3.3 La jubilació voluntària

3.3.1 Requisits per accedir a la jubilació voluntària

L’article 28.2 b del Reial Decret Legislatiu 670/1987, de 30 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Classes Passives de l’Estat, especifica que la jubilació voluntària es pot concedir quan la persona interessada compleix amb els següents requisits:

a) Disposar de 60 anys.
b) Tenir reconeguts 30 anys de serveis efectius a l’Estat.

Per complir amb el segon requisit es poden computar cotitzacions d'altres règims de protecció, d'acord amb el Reial decret 691/1991, de 12 d’abril, sobre còmput recíproc de quotes entre règims de Seguretat Social (document normatiu núm.4). Això sí, és necessari que els darrers cinc anys de serveis que s'hagin de computar per a la determinació de la pensió de jubilació s'hagin cotitzat en el règim de Classes Passives. Aquest requisit no és d’aplicació al personal funcionari en servei actiu, serveis especials, excedència per cura de familiar i excedència per violència de gènere que, com a conseqüència de la superació de processos d’accés i de promoció regulats en la normativa general de funció pública hagin canviat de règim de protecció social (disposició addicional setzena del text refós de la Llei de Classes Passives).

3.3.2 El procediment de jubilació voluntària 

El procediment de jubilació voluntària s’inicia sempre a sol•licitud de la persona interessada.

La sol·licitud ha d’indicar necessàriament la data en la qual el funcionari o la funcionària es vol jubilar, i s’ha de presentar amb una antelació mínima de tres mesos respecte a la data efectiva de la jubilació. A la sol·licitud s’ha d’adjuntar la declaració necessària per poder complimentar l’imprès «J». En cas que no s’adjunti, l’Administració ha de requerir-ne la tramesa.

L’òrgan de jubilació ha de comprovar que la persona interessada compleix amb els requisits exigits, i una vegada dut a terme aquest tràmit ha d’emetre la proposta de resolució i, si escau, obrir el tràmit d’audiència a la persona interessada.

L’òrgan de jubilació ha de resoldre allò que correspongui, i en cas que la resolució sigui favorable, s’ha d'emetre amb una antelació mínima de dos mesos respecte a la data de jubilació. Evidentment, l’eficàcia de la Resolució queda demorada fins que s'assoleix la data de jubilació estipulada en la Resolució.

En el supòsit que la persona interessada no compleixi amb tots o amb alguns dels requisits i condicions exigides, l’òrgan ha d’emetre una resolució denegatòria i motivada, en els termes que estableix la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú.

Si la resolució declara la jubilació voluntària, l’òrgan de jubilació ha d’emplenar l’imprès “J” d’inici del procediment de reconeixement de la pensió i l’ha de remetre a la Direcció General de Costos de Personal i Pensions Públiques en el termini de 10 dies des de que s’hagi emès la Resolució de jubilació.

Si desprès d’haver enviat l'imprès “J” i la documentació corresponent, la persona interessada desisteix de la sol·licitud presentada, es produeix la seva defunció o qualsevol altra circumstància que alteri el contingut de la resolució de jubilació, l'òrgan competent de jubilació ho ha de comunicar a la Direcció General de Costos de Personal i Pensions Públiques pel medi més ràpid que estimi procedent. Així mateix, ha de remetre al més aviat possible un nou imprès que substitueixi l'anterior o la resolució corresponent que posi fi al procediment. L’òrgan competent té l’obligació de comunicar les circumstàncies a què s’han fet esment en aquest paràgraf, sempre que es produeixin abans del primer dia del mes següent respecte al dia en què té efectes la jubilació.

3.3.3 Càlcul de la pensió 

La pensió es calcula de la mateixa manera que per a la jubilació forçosa. En conseqüència, per poder percebre el 100 % de la quantia corresponent s’han d’haver prestats un mínim de 35 anys de serveis en el cos o escala de què es tracti.

És de destacar que, a diferència del que succeeix en el règim general de la Seguretat Social, en aquest cas no s'aplica cap coeficient reductor de la pensió pel fet de jubilar-se abans dels 65 anys.