5.3 L'aplicació del perllongament en el servei actiu per l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears
L'aplicació del perllongament en el servei actiu ha passat per diverses fases en la nostra Administració. Podem distingir els següents períodes:
- Fins el 12 de maig de 2007.
- Des del 12 de maig de 2007 fins el 9 de novembre de 2011.
- Del 10 de novembre de 2011 fins el 16 de juny de 2016.
- A partir del 17 de juny de 2016.
5.3.1 Aplicació del perllongament del servei actiu fins el 12 de maig de 2007
L'Administració de la CAIB va aplicar el perllongament en el servei actiu d'acord amb la normativa bàsica emesa per l'Estat, és a dir, l'article 33 de la Llei 30/1984 i la Resolució de 31 de desembre de 1996.
Atès el punt 2.3 de la Resolució de 31 de desembre de 1996, la denegació del perllongament només podia fonamentar-se en dos motius:
- Que s’hagués presentat la sol·licitud fora del termini de dos mesos.
- Que la persona no complís el requisit de l’edat.
5.3.2 Aplicació del perllongament en el servei actiu des del 12 de maig de 2007 fins el 9 de novembre de 2011
El 12 de maig de 2007 va entrar en vigor l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, que fou aprovat mitjançant la Llei 7/2007, de 12 d'abril.
L'entrada en vigor d'aquesta Llei, com ja s'ha dit, limità l'exercici del perllongament atès que, des del 12 de maig de 2007, es va poder denegar motivadament.
L'any 2007 també es va aprovar la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la CAIB, però la única referència d'aquesta llei al perllongament en el servei actiu es fa en la disposició addicional vuitena que determina el sentit del silenci, que és negatiu, de les sol•licituds de prolongació que no siguin resoltes i notificades dins el termini establert. Atès que ambdues lleis es varen tramitar i aprovar quasi en el mateix moment, la Llei 3/2007 no va fer el desenvolupament normatiu a què fa referència l’article 67.3 del text refós de l’EBEP.
Fins el 9 de novembre de 2011, l’Administració de la CAIB va actuar d’acord amb l’informe d’11 de novembre de 2008 que parcialment s’ha transcrit a l'apartat 5.2. És a dir, que el perllongament s’atorgava amb caràcter general, i en cas d’haver-hi una raó justificada, es denegava motivadament. Entre les causes que podien motivar la denegació de la prolongació podem fer esment a les necessitats de l’organització degudament justificades, la falta d’adaptació a les noves tecnologies de la persona interessada o el fet que es tractés de personal funcionari de cossos declarats a extingir. En cap cas es podia fonamentar en una manca de rendiment o altres supòsits de fets constitutius de faltes disciplinàries, en aquests casos allò que pertocava tramitar era un procediment disciplinari.
La Conselleria competent en matèria de funció pública de l’Administració de la CAIB, abans de resoldre el procediment de perllongament, sol•licitava un informe a la Secretària General on es trobava adscrita la persona interessada.
Les resolucions estimatòries no determinaven la data de finalització de la prolongació. En conseqüència, la prolongació podia finalitzar, fonamentalment, per tres motius:
1.Quan la persona interessada renunciava al perllongament.
2.Quan la persona interessada assolia l’edat de 70 anys.
3.Per pèrdua sobrevinguda de la capacitat funcional necessària per a l’exercici de les funcions corresponents.
En qualsevol d’aquests casos l’Administració de la CAIB emetia la corresponent resolució de jubilació que posava fi al perllongament.
5.3.3 Aplicació del perllongament del 10 de novembre de 2011 al 16 de juny de 2016
El 10 de novembre de 2011 la directora general de Funció Pública, Administracions Públiques i Qualitat dels Serveis i el director general de Pressuposts i Finançament van emetre una instrucció mitjançant la qual s’establiren pautes d’actuació amb relació als procediment de prolongació en el servei actiu (document d’interès núm. 7).
El punt 4 d’aquesta Instrucció disposava el següent:
4.Suspensió de la prolongació en el servei actiu
Durant la vigència d’aquesta Instrucció queda suspesa la prolongació del personal funcionari de l’àmbit de Serveis Generals de l’Administració de la Comunitat Autònoma que assoleixi l’edat de jubilació forçosa, atesa la situació actual de la crisi econòmica i la necessitat de minorar la despesa del sector públic autonòmic a què es fa referència en l’exposició de motius.
El punt 6 de la Instrucció conjunta va preveure, com a excepció al regla general de la suspensió del perllongament, poder perllonga la situació administrativa del personal funcionari que complís el període mínim de cotització per tenir dret a la pensió de jubilació en la modalitat contributiva. El perllongament, que requeria l’informe previ de la conselleria de la qual depenia funcionalment la persona interessada, només podria estendre fins la data en què s’assolia els quinze anys de cotització efectiva.
El punt 6 de la Instrucció conjunta va preveure, com a excepció a la regla general de la suspensió del perllongament, poder perllongar la situació administrativa de servei actiu al personal funcionari que no complís el període mínim de cotització per tenir dret a la pensió de jubilació en la modalitat contributiva. El perllongament, que requeria l’informe previ de la conselleria de la qual depenia funcionalment la persona interessada, només es podria estendre fins la data en què s’assolien els quinze anys de cotització efectiva.
Desprès de l'entrada en vigor d'aquesta Instrucció, es va aprovar el Decret Llei 5/2012, d’1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears i d’altres institucions autonòmiques (document normatiu núm. 7).
El Decret Llei 5/2012 va recollir allò que ja especificava la Instrucció conjunta de 10 novembre de 2011, respecte a l'únic supòsit en què el personal funcionari de serveis generals de l'Administració de la CAIB podia perllongar la situació administrativa de servei actiu. La suspensió que ja s'aplicava va ser declarada per una norma amb rang de Llei. L’article 9.1 del Decret Llei 5/2012 disposà, respecte al personal funcionari de serveis generals, que només podia prolongar la permanència en el servei actiu quan no havia complert el període mínim de cotització per causar dret a la pensió de jubilació, i només pel temps indispensable per completar aquest període.
En concret l'article 9 del Decret Llei 5/2012 disposava:
Article 9. Suspensió de la prolongació de la permanència en el servei actiu
- D’acord amb l’article 67.3 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, només es pot autoritzar la prolongació en la permanència en el servei actiu en els supòsits següents:
a) En tot cas, quan la persona interessada no hagi complert el període mínim de cotització per causar dret a la pensió de jubilació, i pel temps indispensable per completar aquest període.
b) En el cas de personal docent, quan sigui necessari per acabar el curs escolar, i pel temps indispensable per a això.
c) En els casos que regula el pla d’ordenació de recursos humans a què fa referència l’article 26.2 de la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l’estatut marc del personal estatutari.
2. En els casos a què es refereixen les lletres a) i b) de l’apartat anterior, la concessió de l’autorització s’ha de fer pel termini indispensable corresponent, a sol·licitud de la persona interessada, presentada amb una antelació mínima de dos mesos abans de la data de jubilació.
3. Es mantenen les autoritzacions de prolongació en el servei actiu vigents a l’entrada en vigor d’aquest Decret llei, les quals s’han d’entendre concedides per anualitats a comptar des de la data de jubilació o, en cas de personal docent, fins a la finalització del curs escolar. A partir de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei, i una vegada acabada l’anualitat o el curs escolar corresponent, aquestes autoritzacions només es poden prorrogar en els casos i de la manera que s’indiquen en els apartats 1a) i 2 anteriors d’aquest article.
4. A l’efecte de reduir els crèdits vinculats a la despesa de personal de cada secció pressupostària, el Consell de Govern, a proposta de cada òrgan afectat, i seguint els criteris de l’Acord del Consell de Govern de 23 de desembre de 2011 pel qual s’aproven les línies generals del Pla Estratègic en Matèria de Funció Pública que s’han de seguir per racionalitzar i professionalitzar l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i per millorar les condicions de treball, ha d’acordar les amortitzacions de les places que es considerin oportunes.
Durat aquest període tan sols es va prolongar la situació administrativa de servei actiu a dues persones que no disposaven de la carència genèrica per tenir dret a la pensió de jubilació forçosa en la modalitat contributiva.
És important assenyalar també la transcendència de l’apartat tercer del precepte que s’ha transcrit. L’aplicació pràctica de l’article 9.3 del Decret llei 5/2012 va suposar haver de posar fi als perllongaments vigents; ja que disposà que s’havia d’entendre que les persones interessades tenien concedida la prolongació per anualitats i que tan sols podien prorrogar-la en el cas que no disposessin de la carència genèrica exigida per accedir a la pensió de jubilació ordinària. És a dir, que una persona que tenia concedit el perllongament en el servei actiu, la data de jubilació forçosa de la qual hagués estat el 29 d’agost de 2010, va haver de ser jubilada dia 29 d’agost de 2012. Totes les persones que en aquell moment tenien concedit el perllongament disposaven dels 15 anys de cotització efectiva a la Seguretat Social.
L’aplicació pràctica de l’article 9.3 del Decret llei 5/2012 va implicar la interposició de recursos contenciosos administratius que foren resolts a favor de l’Administració de la CAIB (document d'interès núm. 8 ).
5.3.4 Aplicació del perllongament a partir del 26 de juny de 2016
En el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 76, de 16 de juny es va publicar la Llei 9/2016, de 13 de juny, de modificació de la disposició addicional novena de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears (document normatiu num.8).
Aquesta Llei, a més de modificar la disposició addicional novena de la Llei 3/2007, va donar una nova redacció a l’article 9 del Decret Llei 5/2012, d’1 de juny,de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears i d’altres institucions autonòmiques.
En concret la Disposició addicional única d’aquesta Llei especifica:
Disposició addicional única
Es modifica l’article 9 “Suspensió de la prolongació de la permanència en el servei actiu”, del Decret llei 5/2012, d’1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears i d’altres institucions autonòmiques, que queda redactat de la manera següent:
Article 9
Suspensió de la prolongació de la permanència en el servei actiu
1. D’acord amb l’article 67.3 del text refós de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, només es pot autoritzar la prolongació en la permanència en el servei actiu en els supòsits següents:
a) En tot cas, quan la persona interessada no hagi complert el període mínim de cotització per causar dret a la pensió de jubilació, i pel temps indispensable per completar aquest període.
b) En el cas de personal docent, quan sigui necessari per acabar el curs escolar, i pel temps indispensable per a això.
c) En els casos que regula el Pla d’ordenació de recursos humans a què fa referència l’article 26.2 de la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l’estatut marc del personal estatutari.
d) Quan, com a conseqüència de la jubilació forçosa de la persona interessada, la prestació de determinats serveis essencials pugui resultar afectada per la manca o la insuficiència de professionals.
2. En els casos a què es refereixen les lletres a), b) i d) de l’apartat anterior, la concessió de l’autorització s’ha de fer pel termini indispensable corresponent, a sol·licitud de la persona interessada, presentada amb una antelació mínima de dos mesos abans de la data de jubilació.
Així mateix, en el cas a què es refereix la lletra d) de l’apartat anterior, la sol·licitud de prolongació del servei haurà d’anar acompanyada d’un informe de la Secretaria General o òrgan equivalent en matèria de personal on la persona sol·licitant presti els seus serveis, en el qual s’acrediti de manera fefaent la circumstància justificativa de la necessitat de la prolongació del servei; i d’un informe favorable de la Comissió de Personal de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
3. En els supòsits de les lletres c) i d) de l’apartat 1 anterior, les autoritzacions de prolongació de la permanència en el sector actiu estaran condicionades a la certificació, per part dels serveis de prevenció on la persona interessada presti serveis, de la capacitat funcional necessària per al compliment de les tasques i funcions pròpies del lloc de treball que s’ocupa.
4. Es mantenen les autoritzacions de prolongació en el servei actiu vigents a l’entrada en vigor d’aquest decret llei, que s’han d’entendre concedides per anualitats a comptar des de la data de jubilació o, en cas de personal docent, fins a la finalització del curs escolar. A partir de l’entrada en vigor d’aquest decret llei, i una vegada acabada l’anualitat o el curs escolar corresponent, aquestes autoritzacions només es poden prorrogar en els casos i de la manera que s’indiquen en els apartats 1.a) i 2 d’aquest article.
Amb aquesta nova redacció de l’article 9 del Decret Llei 5/2012 es veu lleugerament ampliada la possibilitat de prolongar la situació administrativa de servei actiu. Així, a més del supòsit referent a la falta dels anys de cotització necessaris per poder tenir dret a la pensió de jubilació en la modalitat contributiva, s’afegeix el supòsit consistent en què, com a conseqüència de la jubilació forçosa de la persona interessada, la prestació de determinats serveis essencials resulti afectada per la manca o la insuficiència de professionals. Tot i així, s’ha de fer esment a què el nou supòsit introduït al qual s'acaba de fer referència és bastant restrictiu.
A la sol·licitud de prolongació fonamentada en aquest nou supòsit s’hi ha d'adjuntar un informe de la Secretaria General, o de l’òrgan equivalent en matèria de personal de l'ens del sector públic instrumental, que acrediti de manera fefaent la concurrència del supòsit que s’al·lega. A més a més, perquè es pugui concedir el perllongament en aquest cas també és necessari:
- Que la Comissió de Personal emeti un informe favorable.
- Que el Servei de Prevenció de Riscs Laborals emeti un certificat que acrediti que la persona interessada disposa de la capacitat funcional necessària per al compliment de les tasques i funcions pròpies del lloc de treball que desenvolupa.
La Comissió de Personal de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears és un òrgan col·legiat de caràcter tècnic de coordinació i consulta dels assumptes de personal. Són membres d’aquest òrgan, entre d'altres, el conseller o la consellera competent en matèria de funció pública, el director o la directora general de la funció pública i les persones titulars de les Secretaries Generals de les Conselleries.
L’aplicació pràctica d’aquest precepte implica que sí l’informe de la Secretària General, o de l’òrgan equivalent de l’ens del sector públic instrumental, estableix fonamentadament, que no concorre cap del supòsits de perllongament, ja no es tramet la documentació a la Comissió de Personal de la CAIB.
El termini per resoldre i notificar el procediment de prolongació en el servei actiu és de sis mesos; l’òrgan competent per resoldre és la persona titular de la conselleria competent en matèria de funció pública i el sentit del silenci administratiu és negatiu.