenentatge oberta que li permet captar una bona idea aplicable, ja vingui del sector públic o privat, d’una organització més gran o més petita.
• En el mateix sentit, fomenta que el seu equip comparteixi les bones pràctiques del departament i de l’organització. Vetlla per crear sistemes que permetin que les persones tinguin accés a la informació. Per tant, no té una concepció del coneixement com a propietat tancada, sinó com un bé de la comunitat que, per tant, es pot i s’ha de compartir (gestió del coneixement).
• Intenta fer una aportació més individual a la creació i desenvolupament de coneixement a la comunitat, participant en meses sectorials, congressos, grups d’experts, es relaciona amb centres de recerca o universitats, fa activitats de difusió, formació, escriu articles o treballs d’investigació, etc.