3.1. Com es pot afavorir la innovació en l’Administració pública?

Com en la majoria dels aspectes de millora, la clau en aquest cas són les persones de les organitzacions, ja que exclusivament són les que poden fer emergir la innovació. No hi ha una recepta, no hi ha models definits i lineals que assegurin que es produirà la innovació, ni en les empreses privades ni en el sector públic. Crear entorns favorables (per a la innovació) és una bona manera d’afrontar aquest import repte.

Estendre la informació, la intel·ligència i la presa de decisions a tota l’organització són les «llavors» que poden produir innovació en les administracions. Això permetrà arribar a la denominada intel·ligència col·lectiva, que supera de llarg el que unes quantes persones puguin pensar o decidir. Però cal cercar i organitzar uns entorns afavoridors perquè això es produeixi, i fer un canvi cultural important en les organitzacions públiques.

S’han anomenat intraemprenedores les persones de les organitzacions públiques que apliquen aquests principis.

Hi ha iniciatives específiques en determinats àmbits que el que cerquen és «fer coses de manera diferent» de com es feia. Una dada: la compra pública representa el 20 % del PIB a Europa i el 16 % a Espanya. Per això, com a exemple, el Govern d’Aragó ha posat en marxa un pla per a la compra pública d’innovació a la seva regió, per fomentar-la i crear valor com a oportunitat en la diversificació de l’economia.

Alguns d’aquests aspectes tenen a veure amb l’aplicació d’altres maneres de «treballar», com s’ha comentat en altres apartats d’aquest programa de directius, especialment els que afavoreixen el treball en xarxa (vegeu d’apartat «Treball en equip i treball en xarxa»). Perquè es produeixin aquestes condicions necessàries o afavoridores poden aplicar-se tècniques que fomentin la connectivitat i la creativitat a través del treball en xarxa. Una de les eines que han adquirit més importància en els darrers temps són les comunitats de pràctiques o d’aprenentatge o CoP.