Omet navegació

2.5.1. Licitació amb negociació

En l’article 167 de l’LCSP es recullen els supòsits en els quals es pot fer ús de la licitació amb negociació:

a) Quan, per satisfer les necessitats de l’òrgan de contractació, sigui imprescindible que la prestació, tal com es està disponible en el mercat, sigui objecte d’un treball previ de disseny o d’adaptació per part dels licitadors.
b) Quan la prestació objecte del contracte inclogui un projecte o solucions innovadores.
c) Quan el contracte no es pugui adjudicar sense negociacions prèvies a causa de circumstàncies específiques vinculades a la naturalesa, la complexitat o la configuració jurídica o financera de la prestació que constitueixi el seu objecte, o pels riscos inherents a aquesta.
d) Quan l’òrgan de contractació no pugui establir amb prou precisió les especificacions tècniques per referència a una norma, avaluació tècnica europea, especificació tècnica comuna o referència tècnica, en els termes establerts en aquesta Llei.
e) Quan en els procediments oberts o restringits seguits prèviament només s’hagin presentat ofertes irregulars o inacceptables.

Es consideren irregulars, en particular, les ofertes que no corresponguin als plecs de la contractació, que s’hagin rebut fora de termini, que mostrin indicis de col•lusió o corrupció o que l’òrgan de contractació les hagi considerat anormalment baixes. Es consideren inacceptables, en particular, les ofertes presentades per licitadors que no tinguin la qualificació requerida i les ofertes amb un preu que excedeixi el pressupost de l’òrgan de contractació tal com s’hagi determinat i documentat abans de l’inici del procediment de contractació.

f) Quan es tracti de contractes de serveis socials personalíssims que tenguin com a una de les seves característiques determinants l’arrelament de la persona en l’entorn d’atenció social, sempre que l’objecte del contracte consisteixi a dotar de continuïtat en l’atenció a les persones que ja eren beneficiàries d’aquest servei.

Els supòsits de les lletres a), b), c), d) i f) fan referència a la configuració de l’objecte del contracte, mentre que el supòsit de la lletra e) es basa en circumstàncies ocorregudes en un procediment obert o restringit anterior.