La CE atribueix la potestat legislativa a les Corts Generals, a les quals atorga capacitat per dictar lleis, normes superiors de l’ordenament, únicament i directament infraordenades en la CE.
La complexitat dels estats contemporanis ha produït l’efecte que hi ha diferents tipus de normes amb forma de llei. Així, per exemple, en l’ordenament espanyol hi ha, al costat de la llei ordinària (en el sentit de llei normal o habitual), l’anomenada llei orgànica, o d’altres com ara la llei de bases, la llei marc o la llei d’harmonització (aquestes dues darreres, conseqüència de l’Estat autonòmic). De vegades, les reserves materials efectuades a favor d’una tipologia (per exemple, la llei que reguli el règim electoral general ha de ser llei orgànica) va acompanyada d’un procediment d’aprovació específic (per exemple, en el cas de la llei orgànica, votació de conjunt per majoria absoluta al Congrés dels Diputats).
D’acord amb l’article 87 de la CE, la iniciativa legislativa en l’àmbit estatal correspon al Govern1 mitjançant els projectes de llei, i al Congrés i al Senat mitjançant proposicions de llei, d’acord amb la CE i els reglaments de les cambres, és a dir:
-
En el Congrés, d’acord amb el Reglament aprovat el 10 de febrer de 1982, es poden adoptar a iniciativa d’un diputat amb la firma de catorze membres més de la cambra i d’un grup parlamentari amb la sola firma del portaveu.
-
En el Senat, d’acord amb el Reglament de 3 de maig de 1994, les iniciatives han de ser subscrites per un grup parlamentari o per vint-i-cinc senadors.
Iniciativa de les assemblees de les comunitats autònomes
Així mateix, les assemblees de les comunitats autònomes2 poden sol·licitar del Govern l’adopció d’un projecte de llei3 o trametre a la Mesa del Congrés una proposició de llei, i delegar davant aquesta cambra un màxim de tres membres de l’assemblea encarregats de defensar-la.
El desplegament legislatiu d’aquesta potestat es troba, d’una banda, en els estatuts d’autonomia (articles 50.2 i 50.3 de l’EAIB, com a funcions del Parlament, i article 1944 del Reglament del Parlament - Recurs 2) i, de l’altra, en el Reglament del Congrés dels Diputats (article 126, que disposa que les proposicions de llei de les comunitats autònomes han de ser examinades per la Mesa del Congrés, amb la finalitat de verificar el compliment dels requisits legalment establerts. Si els compleixen, la tramitació s’ha d’ajustar a la prevista per a les proposicions de llei del Congrés, amb l’única especialitat que la defensa en el tràmit de presa en consideració correspon a la delegació de la corresponent assemblea legislativa).
Iniciativa popular
Finalment, la Llei orgànica 3/1984, de 26 de març,5 regula les formes d’exercici i els requisits de la iniciativa popular per presentar proposicions de llei. La CE exigeix en tot cas no pas menys de 500.000 firmes acreditades. No és procedent aquesta iniciativa en matèries pròpies de llei orgànica, tributàries o de caràcter internacional, ni pel que fa a la prerrogativa de gràcia.
Tramitació
El procediment per aprovar les lleis estatals està regulat en el títol V del Reglament del Congrés (articles 108 a 150) i en el títol IV del Reglament del Senat (concretament, els articles 104 a 136 i 141 a 143, i, finalment, els articles 148 a 151, que constitueixen el capítol III, dedicat al procediment pressupostari).6
Ara bé, al costat d’aquestes normes primàries, la CE recull una tipologia de normes que són dotades, fins i tot sense tenir la forma de llei (és a dir, que no provenen dels parlaments i no són sancionades, promulgades i publicades com a llei), tanmateix, amb força o valor de llei, que són els decrets legislatius i els decrets llei.7
1 Vegeu l’article 127 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques (Recurs 6).
2 Encara que la Constitució només es refereix a les assemblees de les comunitats autònomes, els estatuts d’autonomia de Ceuta i Melilla, aprovats per les lleis orgàniques 1/1995 i 2/1995, de 13 de març, han atribuït a l’assemblea corresponent (article 13) la facultat de sol·licitar del Govern l’adopció d’un projecte de llei o de trametre a la Mesa del Congrés una proposició de llei, delegant davant aquesta cambra un màxim de tres membres de l’assemblea encarregats de defensar-la.
3 En el primer cas no es tracta d’un supòsit d’iniciativa legislativa, sinó d’una manifestació concreta del dret de petició. Si el Govern accepta la proposta de l’assemblea, aquesta no té més participació en la tramitació del projecte, que segueix les passes de qualsevol iniciativa governamental. En el segon cas, en canvi, es tracta d’una vertadera iniciativa legislativa.
4 L’article 194 del Reglament del Parlament de les Illes Balears estableix que la iniciativa correspon a un diputat amb la firma de quatre membres més de la cambra o a un grup parlamentari amb la sola firma de la persona que en sigui portaveu i votació pel ple per majoria absoluta. Els tràmits que s’han de seguir en el Parlament de les Illes Balears són els que preveu el Reglament per a les proposicions de llei. La votació en el Ple és pública, en els termes de l’article 92 del Reglament. L’aprovació exigeix la majoria absoluta de la cambra. El president o presidenta del Parlament de les Illes Balears ha de traslladar l’acord adoptat pel Ple, en el termini màxim de vint dies, al Govern de l’Estat o a la Mesa del Congrés dels Diputats, segons els casos.
5 Modificada per la Llei orgànica 4/2006, de 26 de maig, i recentment també l’article 13 per la Llei orgànica 3/2015, de 30 de març, sobre finançament de partits polítics.
6 La secció quarta tracta «De la intervenció del Senat en els convenis i acords entre les comunitats autònomes i en la distribució del Fons de Compensació Interterritorial» (articles 137 a 140) i la darrera secció del capítol segon, la setena que tracta dels tractats i convenis internacionals (articles 144 a 147).
7 Vegeu l'article 127 de la Llei 39/2015.