Omet navegació

2.2.2. Fase d’avaluació

Una vegada acabat el termini per presentar ofertes comença la fase d’avaluació, en la qual les ofertes s’han de classificar partint dels criteris d’adjudicació prèviament definits en el plec. Aquests criteris d’adjudicació s’han d’orientar a la consecució de la millor relació qualitat-preu, concepte que substitueix el d’oferta econòmicament més avantatjosa, que si bé apareix entre els principis fonamentals de l’article 1 de l’LCSP, no ocorre així en la regulació dels criteris d’adjudicació.

La millor relació qualitat-preu s’avalua partint de criteris econòmics i qualitatius. Com a regla general s’estableix la utilització d’una pluralitat de criteris, i, en el cas que amb la justificació prèvia en l’expedient només hi hagi un criteri, aquest ha de ser de caràcter econòmic.

Els criteris de caràcter econòmic s’han de basar en un plantejament que atengui la millor relació cost-eficàcia i poden referir-se al preu, la rendibilitat o el càlcul del cost del cicle de vida, concepte nou en l’LCSP que fa referència als costs que es poden produir al llarg del cicle de vida d’un producte, obra o servei, inclosos tant els costs directes (adquisició, manteniment, utilització i retirada o reciclatge) com els indirectes, especialment les externalitats mediambientals.

Quant als criteris qualitatius, destaca com a novetat la possibilitat d’incloure-hi consideracions de caràcter social o mediambiental, sempre que estiguin vinculades amb la finalitat del contracte.

Una altra novetat important és l’obligació que incumbeix els òrgans de contractació de vetlar perquè els criteris d’adjudicació estiguin orientats a l’obtenció d’obres, serveis i subministraments de gran qualitat, especialment en els contractes que contenguin prestacions de caràcter intel•lectual. En connexió amb aquest mandat, s’estableix que en contractes de serveis de caràcter intel•lectual (especialment serveis d’arquitectura i enginyeria) i en els de serveis especials que consten en l’annex IV de l’LCSP, els criteris relacionats amb la qualitat han de tenir una preponderància mínima del 51 % de la puntuació assignable en la valoració d’ofertes.

Tenint en compte la seva aplicació, els criteris d’adjudicació es poden classificar en avaluables mitjançant l’aplicació fórmules i en avaluables mitjançant un judici de valor. Els criteris econòmics són en tot cas avaluables mitjançant fórmules, i els criteris qualitatius poden ser avaluables mitjançant fórmules o mitjançant judici de valor.

Quan es facin servir diversos criteris, s’ha de donar preponderància preferentment als avaluables mitjançant la simple aplicació de fórmules. En cas que no sigui així, els criteris avaluables s’han de valorar mitjançant judici de valor en un comitè d’experts si el procediment d’adjudicació és obert o restringit.

En qualsevol cas, si hi ha criteris avaluables mitjançant fórmules i criteris avaluables mitjançant judici de valor, s’han de valorar en primer lloc aquests darrers. Es pretén amb això evitar favoritismes en les valoracions respecte a les ofertes amb millor valoració en els criteris avaluables mitjançant fórmules. S’estableix com a novetat l’obligació de justificar en l’expedient les fórmules que s’emprin.

Una vegada valorades les ofertes d’acord amb els criteris d’adjudicació prèviament fixats, pot ocórrer que hi hagi empat en les valoracions. En previsió d’aquesta contingència, en el plec es poden preveure criteris específics per resoldre aquests empats que han d’estar vinculats amb la finalitat del contracte i s’han de referir a qualsevol dels aspectes que es preveuen en una llista taxada.

Quan l’òrgan competent per a la valoració detecti que una oferta pot ser inviable perquè la considera anormalment baixa, ha de donar audiència al licitador perquè la justifiqui i, partint d’això, ha de prendre la decisió d’acceptar-la o rebutjar-la.

Quan l’únic criteri d’adjudicació sigui econòmic, els paràmetres per apreciar ofertes desproporcionadament baixes són els que s’estableixin reglamentàriament, tret que el plec disposi una altra cosa. En cas que hi hagi diversos criteris, cal atenir-se al que preveu el plec, cas en què és optatiu fixar paràmetres per apreciar ofertes desproporcionadament baixes.

Sobre la justificació de les ofertes incurses en presumpció d’anormalitat, es pot destacar com a novetat que en tot cas s’han de rebutjar aquelles la causa del baix valor de les quals sigui la vulneració de la normativa sobre subcontractació o l’incompliment de les obligacions aplicables en matèria mediambiental, social o laboral, nacional o internacional, inclosos els convenis col•lectius.

Una vegada que l’òrgan competent hagi classificat les ofertes vàlides, s’han d’ordenar per ordre decreixent i s’ha de requerir al licitador més ben valorat que presenti, en un termini de deu dies hàbils, la documentació necessària per a l’adjudicació, la resolució de la qual s’ha de dictar en un termini màxim de cinc dies hàbils comptadors des de l’endemà de la recepció de la documentació (en cas que sigui correcta). Si no es lliura la documentació en el termini establert, s’entén que el licitador ha retirat la seva oferta, i se li ha d’exigir una penalitat del 3 % del pressupost base de licitació amb l’IVA exclòs.

Article 147.1 de l’LCSP.

Actualment són els que recull l’article 85 de l’encara vigent Reglament general de contractes de les administracions públiques.