5.1 El perllongament en el servei actiu abans de l’entrada en vigor de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic
Fins la publicació de la Llei 13/1996, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d’ordre social (BOE núm. 315, de 31 de desembre de 1996) no es trobava prevista per la normativa de funció pública la possibilitat de perllongar l’edat de jubilació forçosa més enllà dels seixanta cinc anys.
L’article 107 de la Llei 13/1996 va donar una nova redacció a l’article 33 de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la Funció Pública. L’article 107 de la Llei 13/1996 disposà:
Articulo 107. Prolongación de la permanencia en el servicio activo de los funcionarios públicos.
EI artículo 33 de la Ley 30/1984, de 2 de agosto. de Medidas para la Reforma de la Función Publica, queda redactado como sigue:
Jubilación forzosa.
La jubilaci6n forzosa de los funcionarios públicos se declarara de oficio al cumplir los sesenta y cinco anos de edad.
No obstante lo dispuesto en el párrafo anterior, tal declaración no se producirá hasta el momento en que los funcionarios cesen en la situación de servicio activo, en aquellos supuestos en que voluntariamente prolonguen su permanencia en la misma hasta, como máximo los setenta años de edad. Las Administraciones Publicas dictarán las normas de procedimiento necesarias para el ejercicio de este derecho.
De lo dispuesto en el párrafo anterior quedan exceptuados los funcionarios de aquellos cuerpos y escalas que tengan normas específicas de jubilación.
S’ha de dir que, abans de l'entrada en vigor de la Llei 13/1996, la normativa de previsió social del règim de Classes Passives, sí que preveia un supòsit de prolongació, concretament l'article 28.2 c del text refós de la Llei de Classes Passives. Aquest precepte disposa que un funcionari o una funcionària que assoleix l’edat de jubilació forçosa i disposa, al manco, de 12 anys de serveis efectius, pot sol·licitar una pròrroga de la permanència en servei actiu per completar els 15 anys exigits per accedir a la pensió de jubilació. L'article 28.2 c estableix que la pròrroga s'ha de concedir exclusivament fins que la persona interessada assoleixi el període de carència exigit.
Allò que preveia l’article 33 de la Llei 30/1984 s’havia de completar amb la Resolució de 31 de desembre de 1996, de la Secretaria d’Estat per a l’Administració Pública, per la qual es varen dictar normes complementaries de procediment per a l’aplicació de la prolongació de la permanència en el servei actiu dels funcionaris públics a l’àmbit de l’Administració General de l’Estat (document normatiu núm. 6).
Un altre aspecte que també s’ha de tenir en compte és que, fins la publicació de l’EBEP, el perllongament en la situació administrativa de servei actiu es concebia com un dret subjectiu del personal funcionari gairebé incondicionat o absolut.