3.4 La jubilació per incapacitat permanent
La jubilació per incapacitat permanent per al servei és aquella que es dóna quan el funcionari o la funcionària es troba afectada per una lesió o un procés patològic, somàtic o psíquic estabilitzat i irreversible o de remota o incerta reversibilitat. La lesió o el procés patològic, somàtic o psíquic han d'impossibilitar totalment la persona afectada per desenvolupar les funcions pròpies del seu cos o escala.
Aquesta modalitat de jubilació es troba prevista per l'article 28.2 c del text refós de la Llei de Classes Passives.
3.4.1 Procediment
El procediment es pot iniciar d'ofici o a instàncies de la persona interessada,
- D'ofici: s'inicia per l'òrgan que té la competència per emetre la Resolució jubilació a proposta de la direcció del centre, dependència u organisme on la persona interessada presta serveis. La proposta d'inici del procediment ha de ser notificada a la persona afectada.
- A instàncies de la persona interessada: el funcionari o la funcionària ha de dirigir un escrit a l’òrgan que té la competència per emetre la Resolució de jubilació. La persona interessada ha de comunicar l'inici del procediment de jubilació per incapacitat permanent a la direcció del centre, dependència u organisme on presta serveis. A la sol·licitud d’inici es pot adjuntar còpia dels informes mèdics pertinents i de la historia clínica.
L’òrgan de jubilació ha de:
- Ordenar l’obertura de l’expedient de jubilació.
- Determinar que es dugui a terme el reconeixement mèdic per part de l’òrgan competent.
- Remetre la documentació mèdica de què disposi a l’òrgan que ha de fer el reconeixement
- Comunicar que es fan totes aquestes actuacions a la persona interessada.
Respecte als òrgans competents per fer els reconeixements mèdics, convé destacar que, d'acord amb la Ordre de 22 de novembre de 1996, per la qual s’estableix el procediment per l’emissió dels dictàmens mèdics a efectes de reconeixement de determinades prestacions de Classes Passives (document normatiu núm. 5), són els Equips de Valoració d'Incapacitats (EVIS) de l'INSS. Així que, els òrgans competents per emetre els dictàmens mèdics i proposar la concurrència o no d'una incapacitat són els mateixos que aquells que intervenen en els procediments de jubilació per incapacitat permanent del personal funcionari adscrit al règim general de la Seguretat Social.
El primer paràgraf de l'article 3 de la Ordre, de 22 de novembre de 1996 disposa:
Artículo 3. Normas específicas en los procedimientos de jubilación por incapacidad permanente para el servicio del personal civil incluido en el ámbito de cobertura del Régimen de Clases Pasivas del Estado.
A los efectos señalados en los apartados primero y quinto.2 de la Resolución de 29 de diciembre de 1995, de la Secretaría de Estado para la Administración Pública, por la que se modifican los procedimientos de jubilación del personal civil incluido en el ámbito de cobertura del Régimen de Clases Pasivas del Estado, la emisión del dictamen preceptivo para la determinación de la existencia de incapacidad permanente para el servicio corresponderá, previa solicitud del órgano de jubilación competente, al Equipo de Valoración de Incapacidades de la Dirección Provincial del Instituto Nacional de la Seguridad Social de la provincia en que tenga su domicilio el funcionario.
L’EVI ha de convocar la persona afectada amb l'objectiu de dur a terme l’examen mèdic dins el quinze dies següents a la recepció de la documentació. Si la persona en qüestió no pot concorre a l’examen mèdic en la data assenyalada, ha de comunicar aquest fet a l’òrgan mèdic. L'EVI ha de determinar que l’examen es faci en una data diferent o, si és necessari, que es dugui a terme en el centre sanitari o en el domicili de la persona interessada.
Un cop fet l’examen mèdic, l’EVI ha de redactar l’acta de la sessió, així com un dictamen raonat sobre la capacitat o el reconeixement de l'incapacitat del funcionari o de la funcionària per al servei, d’acord amb allò que preveu l’article 28.2 c del text refós de la Llei de Classes Passives. S'han de remetre l’acta i el dictamen avaluador a l’òrgan de jubilació en el termini de deu dies següents comptadors des de la data en què es va dur a terme la sessió.
Si la persona no compareix en l’examen mèdic sense justificació, l’EVI ha de tornar a citar-la. Si tampoc acudeix una segona vegada sense causa justificada, l’òrgan mèdic ha de comunicar aquest fet a l’òrgan de jubilació. En aquest cas també pot remetre l’acta i el dictamen sobre la capacitat o el reconeixement de l’incapacitat si això és possible atesa la documentació mèdica remesa. En el supòsit que l’EVI no pugui emetre una opinió vàlida, ho ha de fer saber a l’òrgan de jubilació, i aquest ha de recaptar els documents i els informes que estimi oportuns i remetre’ls a l'EVI perquè pugui emetre l’acta i, si es possible, el dictamen oportú.
Sobre els dictàmens dels EVIS cal fer esment al següent fragment de l'article 3 de l'Ordre de 22 de novembre de 1996:
Los dictámenes preceptivos, a efectos de la declaración de jubilación por incapacidad de los funcionarios, deberán contener la valoración del estado del interesado con indicación expresa de si está o no afectado por una lesión o proceso patológico, estabilizado e irreversible o de incierta reversibilidad, que le imposibilite totalmente para el desempeño de las funciones propias de su Cuerpo, Escala, Plaza o Carrera, según establece el artículo 28.2,c) del texto refundido de Ley de Clases Pasivas del Estado, aprobado por Real Decreto Legislativo 670/1987, de 30 de abril.
En los mencionados dictámenes, deberá constar si la lesión o proceso patológico de que está afectado el funcionario, además de incapacitarle para las funciones propias de su Cuerpo, en los términos del párrafo anterior, le inhabilita o no por completo para toda profesión u oficio. Asimismo, deberá indicarse si el funcionario incapacitado necesita de otra persona para la realización de los actos más esenciales de la vida.
Quan l’òrgan de jubilació rep l’acta i el dictamen emet la proposta de resolució i obri el tràmit d’audiència amb l’objectiu que la persona interessada formuli les al·legacions i presenti els documents i justificants que estimi oportuns en un termini de 15 dies.
Conclòs el tràmit d’audiència l’òrgan de jubilació emet la resolució que posa fi al procediment administratiu. Si la resolució, finalment, disposa la jubilació per incapacitat permanent per al servei, l’òrgan de jubilació proposa l'inici del procediment de reconeixement de la pensió (imprès “J”) i remet tota la documentació pertinent a la Direcció General de Costs de Personal i Pensions Públiques.
3.4.2 Càlcul de la pensió
La pensió de jubilació per incapacitat permanent per al servei es calcula de la mateixa manera que per a la pensió de jubilació forçosa, amb la següent particularitat: quan es declara la incapacitat permanent i la persona afectada es troba en servei actiu o situació equiparable, es consideren com a serveis efectius, a més dels que tengui acreditats, els anys complets que manquin per complir l’edat de jubilació. Aquests serveis s’entenen prestats en el cos o escala en la qual el funcionari o la funcionària presta serveis en el moment en què es produeix el cessament per jubilació.
No obstant això, s'ha de fer esment a què, des de l'1 de gener de 2009, quan en el moment que es produeixi el fet causant la persona interessada acredita menys de vint anys de serveis i la incapacitat no la inhabilita per a qualsevol professió o ofici, la quantia de la pensió ordinària de jubilació, es redueix un 5% per cada any complet que li falti fins a complir els 20 anys de serveis, amb un màxim del 25% per a qui acrediti 15 anys de serveis o menys. Si després del reconeixement de la pensió, i abans de complir l'edat de jubilació, es produeix un agreujament de la malaltia de la persona interessada de manera que la inhabiliti per a exercir qualsevol professió o ofici, pot sol•licitar l'increment de la quantia de la pensió fins al 100% de la que li hauria correspost. És a dir, que si es reconeix el dret a la jubilació per incapacitat d'un funcionari amb 15 anys de serveis, la pensió es veuria reduïda en un 25 %.
En el supòsit que s'hagi aplicat aquest coeficient reductor i posteriorment es produeix un agreujament de les patologies que inhabilitin a la persona interessada per a dur terme qualsevol tipus de treball, es deixaria d'aplicar el coeficient reductor al qual s'ha fet esment i es percebria el 100 % de la pensió.