5.2 El perllongament en el servei actiu després de l’entrada en vigor de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic
L’article 67.3 del tex refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic disposa:
La jubilació forçosa es declara d’ofici en complir el funcionari els seixanta-cinc anys d’edat.
No obstant això, en els termes de les lleis de funció pública que es dictin en desplegament d’aquest Estatut, es pot sol·licitar la prolongació de la permanència en el servei actiu com a màxim fins que es compleixin setanta anys d’edat. L’Administració pública competent ha de resoldre de manera motivada l’acceptació o denegació de la prolongació.
Del que disposen els dos paràgrafs anteriors, en queden exclosos els funcionaris que tinguin normes estatals específiques de jubilació
Aquest precepte, d’acord amb la disposició final quarta de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, va entrar en vigor el 12 de maig de 2007. A partir de l’entrada en vigor d’aquest precepte la prolongació en la situació administrativa de servei actiu ja no es conceptualitzà com un dret subjectiu absolut o incondicionat.
Així ho va entendre la Divisió de Consultoria, Assessorament i Assistència de Recursos Humans del Ministeri d’Administracions Públiques, que va emetre un informe l'11 de novembre de 2008 (document d'interès núm. 6) del qual s’ha destacar el fragment següent:
[…]
Segundo.- Establecida la plena vigencia del artículo 67 del EBEP, es necesario analizar el contenido de sus distintos apartados al objeto de determinar la eficacia directa de los mismos y precisar su alcance dispositivo inmediato.
[…]
A su vez, el apartado tres del artículo señala que, “La jubilación forzosa se declarará de oficio al cumplir el funcionario los 65 años de edad. No obstante, en los términos de las leyes de Función Pública que se dicten en desarrollo de este Estatuto, se podrá solicitar la prolongación de la permanencia en el servicio activo como máximo hasta que se cumplan 70 años de edad. La Administración Pública competente deberá de resolver de forma motivada la aceptación o de denegación de la prolongación.”
Siguiendo un criterio de interpretación literal del precepto, es decir, en el sentido propio de las palabras, de acuerdo con lo que dispone el título preliminar del Código Civil para interpretar las normas, el contenido del apartado tres del artículo 67 tiene un carácter claramente dispositivo cuando señala “la Administración Pública competente deberá resolver de forma motivada la aceptación o denegación”.
De la lectura del precepto y, de acuerdo con el sentido propio de las palabras empleadas, se deduce claramente que la intención del legislador es instituir la obligación de la Administración Pública competente de resolver de forma motivada la aceptación o, en su caso, la denegación de la solicitud de prolongar la permanencia en el servicio activo.
Se concluye, pues, según las anteriores consideraciones que, a partir de la fecha de entrada en vigor del EBEP, las Administraciones Públicas competentes están obligadas a motivar la aceptación o, en su caso, la denegación de la solicitud de permanencia en el servicio activo.
La posibilidad de aceptar o denegar la solicitud de la prolongación es, pues, una competencia que atribuye el legislador básico a las Administraciones Públicas competentes y que deben ejercitar en el marco de su potestad de autoorganización.
Un altra novetat important és que, des de l’entrada en vigor en de l’EBEP, el perllongament en la situació administrativa de servei actiu es troba condicionat al desenvolupament normatiu que poden fer les comunitats autònomes. És a dir, que cada comunitat autònoma pot regular els termes en els quals es pot accedir a la prolongació. En el supòsit que no s'hagi dut a terme aquest desenvolupament, d’acord amb el propi Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, continuen vigent la normativa anterior. Convé destacar que ni la antiga Llei 2/1989, de 22 de febrer, de funció pública de la CAIB, ni l’actual Llei 3/2007, de 27 de març, de funció pública de la CAIB, varen regular la prolongació en la situació administrativa de servei actiu. Com s’exposa més endavant, altres lleis s’han encarregat de dur a terme el desenvolupament normatiu del perllongament en el nostre àmbit autonòmic.