3.5 Altres qüestions que cal tenir en compte en relació a la jubilació

3.5.1 Complement de maternitat

Com ja es va fer esment a la Unitat I, a partir de l’1 de gener de 2016, a les dones que hagin tengut dos o més fills, naturals o per adopció, i siguin beneficiaries d’una pensió de jubilació o per incapacitat per al servei, se les reconeix un complement de la pensió de jubilació. 

Aquest complement té, a tots els efectes, la naturalesa jurídica de pensió pública contributiva, l’import de la qual s’obté aplicant a la quantia de la pensió reconeguda els percentatges següents: 

•  5 % sí s’han tengut dos fills.
• 10% si s’han tengut tres fills.
• 15% si s’han tengut quatre o més fills. 

S’ha de tenir en compte que: 

a) S'aplica tant a les pensions de jubilació del personal funcionari adscrit al règim general com al règim especial de Classes Passives.
b) Només es pot aplicar aquest complement a les pensions de jubilació contributives generades a partir de l’1 de gener de 2016.
b) En el supòsit de què es tracti d’una jubilació anticipada o voluntària no es té dret a percebre aquest complement.
c) Per determinar aquest complement només es tenen en compte els fills o les filles que s’hagin tengut o adoptat abans que es produeixi la jubilació.
d) Aquest complement pretén, d’una banda reconèixer la contribució demogràfica de les dones treballadores i, d’altra, corregir les diferències econòmiques que existeixen entre els imports de les pensions que perceben dones i homes.
e) Si la pensió que es reconeix és igual o superior a l'import de la pensió màxima, només es percep el 50 % d'aquest complement.
f) Si la pensió que es reconeix és inferior a l'import de la pensió mínima, es pot percebre el complement de mínims i el complement de maternitat.

3.5.2 Còmput recíproc de cotitzacions entre règims de la Seguretat Social

El Reial decret 691/1991, sobre còmput recíproc de quotes entre règims de Seguretat Social (document normatiu núm. 4), permet a instància de la persona interessada, computar els períodes de cotització successius o alternatius que s’acrediten entre els diferents règims de previsió social, entre ells, el règim especial de Classes Passives i el règim general de la Seguretat Social. 

D'acord amb el Reial decret 691/1991 la pensió es reconeix per l’òrgan o l’entitat gestora del règim en el qual s’han duit a terme les darreres cotitzacions, aplicant les normes pròpies del règim de què es tracti, però tenint en compte tots els períodes prestats en els distints règims. En el cas que no es pugui accedir a la pensió per no complir els requisits o les condicions per obtenir la pensió, l’òrgan competent per reconèixer-la serà l’entitat gestora de l’altre règim de previsió. 

Quan correspongui el reconeixement a la Direcció General de Costos de Personal i Pensions Públiques, els períodes de cotització d’altres règims, s’entenen prestats en el subgrup que resulta de l’aplicació de la següent taula d’equivalències:

 

Seguretat Social	Règim de Classes Passives
Grup1 de cotització + Autònoms, llicenciats i enginyers.	A1
Grup 2 de cotització + Autònoms, Enginyers tècnics i pèrits.	A2
Grups de cotització 3, 4, 5, 8 i Autònoms en general.	C1
Grups de cotització 7 i 9	C2
Grups de cotització 6, 10, 11, 12 i personal empleat de la llar	E/ Agrupacions professionals

En el supòsit que un funcionari o una funcionària de l’Administració de la CAIB s’hagi de jubilar pel règim general i disposi de temps cotitzat en el règim especial de Classes Passives, l’Administració ha d’emetre un certificat on constin els serveis prestats en aquest darrer règim (veure document d’interès núm. 4). La persona interessada quan acudeix a sol·licitar la pensió de jubilació a les dependències de l’INSS ha d’aportar el certificat emès.

3.5.3 El servei militar i la prestació social substitutòria

La disposició addicional vint-i-vuitena de la Llei 27/2011, d’1 d’agost, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social estableix: 

 

No obstant això, les successives lleis de pressuposts generals han aplaçat l’aplicació d’aquesta disposició. En conseqüència, a dia d'avui, el servei militar té la següent incidència depenent del règim de previsió: 

A) Règim General de la Seguretat Social 

-Jubilació anticipada: només computa com a temps assimilat a la cotització, el període de prestació del servei militar obligatori o de la prestació social substitutòria amb el límit d’un any (article 207.1 de text refós de la Llei General de Seguretat Social): 

-Jubilació forçosa: El lapse temporal del servei militar que sobrepassa el període obligatori es pot tenir en compte a l’hora de determinar la pensió de jubilació. S’ha de recalcar que el lapse temporal de servei militar va variar durant el temps en què era obligatori. 

B) Règim de Classes Passives 

El lapse temporal del servei militar que sobrepassà el període obligatori computa a l’hora de determinar la pensió de jubilació, d’acord amb allò que preveu l’article 32.3 del text refós de la Llei de Classes Passives. 

En el supòsit que una persona vulgui que aquest temps es tengui en compte a l’hora de calcular la pensió de jubilació, ha de demanar un certificat al Ministeri de Defensa. D’aquesta manera aquelles persones que no arribin a complir el nombre d’anys necessaris per a la jubilació poden arribar a completar algun any. Així mateix també pot ésser útil per a percebre el 100 % de la pensió. 

S’ha de fer esment a què, si la persona interessada ja tenia la condició de personal funcionari de carrera quan va dur a terme el servei militar, el temps durant el qual l’acomplí, ja es té en compte i no ha d’aportar cap certificat atès que era un supòsit que habilitava a ser declarat en la situació administrativa de serveis especials amb reserva de plaça i còmput a efectes d’antiguitat i cotització (article 29.2 k de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la Funció Pública).

3.5.4 Ajudes o indemnitzacions

L’article 9 del Decret 135/1995, de 12 de desembre, pel qual es regula l’acció social a favor dels funcionaris i del personal laboral de la CAIB preveu l’ajuda per jubilació, o situacions assimilades a la jubilació, del personal al servei de l’Administració de la CAIB.

Això si, des de l’1 de juny de 2012, es troba suspesa la concessió d’aquestes ajudes.

Fou l’article 8 del Decret llei 5/2012 el precepte que decretà aquesta suspensió fins al 31 de desembre de 2014. La suspensió s’ha mantingut més enllà d’aquesta data d’acord amb allò que han disposat les lleis de pressuposts generals de la CAIB. En l’actualitat, l’article 25.1 de la Llei 19/2019, de 30 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2020, mantén la suspensió fins al 31 de desembre de 2020. 

L'article 9 del Decret 135/1995 disposa que l’Administració de la comunitat autònoma concedeix al personal al seu servei que es jubila, o que passa a una situació assimilada a la jubilació, una ajuda econòmica que, abonada d’una sola vegada, contribueixi a pal•liar la pèrdua de poder adquisitiu que, normalment, suposa la jubilació.

Pel que fa a la jubilació forçosa el Decret 135/1995 preveu una ajuda de 1.803,4 €.

Respecte a la jubilació anticipada o voluntària, estableix una ajuda pel personal funcionari o laboral amb una antiguitat reconeguda per l’Administració de, com a mínim, 15 anys i una edat mínima de 60 anys. L'ajuda de la quantia és la següent:

•  Als 60 anys: 11.419,23 €
•  Als 61 anys: 9.616,20 €
•  Als 62 anys: 7.813.16 €
•  Als 63 anys: 5.409,11 €
•  Als 64 anys: 3.305,57 €

L’ajuda per jubilació anticipada pot abonar-se en dues anualitats.

Les situacions d’incapacitat permanent total per a la professió habitual i d'incapacitat permanent absoluta per a tot tipus de treball en la Administració, atès que suposen la impossibilitat de mantenir la relació de treball, s’assimilen a la jubilació forçosa a l’efecte de percebre l’ajuda econòmica regulada a l'article 25.2 del Decret 135/1995.

El personal funcionari adscrit al règim especial de Classes Passives té especificada una ajuda per jubilació forçosa o incapacitat permanent en el seu règim de previsió (article 131 del Reglament del Mutualisme Administratiu, aprovat pel Reial decret 375/2003). Consegüentment, l'ajuda per jubilació forçosa regulada en el Decret 135/1995 es concedeix únicament al personal funcionari adscrit al règim general de Seguretat Social. Pel que fa l’ajuda per jubilació anticipada o voluntària, sí que es concedeix al personal funcionari adscrit al règim especial de Classes Passives atès que la normativa específica d’aquest règim de previsió no preveu aquesta ajuda social per a la modalitat esmentada.

L’import de l’ajuda de jubilació del personal funcionari adscrit a Classes Passives és correspon a la meitat de l'import íntegre de les retribucions bàsiques mensuals que es perceben en el moment de la jubilació. Aquesta ajuda es percep en únic pagament i es pot sol·licitar a partir dels cinc anys següents en què ha estat efectiva la jubilació.

Les ajudes a la jubilació són objecte de la retenció corresponent en relació a l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

3.5.5 Vacances i dies d'assumptes propis

L’article 27 del Decret 7/2020, de 31 de gener, pel qual es regulen els permisos, les llicències, les vacances i altres mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal funcionari al servei de l’ Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears disposa:

Per tant, d'acord amb aquest precepte el personal funcionari que dins l’any corresponent es jubila, ja sigui en el règim general ja sigui en el règim de Classes Passives, té dret a gaudir de la part proporcional de vacances que li corresponen d’acord amb els serveis efectivament prestats. I el mateix succeeix respecte als dies per assumptes propis.

Correspon fer esment a què és possible que l’Administració jubili una persona que no hagi pogut gaudir de les vacances. Això pot succeir quan, prèviament a la jubilació per incapacitat, el funcionari o la funcionària ha patit una situació d’incapacitat temporal que ha finalitzat amb el reconeixement de la incapacitat i, consegüentment, amb la declaració de jubilació. En aquests casos, les persones interessades, poden sol·licitar una compensació econòmica i l’Administració, atenent les circumstàncies que concorrin, pot estimar la petició. Això ho han reconegut diverses sentències, fonamentades en el dret comunitari i els pronunciaments sobre aquesta matèria del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea. La Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid de 16 de març de 2016 conté un bon resum d’aquesta matèria:

[...]

Pues bien, para llegar a una solución correcta respecto a si asiste a un funcionario público el derecho a disfrutar de sus vacaciones anuales fuera del año natural correspondiente cuando, por encontrarse en situación de baja médica por incapacidad temporal, ha transcurrido aquel período de referencia sin obtener su disfrute efectivo, debe tenerse en cuenta la naturaleza de dicho derecho. Y así, el derecho a las vacaciones anuales retribuidas, sin ser absoluto en cuanto a las fechas de su ejercicio, forma parte del núcleo irrenunciable de los derechos propios de un estado social ( STC 324/2006 ). Así, se ha reconocido en el ámbito de la Función Pública, tanto en el ya derogado artículo 68 de la Ley de Funcionarios Civiles del Estado de 1.964, como en el vigente artículo 50 de la Ley 7/2.007, de 12 de Abril , por la que se aprueba el Estatuto Básico del Empleado Público.

[...]

Así las cosas, en efecto, la Sentencia del Tribunal de Justicia de la Comunidad Europea (en adelante TJCE) de fecha 20 de Enero de 2.009, C-350/2006 y 520/2006, seguido también por el Fallo de 10 de Septiembre de 2.009, C-277/08, ha aplicado "pro operario" el test de proporcionalidad de los límites temporales señalados para el disfrute de las vacaciones anuales cuando se solapa el disfrute y la incapacidad temporal, (derive o no de maternidad), provocando el cambio Jurisprudencial en la Jurisdicción social ( SSTS, Sala 4ª, 24 de Junio de 2.009 , 18 de Enero de 2.010 , 21 de Enero de 2.010 , 4 de Febrero de 2.010 y 13 de Julio de 2.010 ), sobre la incidencia de la incapacidad temporal en el período de vacaciones previamente fijado y no disfrutado por esa incapacidad

TERCERO: Tampoco merece duda la aplicación de esta doctrina Jurisprudencial comunitaria, acogida pacíficamente por la Jurisdicción Social, al caso del personal funcionario (o al estatutario). A este respecto, adelantaremos que a nuestro juicio la respuesta es afirmativa ya que el derecho de vacaciones y su ejercicio constituye una garantía del trabajador en sentido amplio y que se predica de todo empleado público, al margen de la naturaleza o calificación jurídica de la relación que el Derecho nacional le otorgue.

[…]

Por todo ello, y constatando que similares premisas y conclusión maneja la Sentencia de la Sala de lo Contencioso- Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Castilla y León de fecha 27 de Diciembre de 2.010, sin necesidad de plantear cuestión prejudicial alguna, ya que nos encontramos en trance de interpretación del Derecho interno y el canon para ello nos viene dado por el Derecho comunitario, hay que concluir que si la incapacidad laboral surge antes del disfrute del período vacacional, la empresa (incluido el empleador público) ha de facilitar su disfrute pospuesto (teniendo en cuenta un horizonte temporal próximo, tanto a la hora de mostrar diligencia en pedirlo el empleado tras la reincorporación, como a la hora de fijar su disfrute la Administración), supuesto distinto de la incapacidad temporal que surge durante el disfrute de la vacación, pues se trata de un riesgo que ha de asumir el propio trabajador

CUARTO: Como hemos razonado hasta el momento, si bien es verdad que, en principio, la empresa (incluido el empleador público) ha de facilitar el disfrute pospuesto de las vacaciones, también lo es que el empleado debe mostrar diligencia en pedirlo tras la reincorporación de su baja, y que el disfrute de la misma no puede amparar un abuso de derecho (...)»

Por lo tanto, aplicando las anteriores consideraciones al caso de autos, y en la medida en que la aquí recurrente ha desplegado una actitud medianamente diligente en la formulación de la solicitud, sin que la parte demandada haya aportado razón alguna admisible que represente una justificación suficiente y razonable de la denegación, es por lo que procede estimar el presente recurso contencioso-administrativo pero como quiera que la funcionaria demandante ha cesado en su puesto de trabajo por causa de jubilación forzosa por Acuerdo de 2 de septiembre del año 2014, y en consecuencia ya no puede disfrutar de las vacaciones correspondientes al año 2013 a las que tenía derecho, le corresponde una indemnización por ese no disfrute de las vacaciones que trae causa de su indebida denegación por la Administración, equivalente a las retribuciones correspondientes a los días de vacaciones no disfrutados en el año 2013, es decir 22 días hábiles correspondientes a 30 días naturales, de acuerdo a las retribuciones correspondientes al año 2014, determinándose la cantidad exacta en ejecución de Sentencia.

En definitiva, las reseñadas sentencias vienen a determinar el derecho del funcionario a la compensación económica por vacaciones devengadas y no disfrutadas correspondientes a periodos de incapacidad temporal finalizados con jubilación derivada de tal incapacidad, pero atendiendo al tiempo transcurrido entre la jubilación y la solicitud de la compensación, razón por la que ésta se deniega en la Sentencia de 29 de Octubre de 2.015 de la Sección Séptima (dado el transcurso de ocho meses) y en cambio se concede en nuestra Sentencia de 10 de Febrero de 2016 .

Pues bien, en el caso a que remite el presente enjuiciamiento resulta que D. Alfonso estuvo en situación de incapacidad temporal desde el 06/05/2.013 hasta su jubilación el 31/01/2.014 por invalidez permanente absoluta, y presentó el 07/04/2.014 su solicitud de compensación económica por las vacaciones no disfrutadas, lo que revela, en palabras de nuestra Sentencia de 10 de Febrero de 2.016 , que ha desplegado una actitud medianamente diligente en la formulación de la solicitud.

Procede así la estimación del presente recurso en orden al reconocimiento al actor del derecho a que le sean compensadas económicamente las vacaciones no disfrutadas correspondientes al año 2.013 y al tiempo transcurrido del año 2.014 hasta su jubilación, debiéndose determinar la cuantificación de tal compensación indemnizatoria en ejecución de esta sentencia.

Respecte als dies per assumptes propis que no s’hagin pogut gaudir com a conseqüència d’una incapacitat temporal que deriva en una incapacitat permanent, s’ha de dir que no no són compensables econòmicament. Això és així atès que els permisos per assumptes propis no tenen la mateixa naturalesa i finalitat que les vacances. La finalitat del dret a les vacances retribuïdes és permetre el descans a les persones treballadores i que aquestes disposin d’un període d’oci i esbarjo. En canvi la finalitat dels dies per assumptes propis no és pròpiament el descans, sinó de disposar d’un permís per qüestions personals que no es puguin subsumir en supòsits de fet que originin dret a la concessió d’altres permisos.

3.5.6 Efectes econòmics de la pensió de jubilació

La pensió de jubilació del personal funcionari adscrit al règim especial de Classes Passives es merita a partir del primer dia del mes següent en què es produeix la jubilació del funcionari o de la funcionària (article 20 del text refós de la Llei de Classes Passives la pensió per jubilació). Els efectes econòmics de la pensió de jubilació de la persona adscrita al règim general de la Seguretat Social són des del dia següent en què es deixen de prestar serveis, sempre que la sol•licitud es presenti dins dels tres mesos següents al cessament o amb anterioritat a aquest.

La retroactivitat màxima dels efectes econòmics de la pensió de jubilació de Classes Passives és de tres mesos, a comptar des del dia primer del mes següent respecte la data en què es presentà la sol·licitud.

El termini de prescripció per al reintegrament de qualsevol prestació percebuda indegudament és de quatre anys.

3.5.7 Imprescriptibilitat i irrenunciabilitat

L’article 212 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social disposa: 

 

L'article 6.2 del text refós de la Llei de Classes Passives també estableix la imprescriptibilitat dels drets passius d'aquest règim de previsió social. 

Per la seva banda, l’article 3 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, estableix el principi d’irrenunciabilitat dels drets de la Seguretat Social.  L’article 6 del text refós de la Llei de Classes Passives també ho preveu així. Tot i això, l’INSS permet la renuncia a prestacions de la Seguretat Social sempre que aquesta renuncia tengui per finalitat adquirir el dret a una altra prestació de Seguretat Social més favorable (veure document d’interès núm. 5) 

3.5.8 Fiscalitat

Les pensions de jubilació i per incapacitat permanent són considerades rendiments del treball per la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renta de les persones físiques (IRPF). Per tant, amb caràcter general, les pensions estan subjectes a tributació i, talment com les nòmines que es perceben durant la vida laboral activa, són objecte de retencions fiscals a compte. El percentatge subjecte a retenció depèn de la quantia de la pròpia pensió i de la situació familiar, personal i econòmica de la persona jubilada. Existeix a més la possibilitat de sol·licitar l’aplicació d’un tipus de retenció voluntari, sempre que aquest sigui superior al que correspongui normativament. Cada any l’INSS envia a les persones jubilades en aquest règim de previsió un certificat amb els ingressos i les retencions efectuades perquè puguin complimentar la declaració de la renta. El Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques també envia el certificat a les persones adscrites al règim de Classes Passives. 

No obstant, el que s’ha dit el paràgraf anterior, s’ha de tenir en compte que no es troben subjectes a retenció aquelles pensions la quantia de les quals no superi l’import anual màxim que s’estableix legalment. 

Les persones que perceben una pensió inferior a 22.000 € no estan obligades a presentar la declaració de l’IRPF. Aquest límit descendeix a 14.000 € quan la persona pensionista té més d’un subjecte pagador i l’import del segon pagador supera els 1.500 € anuals (per exemple, si una persona percep la pensió de jubilació i obté rendes d’un pla de pensions privat superiors a 1.500 €). 

Així mateix és de destacar que es troben exemptes de tributació de l'IRPF: 

1.  Les pensions per incapacitat permanent absoluta i de gran invalidesa del règim general de la Seguretat Social (així com les pensions de jubilació derivades d’aquestes prestacions per canvi de denominació).
2. Les pensions per incapacitat permanent total qualificada (75%).
3.  Les pensions per incapacitat permanent del règim de Classes Passives, sempre que la lesió o malaltia per la qual s’ha declarat la incapacitat inhabilita a la persona afectada per a tota professió o ofici. 

3.5.9 Extinció del dret a percebre la pensió de jubilació

Atès que es tracta d’una pensió vitalícia el dret a percebre la pensió s’extingeix amb la mort de la persona beneficaria.

3.5.10 Òrgan competent per resoldre els recursos administratius i els recursos contenciosos administratius contra les resolucions de jubilacions emeses per l'Administració de la CAIB

La competència per emetre les resolucions de jubilació, en l'Administració de la CAIB, és de la consellera d'Administracions Públiques i Modernització, d'acord amb l'article 6.4 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública. Consegüentment, i d'acord amb els article 112 i 123 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú, contra una resolució que posa fi al procediment de jubilació, es pot interposar un recurs de reposició davant la consellera d'Administracions Públiques i Modernització. 

L'article 10.1 a de la Llei 29/1998, de 29 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, especifica que les sales dels Tribunals Superiors de Justícia tenen la competència per enjudiciar en única instància les qüestions que no estiguin expressament atribuïdes als jutjats contenciosos administratius. L'article 8.2 a de la Llei 29/1998 disposa que els jutjats contenciosos administratius són competents per jutjar qüestions de personal amb l'excepció d’assumptes referits al naixement o a l'extinció de la relació de prestació de serveis del personal funcionari de carrera. 

Atesos els preceptes a què s'han fet referència en el paràgraf anterior, la competència per jutjar la validesa de les resolucions de jubilació o de prolongació de la permanència en el servei actiu del personal funcionari de carrera de serveis generals de  l'Administració de la CAIB és del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears. Les resolucions de jubilació i de prolongació que afectin al personal funcionari interí són competència, en primera instància, dels jutjats contenciosos administratius de Palma.