3. Innovació

Els reptes que han d’afrontar els governs són cada dies més complexos, la societat evoluciona més ràpidament i els sistemes de comunicacions i d’informació estan canviant la manera de viure i relacionar-nos. Avui dia una organització que fa el mateix o de la mateixa manera que com ho feia fa tres o quatre anys és possible que estigui abocada al fracàs.

Un exemple aplicat a l’Administració pública: la majoria d’administracions encara conceben les relacions amb els ciutadans (en el llenguatge, els canals, etc.) de manera semblant a com ho feien fa anys, mentre que la realitat en la societat és una altra, especialment en les noves generacions de la ciutadania, que tenen altres maneres de relacionar-se, d’informar-se, i de rebre i sol·licitar informació. L’Administració s’ha d’adaptar a aquest canvi de manera urgent.

Sabem que les empreses privades (especialment les més avançades) tenen departaments d’R+D (recerca i desenvolupament) des de fa anys. Per conèixer una empresa i saber si s’hi pot confiant (invertint-hi, per exemple), és imprescindible saber els pressupostos que dediquen a aquestes tasques, ja que incideixen directament en la millora dels resultats i la sostenibilitat de l’empresa en el futur. En els darrers anys s’ha incorporat un tercer factor en la fórmula: la innovació (R+D+I).

En el grup de Novagob (comunitat o xarxa social de l’Administració pública) Innovació pública: teòrica i pràctica, Alberto Ortiz de Zarate proposa aquesta definició per a la innovació: «Producció de novetats que suposin respostes efectives i útils a necessitats o demandes que es desitgen políticament i que esperen promoure canvis socials per al conjunt de la societat o d’alguns grups socials reconeguts com a legítims destinataris.»