Omet navegació

3.3. Execució dels contractes administratius

El contracte s’executa a risc i perill del contractista, sens perjudici del dret a indemnització per danys i perjudicis en casos de força major i sempre que el contractista no hagi actuat de manera imprudent, per als contractes d’obres.

El contractista té dret al pagament del preu convingut per la prestació realitzada. Aquest pagament es pot fer de manera total o parcial, mitjançant abonaments a compte o, en el cas de contractes de prestació successiva, mitjançant pagaments periòdics (mensuals, trimestrals, etc.) al final de cada venciment estipulat.

L’Administració té l’obligació d’abonar el preu dins els trenta dies següents a la data d’aprovació dels certificats d’obra o dels documents que acreditin la conformitat amb el que disposi el contracte dels béns entregats o els serveis prestats, sens perjudici de les normes específiques previstes per als certificats de final d’obra.

Si es retarda el pagament, el contractista té dret a percebre els interessos de demora (a partir del compliment del termini de trenta dies) i la indemnització pels costs de cobrament en els termes que preveu la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials.

L’obligació del contractista és executar la prestació d’acord amb el que estableixen l’LCSP i la resta de la normativa aplicable, els plecs i la seva oferta. En aquest sentit, es pot destacar el compliment de les seves obligacions en matèria mediambiental, social i laboral, cosa per la qual ha de vetlar l’òrgan de contractació (article 201 de l’LCSP).

Els òrgans de contractació poden establir condicions especials d’execució del contracte, sempre que estiguin vinculades amb la finalitat del contracte. En aquest sentit, s’estableix com a novetat l’obligatorietat d’establir, sempre que estiguin vinculades amb la finalitat del contracte, almenys una condició especial d’execució de caràcter social o mediambiental de les que indica l’article 202.2 de l’LCSP:

En particular, es poden establir, entre d’altres, consideracions de tipus mediambiental que persegueixin: la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, a fi de contribuir a complir l’objectiu que estableix l’article 88 de la Llei 2/2011, de 4 de març, d’economia sostenible; el manteniment o la millora dels valors mediambientals que es puguin veure afectats per l’execució del contracte; una gestió más sostenible de l’aigua; el foment de l’ús de les energies renovables; la promoció del reciclatge de productes i l’ús d’envasos reutilitzables; o l’impuls del lliurament de productes a granel i la producció ecològica.

Les consideracions de tipus social o relatives a l’ocupació es poden introduir, entre d’altres, amb alguna de les finalitats següents: fer efectius els drets reconeguts en la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat; contractar un nombre de persones amb discapacitat superior al que exigeix la legislació nacional; promoure l’ocupació de persones amb dificultats especials d’inserció en el mercat laboral, en particular de les persones amb discapacitat o en situació o risc d’exclusió social a través d’empreses d’inserció; eliminar les desigualtats entre l’home i la dona a l’esmentat mercat, afavorint l’aplicació de mesures que fomentin la igualtat entre dones i homes a la feina; afavorir una participació més alta de la dona en el mercat laboral i la conciliació del treball i la vida familiar; combatre l’atur, en particular el juvenil, el que afecta les dones i el de llarga durada; afavorir la formació en el lloc de treball; garantir la seguretat i la protecció de la salut al lloc de treball i el compliment dels convenis col•lectius sectorials i territorials aplicables; mesures per prevenir la sinistralitat laboral; altres finalitats que s’estableixin amb referència a l’estratègia coordinada per a l’ocupació, definida en l’article 145 del Tractat de funcionament de la Unió Europea; o garantir el respecte als drets laborals bàsics al llarg de la cadena de producció mitjançant l’exigència del compliment de les convencions fonamentals de l’Organització Internacional del Treball, incloses aquelles consideracions que cerquin afavorir els petits productors de països en desenvolupament, amb els quals es mantenen relacions comercials que els són favorables com ara el pagament d’un preu mínim i una prima als productors o una transparència i traçabilitat més grans de tota la cadena comercial.

En els plecs es pot preveure que l’incompliment d’alguna d’aquestes condicions especials d’execució pugui suposar la imposició de penalitats, la resolució del contracte i, fins i tot, la incursió en alguna causa de prohibició de contractar si l’incompliment està tipificat com a infracció greu i no és causa de resolució.

Davant els possibles incompliments en l’execució del contracte imputables al contractista, se li poden imposar penalitats, d’acord amb les regles següents:

  • En cas de compliment defectuós o incompliment dels compromisos o les condicions especials d’execució, els plecs o el document descriptiu poden preveure la imposició de penalitats, que han de ser proporcionals a la gravetat de l’incompliment i no poden ser superiors cada una al 10 % del preu del contracte, amb l’IVA exclòs, ni superar conjuntament el 50 % del preu del contracte.
  • En cas de demora en l’execució, es preveu com a regla general la imposició de penalitats diàries a raó de 0,60 € per cada 1.000 € del preu del contracte, amb l’IVA exclòs. En el plec de clàusules administratives es poden preveure penalitats diferents per a aquest supòsit, sempre que es justifiqui adequadament.

Article 8. Indemnització per costs de cobrament (https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2010/07/06/pdfs/BOE-A-2010-10708-C.pdf) 1. Quan el deutor incorri en mora, el creditor té dret a reclamar al deutor una indemnització per tots els costos de cobrament degudament acreditats que hagi patit a causa de la mora d’aquest. En la determinació d’aquests costos de cobrament s’han d’aplicar els principis de transparència i proporcionalitat respecte al deute principal. La indemnització no pot excedir, en cap cas, el 15 per cent de la quantia del deute, excepte en els casos en què el deute no excedeixi els 30.000 euros, en què el límit de la indemnització està constituït per l’import del deute de què es tracti. 2. El deutor no està obligat a pagar la indemnització que estableix l’apartat anterior quan no sigui responsable del retard en el pagament.

En l’àmbit de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i el seu sector públic instrumental, en l’Acord del Consell de Govern de 3 de gener de 2022 s’estableixen, en termes similars, directrius per a la inclusió de consideracions de caràcter social, laboral i mediambiental en la contractació dels ens i els organismes inclosos en el seu àmbit d’aplicació. Es pot consultar el document en aquest enllaç: https://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2022/2/1103512

Creat amb eXeLearning (Finestra nova)