3. Intel·ligència emocional intrapersonal

En el món laboral actual, el directiu no només ha de complir amb un perfil competencial fonamentat en la seva capacitat de lideratge, relacional, d’organització, o visió estratègica. No hi ha prou amb tenir l’habilitat de gestionar l’entorn (circumstàncies externes) si no som capaços de gestionar-nos a nosaltres mateixos.

Segons Peter Drucker (Automanagement. Harvard Bussines Review. 2003), «L’Economia del Coneixement, a la qual vivim, pertany als qui coneixen els seus punts forts, els seus valors i les seves formes d’obtenir un millor rendiment (...) Aquells qui han tingut més èxit a la Història de la Humanitat (Napoleó, Da Vinci, Mozart,...) han destacat per tenir una gran capacitat de gestionar-se a si mateixos».

La intel·ligència intrapersonal és aquella que es refereix a l’autocomprensió, a l’accés a la pròpia vida emocional, a la pròpia gama de sentiments, a la capacitat d’efectuar discriminacions d’aquestes emocions i finalment ordenar-les i recórrer a elles com a mitjà per interpretar i orientar la pròpia conducta.

La intel·ligència intrapersonal és un dels components de les intel·ligències múltiples del professor Howard Gardner. Està associada a la pròpia vida emocional o sentimental i, per tant, la podem resumir com la facultat que té l’individu per conèixer-se a si mateix, per oposició a la intel·ligència emocional interpersonal (tractada al bloc B) que és la facultat referida al coneixement i maneig de les emocions d’altres i de les relacions entre persones.

En identificar les seves emocions, l’individu pot interpretar-les i guiar la seva conducta. Mitjançant la meditació, o la reflexió es pot augmentar l’autoconeixement i desenvolupar aquesta forma d’intel·ligència. En els darrers temps prodiguen a occident exercicis i teràpies que tenen el seu origen i desenvolupament en pràctiques mil·lenàries orientals, com ara el que s’ha vingut a batejar com mindfullness (meditació contínua) o awareness (consciència oberta).

Es considera majoritàriament que la intel·ligència intrapersonal ajuda a cada individu a advertir cóm és en realitat i que desitja realment. D’aquesta forma, veient amb claredat els seus veritables desitjos i aspiracions, pot orientar la seva conducta envers els seus objectius.

El nostre model de competències defineix aquesta competència com la capacitat de percebre, entendre i gestionar les pròpies emocions, analitzant el perquè dels propis pensaments i actituds i sent capaços de corregir comportaments i accions en funció de les pròpies necessitats.

Com podríem caracteritzar la competència d’intel·ligència emocional intrapersonal referida a un context de direcció en el sector públic?

• D’entrada el directiu amb intel·ligència emocional intrapersonal es percep a si mateix com una persona capacitada per afrontar les diferents situacions que se li poden plantejar i que haurà de  manegar. És un professional amb confiança en si mateix perquè coneix tant les seves virtuts com els seus límits o carències (autocomprensió) i per tant adapta els seus objectius i tria els recursos en funció d’aquest coneixement.
• Com és plenament conscient i positiu, mai no es posa objectius que no pugui complir. Però no per això és poc ambiciós. La persona amb intel·ligència emocional intrapersonal es caracteritza per tenir una elevada autoestima.
• No actua perquè sí, sinó que acompanya la responsabilitat i els seus actes d’un propòsit i sentit que comparteix, que és coherent amb el seu esquema de principis i valors. És plenament coneixedor de com és i del que vol i actua en conseqüència. El resultat és que es troba satisfet del que fa i de com ho fa (benestar emocional).
• Quan afronta les situacions més complicades actua sense por, amb seguretat, temple i plena consciència de la situació que té al davant i sobretot de quin és el camí que ha de seguir (objectiu, procediment, recursos, moment).
• Domina les seves reaccions especialment davant dels seus col·laboradors, comandaments i per descomptat dels usuaris o ciutadans, adequant les seves emocions a les necessitats de moment i escenari. No es tracta que el directiu es reprimeixi emocionalment, sinó que és plenament coneixedor del rang de les seves emocions i tria i focalitza el moment, forma i lloc en que ha d’expressar els seus sentiments.
• Està perfectament capacitat per controlar l’estrès, la por i qualsevol pensament negatiu que el pugui distreure del seu objectiu principal.
• Concep l’experiència com a aprenentatge, és obert a conèixer i enriquir-se perquè a la seva professió, com a la vida en general, està en permanent procés de creixement.
• El directiu no només ha de tenir intel·ligència emocional intrapersonal, sinó que l’ha de treballar, practicar-la: medita de forma més o menys estructurada, fa introspecció de forma freqüent, reflexiona i extreu conclusions de la condició humana i de les complexitats que ha d’afrontar en el dia a dia i recorre a tècniques efectives aplicades a situacions comuns: seguir un diari o anotar situacions, frases o idees aprofitables, fer llistes de qualitats i defectes, descriure el seu propi perfil per intentar trobar feina o postular-se per a un projecte, relacionar i prioritzar tasques.