3.2. Decrets llei

Finalment, l’article 86 de la CE preveu que el Govern, en cas d’extraordinària i urgent necessitat, pot dictar disposicions legislatives provisionals que prenen la forma de decrets llei i que no poden afectar l’ordenament de les institucions bàsiques de l’Estat, els drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats en el títol I (article 10 al 55), el règim de les comunitats autònomes ni el dret electoral general.

En l’àmbit de la Comunitat Autònoma, es preveu la possibilitat que el Govern de les Illes Balears dicti decrets llei, amb la reforma operada per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, a l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. Així, l’article 49 preveu que, en cas d’extraordinària i urgent necessitat, el Consell de Govern pot dictar mesures legislatives provisionals en forma de decrets llei, que no poden afectar els drets establerts en l’Estatut d’autonomia, les matèries objecte de lleis de desplegament bàsic de l’Estatut d’autonomia, els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, la reforma de l’Estatut, el règim electoral ni l’ordenament de les institucions bàsiques de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

En relació amb la tramitació posterior a l’aprovació, la CE disposa que els decrets llei han de ser immediatament sotmesos a debat i votació de totalitat en el Congrés dels Diputats, convocat a l’efecte si no està reunit, en el termini dels trenta dies següents a la promulgació. El Congrés ha de pronunciar-se expressament en aquest termini sobre la convalidació o derogació, per a la qual cosa el Reglament estableix un procediment especial i sumari. Durant el termini establert, les Corts poden tramitar-los com a projectes de llei pel procediment d’urgència. L’EAIB es manifesta en termes similars respecte a la intervenció del Parlament de les Illes Balears (apartats 2 i 3 de l’article 49). Per la seva part, l’article 45 de la nova Llei del Govern estableix que, en els casos i amb les limitacions de l’article 49 de l’Estatut d’autonomia, el Consell de Govern pot dictar mesures legislatives en forma de decrets llei, que quedaran derogats si en el termini improrrogable dels trenta dies següents a la promulgació no són validats expressament pel Parlament després d’un debat i d’una votació de totalitat. Així mateix, l’apartat 2 de l’article 53, amb què s’inicia el capítol relatiu al procediment d’elaboració normativa, exclou els decrets llei d’aquest procediment.

3.2.1. Tramitació

La declaració de la «provisionalitat» dels decrets llei es preveu amb una doble intervenció parlamentària: perquè siguin convalidats o derogats pel Congrés dels Diputats (article 86.2 de la CE) i perquè siguin tramitats com a projecte de llei (article 86.3 de la CE). El tràmit de convalidació correspon exclusivament al Congrés dels Diputats sense intervenció del Senat. Es tracta d’una ratificació del decret llei perquè deixi de ser una norma provisional. D’aquest tràmit interessa destacar el següent:

El subjecte és el Ple del Congrés dels Diputats. Només en el supòsit que la cambra estigui dissolta o hagi expirat el seu mandat, correspon a la Diputació Permanent (articles 78.2 de la CE i 57.1.a) de l’RC). Al contrari, en cas de promulgació d’un decret llei el termini de convalidació del qual conclogui fora del període de sessions, el Ple del Congrés ha de ser convocat en sessió extraordinària. En aquest sentit s’ha d’entendre la referència que el Congrés «no estigui reunit» de l’article 86.2.
El termini que l’article 86.2 la CE fixa per a la convalidació és el dels trenta dies següents a la promulgació (encara que aquest termini deixa sense sentit l’adverbi immediatament que apareix prèviament en el precepte). La segona part de l’apartat aclareix que el pronunciament exprés del Congrés sobre la convalidació o derogació ha de tenir lloc dins el termini esmentat.

La referència a la promulgació continguda en aquest article i reiterada per l’article 151.1 RC ha estat interpretada per la pràctica parlamentària computant el termini esmentat a partir de la publicació del decret llei en el Butlletí Oficial de l’Estat. Aquest termini, improrrogable, es computa, d’acord amb l’article 90.1 RC, en dies hàbils, però no s’exclouen del còmput els períodes entre sessions (com disposa en general l’article 90.2), ja que la CE imposa la convocatòria del Congrés dels Diputats si aquest no està reunit.
El procediment per a la convalidació es regula en l’article 151 de l’RC. Se segueix la declaració de l’article 86.2 la CE que «els decrets llei han de ser sotmesos immediatament a debat i votació de totalitat al [sic] Congrés dels Diputats» i que «El Congrés dels Diputats haurà de pronunciar-se [...] sobre la seva convalidació o derogació, per a la qual cosa el Reglament establirà un procediment especial i sumari». El Reglament estableix:

— La inclusió en l’ordre del dia d’un decret llei es pot fer tan aviat com s’hagi publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat.
—El debat comença amb l’exposició d’un membre del Govern de les raons que han obligat a la promulgació del decret llei.
— El debat subsegüent es du a terme d’acord amb el que estableix per als debats de totalitat l’article 74.2 de l’RC, amb torns a favor i en contra de quinze minuts de durada, seguits de la fixació de posició pels altres grups parlamentaris en intervencions que no excedeixin de deu minuts.
— Conclòs el debat, es vota convalidació del decret llei: els vots afirmatius s’entenen a favor de la votació i els negatius favorables a la derogació (151.3 de l’RC). L’acord s’assoleix per majoria simple i es redueix a un sí o no sobre la totalitat del decret llei, sense que s’hi puguin introduir modificacions.
— A continuació, el president demana si algun grup parlamentari vol que el decret llei es tramiti com a projecte de llei, cas en què la sol·licitud se sotmet a decisió de la cambra (151.4 de l’RC), així mateix per majoria simple.
— L’acord de convalidació o derogació es publica en el Butlletí Oficial de l’Estat (151.6 de l’RC).
El resultat de la intervenció del Congrés pot ser:

—La convalidació del decret llei, que deixa de ser una norma provisional i s’integra plenament en l’ordenament, encara que conserva la mateixa denominació: la convalidació no altera la naturalesa del decret llei, ja que, si bé cedeix el seu caràcter de provisionalitat, continua sent una norma o un acte amb força de llei, no una llei (SSTC 29/1982 i 111/1983).
—La derogació del decret llei, que per a algun autor no és tal, sinó el venciment de la condició resolutòria a què està subjecte el decret llei des de la seva aprovació. En tot cas, el resultat negatiu en la votació de convalidació produeix la aturada immediata dels efectes del decret llei i la seva desaparició de l’ordenament, però no l’anul·lació dels efectes produïts mentre ha estat vigent. Només consten dos precedents en aquest sentit en la nostra història constitucional: l’acord sobre derogació del Reial decret llei 1/1979, adoptat per la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats el 6 de febrer de 1979 (Diari de Sessions núm. 21, de 6 de febrer de 1979, BOE 23-2-79) i l’acord sobre derogació del Reial decret llei 1/2006, de 20 de gener, pel qual es modifiquen els tipus impositius de l’impost sobre les tasques del tabac, adoptat pel Ple del Congrés dels diputats en la sessió del dia 9 de febrer de 2006 (Diari de Sessions núm. 148, de 9 de febrer de 2006, BOE 11-02-06).
—L’acord de tramitació com a projecte de llei, que només pot afectar, de conformitat amb l’article 151.4 RC els decrets llei validats, cas que s’examina a continuació.

3.2.2. Tramitació com a projecte de llei a l’Estat

L’article 86.3 de la CE disposa que «durant el termini (30 dies) establert en l’apartat anterior, les Corts podran tramitar (els decrets llei) com a projectes de llei pel procediment d’urgència». Atès el rigor d’aquest termini per aprovar una llei en aquest temps, el Tribunal Constitucional ha considerat viable utilitzar la primera tècnica (ratificació) i, després immediatament, si el pronunciament del Congrés és favorable, tramitar el decret llei ja validat com a projecte de llei pel procediment d’urgència, i així ho estableix l’article 151.4 del Reglament del Congrés.

D’aquesta maner, es permet al Congrés (que ha vist limitada la seva capacitat de resposta davant el decret llei a la seva convalidació o derogació) adaptar la regulació que conté als seus desitjos, fent ús de la seva potestat legislativa ordinària per introduir les modificacions que consideri oportunes en la regulació definitiva.

La primera observació que s’ha de fer quant a aquesta tramitació n’afecta el subjecte. Si el Congrés és l’única cambra facultada per convalidar els decrets llei i també per a la decisió inicial per tramitar-lo com a projecte de llei, la tramitació ulterior correspon a les dues cambres («les Corts») en ús de la capacitat colegisladora que els atribueix l’article 66.2 de la CE.

És important assenyalar que, en l’exercici de la seva funció legislativa, les cambres actuen a través dels seus plens i comissions (75 de la CE).
Produït aquest acord, la tramitació es fa en els terminis establerts amb caràcter general als reglaments per als projectes declarats urgents.
A més d’aquesta especialitat, l’article 151.4 de l’RC en recull una altra, derivada que hi ha un acord inicial del Congrés favorable a la tramitació: no són admissibles les esmenes de totalitat de devolució. Sí que ho són, per tant, les de text alternatiu.
Cap altra especialitat no diferencia la tramitació dels decrets llei com a projectes de llei dels projectes de llei declarats urgents.

3.2.3. El control del Tribunal Constitucional, com indica la STC 29/1982, procedeix de la competència que li atribueixen els articles 161.1.a) de la CE i 27.2.d de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional, i ha de resoldre partint de criteris estrictament juridicoconstitucionals consolidats sobre la necessitat de determinar, d’una part, si s’han respectat o no els requisits exigits a la CE perquè el Govern pugui exercir la potestat normativa excepcional de dictar el decret llei, i de l’altra, si del contingut material de la norma se’n deriva o no una violació de la CE.

El Tribunal Constitucional ha admès la possibilitat de controlar:

— El decret llei no validat, perquè va poder produir efectes importants durant la seva vigència.
— El decret llei validat, en la mesura que l’acord del Congrés no serveix per corregir els excessos en què el Govern pogués haver incorregut (STC 6/1983).
— El decret llei substituït per una llei posterior, de la qual té existència separada i pot tenir contingut sense corregir el decret llei dels seus excessos perquè es converteixi en llei: no es tracta d’una llei d’indemnitat.

3.2.4. A la Comunitat Autònoma el debat i la votació sobre la convalidació o la derogació d’un decret llei (article 157 del Reglament del Parlament de les Illes Balears) s’han de fer en el Ple del Parlament o en la Diputació Permanent en el termini improrrogable dels 30 dies següents a la promulgació, d’acord amb el que disposa l’article 86 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.

En tot cas, la incorporació d’un decret llei en l’ordre del dia d’una sessió per a votació pot fer-se quan s’hagi publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

El debat s’inicia amb l’exposició d’un membre del Govern de les raons per les quals el decret llei ha estat promulgat. El debat següent s’ha d’ajustar al que estableix el Reglament del Parlament de les Illes Balears per als debats de totalitat. Conclòs el debat, s’ha d’efectuar la votació, que ha de ser sempre de totalitat. Els vots afirmatius s’entenen favorables a la convalidació, i els negatius, favorables a la derogació.

Una vegada validat el decret llei, el president o la presidenta del Parlament demana si algun grup parlamentari vol que es tramiti com a projecte de llei. En cas afirmatiu, la sol·licitud s’ha de sotmetre immediatament a la decisió de la cambra. Si la cambra es pronuncia a favor, es tramita com a projecte de llei pel procediment d’urgència i no es poden presentar esmenes a la totalitat de devolució.

La Diputació Permanent exclusivament pot tramitar com a projectes de llei pel procediment d’urgència els decrets llei que el Govern dicti durant els períodes entre legislatures.

L’acord de convalidació o derogació d’un decret llei s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.