La CE consagra un nou model d’organització territorial de l’Estat, de caràcter plural o descentralitzat. L’article 137 reconeix l’autonomia de les comunitats autònomes i de les entitats locals, però com ha assenyalat el Tribunal Constitucional són autonomies qualitativament diferents, ja que les comunitats autònomes estan dotades d’autonomia legislativa en totes les matèries sobre les quals tenen atribuïdes competències. Si bé és cert que en la CE no hi ha un reconeixement exprés de la potestat legislativa de les comunitats autònomes, aquesta es dedueix de diversos articles: 152 (tracta d’assemblea legislativa), 153 (control pel Tribunal Constitucional de les disposicions amb força de llei de les comunitats autònomes), 148 i 149 (repartiment de competències als articles), 157 en relació amb l’article 133 (impostos) i 150 (preveu la possibilitat que les Corts Generals en matèries de competència estatal puguin atribuir a totes o alguna comunitat autònoma la facultat de dictar per a si mateixes normes legislatives.
Ara bé, el cert és que tots els estatuts d’autonomia recullen aquest reconeixement, en haver-se dotat d’una assemblea legislativa. Així i en el cas de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, els articles 40 i 47 recullen expressament que el Parlament, mitjançant l’elaboració de lleis, exerceix la potestat legislativa.
Quant a la iniciativa per a l’exercici de la potestat legislativa, d’acord amb els articles 15.2.b i 47 de l’Estatut d’autonomia correspon:
-
Als Diputats: un diputat o una diputada amb la firma d’altres quatre membres de la cambra o un grup parlamentari amb la sola firma de la persona que en sigui portaveu.
-
Al Govern de les Illes, mitjançant la presentació de projectes de llei.
-
Als consells insulars (el ple), que poden sol·licitar al Govern l’adopció d’un projecte de llei o remetre a la Mesa del Parlament una proposició de llei, delegant davant la cambra un màxim de tres membres encarregats de defensar-la.9
-
Els ciutadans, a qui correspon el dret a promoure i presentar iniciatives legislatives davant el Parlament de les Illes Balears. Aquesta iniciativa popular s’exerceix d’acord amb el Reglament del Parlament en la forma i en les condicions que estableixi la llei. Aquesta Llei és la Llei 4/1991, de 13 de març, que regula la iniciativa legislativa popular de les Illes Balears, modificada per la Llei 4/2018, de 12 de juny, l’objectiu de la qual és facilitar la participació ciutadana, per a la qual cosa es redueix substancialment el nombre de firmes necessàries, s’amplia el termini per recollir-les i es reforça la participació dels promotors, especialment en els treballs de les comissions legislatives. Cal destacar que també es fixa un termini de tres mesos perquè les iniciatives legislatives, una vegada hagin exhaurit els tràmits parlamentaris pertinents, siguin incloses automàticament en l’ordre del dia d’una sessió plenària i, d’aquesta manera, no se’n deixi la inclusió a l’arbitri dels òrgans de govern del Parlament.
L’Ajuntament de Palma té iniciativa per exercir la potestat legislativa per a la modificació de la seva Llei de capitalitat (article 11.2 i disposició addicional segona de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma), tal com estableix l’article 75.10 de l’Estatut d’autonomia.
9 Com ja es va dir en seu estatal, en el primer cas no es tracta d’un supòsit d'iniciativa legislativa, sinó d’una manifestació concreta del dret de petició.