3.2. Comunitats de pràctica

Les comunitats de pràctica són grups socials que es formen amb l’objectiu de desenvolupar un coneixement especialitzat. La seva base és compartir els aprenentatges basats en la reflexió compartida sobre experiències pràctiques. Segons proposa José Antonio Latorre a «Comunidades de aprendizaje en la Administración pública: beneficios y dificultades», produeixen tres elements bàsics: l’aprenentatge, el desenvolupament de productes (normalment s’associa a «un lliurable») i la creació de xarxes (més enllà del moment en què es desenvolupa la iniciativa concreta de la comunitat).

Un exemple de comunitat de pràctica és la Comunitat de pràctiques i aprenentatge de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

Un altre exemple interessant que es basa en aquesta metodologia és l’experiència que desenvolupa l’Institut Andalús d’Administracions Públiques (IAPP) mitjançant un MOOC (acrònim en anglès de Massive Online Open Courses), que consisteix en un curs en línia obert i massiu al qual es pot inscrire qualsevol persona. Es denomina MOCC d’innovació pública. D’una banda, aprofita al màxim l’experiència del personal expert i dels participants, afavorint la comunicació, el debat i el coneixement compartit, i, de l’altra, aprofita la tecnologia per potenciar la connectivitat establint xarxes i vincles amb altres nodes d’experiència i coneixement.