L’article 133 de la Llei 39/2015 preveu, que «Amb caràcter previ a l’elaboració del projecte o avantprojecte de llei o de reglament, s’ha de substanciar una consulta pública», a través del portal web de l’Administració competent, en la qual s’ha de demanar l’opinió dels subjectes i de les organitzacions més representatives potencialment afectats per la futura norma sobre:
a) Els problemes que es pretenen solucionar amb la iniciativa.
b) La necessitat i oportunitat de la seva aprovació.
c) Els objectius de la norma.
d) Les possibles solucions alternatives reguladors i no reguladores.
Es pot prescindir de la consulta prèvia en els supòsits d’elaboració de normes pressupostàries o organitzatives de l’Administració, quan es presentin raons greus d’interès públic que ho justifiquin, o quan la proposta normativa no tengui un impacte significatiu en l’activitat econòmica, no imposi obligacions rellevants als destinataris o reguli aspectes parcials d’una matèria. A més, si la normativa reguladora de l’exercici de la iniciativa legislativa per una administració preveu la tramitació urgent d’aquests procediments, l’eventual excepció del tràmit per aquesta circumstància s’ha d’ajustar al que preveu aquella.
La Llei 50/1997 recull aquest nou tràmit, que denomina consulta pública, sens perjudici que la redacció de la norma vagi precedida de tots els estudis i les consultes que es considerin convenients per garantir l’encert i la legalitat de la norma. Així mateix, per al cas de la tramitació d’urgència (per acord del Consell de Ministres), no és necessari el tràmit de consulta pública.
La Sentència 55/2018 declara, respecte de la consulta prèvia, regulada en l’article 133, en els seus apartats 1, primer incís («Amb caràcter previ a l’elaboració del projecte o avantprojecte de llei o de reglament, s’ha de substanciar una consulta pública») i quart, primer paràgraf), conté normes amb un tenor semblant que poden reputar-se bases del règim jurídic de les administracions públiques (art. 149.1.18 CE), aplicables quan tals a l’elaboració de reglaments autonòmics. Les altres previsions de l’article 133 descendeixen a qüestions procedimentals de detall desbordant l’àmbit del que és bàsic; vulneren per això les competències estatutàries de les comunitats autònomes en relació amb l’elaboració de les seves pròpies disposicions administratives. Per tant, només hi són aplicables, i únicament a la potestat reglamentària, l’incís primer de l’apartat i el primer paràgraf de l’apartat 4 de l’article 133 (remarcat en cursiva)
El Projecte de llei del Govern de les Illes Balears tramès al Parlament regulava únicament per als reglaments aquest tràmit d’acord amb el pronunciament de la Sentència del Tribunal Constitucional (article 55, sota l’epígraf «Actuacions prèvies»). En aquest punt es pot dir que, tal com estava configurada aquesta consulta pública, d’acord amb l’exposició de motius de la Llei 39/2015, és a dir, tenint en compte que el que se cercava era obtenir, amb caràcter previ a l’elaboració de la norma, l’opinió de ciutadans i empreses sobre els problemes que es pretenen solucionar amb la iniciativa, la necessitat i oportunitat de la seva aprovació, els objectius de la norma i les possibles solucions alternatives reguladores i no reguladores, està més pensat per a iniciatives legislatives que per a normes reglamentàries.
I així ho ha entès el legislador parlamentari, que ha donat una nova redacció a l’article 55 i estableix aquesta exigència tant per a les normes amb rang de llei com per als reglaments en els següents termes:
1. Amb caràcter previ a l’elaboració de l’avantprojecte de llei o del projecte de reglament, se substanciarà una consulta pública, d’acord amb la normativa bàsica estatal. A aquest efecte, el conseller competent per a l’inici del procediment ha d’ordenar la substanciació d’una consulta pública a través del lloc web, amb la finalitat que la ciutadania tengui la possibilitat d’emetre la seva opinió durant un termini adequat a la naturalesa de la matèria i, en tot cas, no inferior a deu dies.
2. No és necessària la consulta prèvia en els casos següents:
a) En les normes pressupostàries.
b) En les normes organitzatives.
c) Quan concorrin raons greus d’interès públic que ho justifiquen.
d) Quan les normes tenguin una escassa incidència econòmica, jurídica o social.
e) Quan les normes no imposin obligacions rellevants als destinataris.
f) Quan les normes recullin aspectes parcials d’una matèria.
g) Quan el contingut de la regulació vengui substancialment determinat per una norma de rang superior o per acords vinculants adoptats, d’acord amb la legislació bàsica, per òrgans mixts Estat - comunitat autònoma.
h) En casos de tramitació urgent del procediment normatiu.
En qualsevol cas, els supòsits prevists a les lletres c), d) i e) han de constar degudament justificats en l’expedient.