3.1. Decrets legislatius

L'exercici de la delegació legislativa està prevista en l’article 82 de la CE i en l’article 48 de l’EAIB, el qual disposa que el Parlament pot delegar en el Govern de la Comunitat Autònoma la potestat de dictar normes amb rang de llei, en els mateixos termes i supòsits de delegació prevists en la CE. No pot ser objecte de delegació l’aprovació de les lleis que necessiten una majoria especial.

L’article 82 de la CE disposa que les Corts Generals poden delegar en el Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei sobre matèries determinades no reservades a llei orgànica. Les disposicions del Govern que contenen legislació delegada reben la denominació de decrets legislatius.

Quan una proposició de llei o una esmena és contrària a una delegació legislativa en vigor, el Govern està facultat per oposar-se a la tramitació. En aquest cas, es pot presentar una proposició de llei per a la derogació total o parcial de la llei de delegació.

3.1.1. Límits

S’ha d’atorgar al Govern de forma expressa per a una matèria concreta i amb fixació del termini per exercir-la.
La delegació s’exhaureix per l’ús que en fa el Govern mitjançant la publicació de la norma corresponent.
No es pot entendre concedida de manera implícita o per un temps indeterminat.
Tampoc no pot permetre la subdelegació a autoritats diferents del Govern.
Sens perjudici de la competència pròpia dels tribunals, les lleis de delegació poden establir en cada cas fórmules addicionals de control.

3.1.2. Formes de delegació

1. Quan l’objecte de la delegació és la formació de texts articulats, s’ha d’atorgar mitjançant una llei de bases, que delimita amb precisió l’objecte i l’abast de la delegació legislativa i els principis i criteris que s’han de seguir per exercir-la. Les lleis de bases no poden en cap cas:

Autoritzar la modificació de la mateixa llei de bases.
Facultar per dictar normes amb caràcter retroactiu.

2. Quan es tracta de refondre diversos texts legals en un de sol mitjançant una llei ordinària. L’autorització per refondre texts legals determina l’àmbit normatiu a què es refereix el contingut de la delegació, i s’ha d’especificar si se circumscriu a la mera formulació d’un text únic o si s’hi inclou l’autorització per regularitzar, aclarir i harmonitzar els texts legals que han de ser refosos.

Els efectes de l’aprovació i publicació del decret legislatiu es concreten en l’extinció automàtica de la delegació i la incorporació del text articulat o refós al sistema normatiu, dotat de força de llei, si bé la seva validesa està condicionada a l’observança dels límits de la delegació.

En tot cas, una vegada aprovat el reial decret legislatiu en el cas de l’Estat o el decret legislatiu en el cas de la Comunitat Autònoma, s’ha de comunicar, respectivament, al Congrés (articles 152 i 153 del Reglament del Congrés)⁸ i al Parlament (articles 155 i 156 del Reglament del Parlament).

3.1.3. Pel que fa a l’elaboració, i en l’àmbit de la Comunitat Autònoma, l’article 44 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears (Recurs 13), estableix que en els casos que preveu l’article 48 de l’Estatut d’autonomia el Consell de Govern pot dictar normes amb rang de llei que reben el nom de decrets legislatius. L’elaboració dels decrets legislatius es du a terme d’acord amb el procediment del títol IV de la Llei. Per tant, a diferència del que establia l’article 37 de la derogada Llei 4/2001, no s’exigiria l’informe jurídic que sí que requereixen actualment les normes reglamentàries. D’altra banda i d’acord amb l’article 18.6 de la Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears, s’exigeix l’informe preceptiu d’aquest òrgan.

3.1.4. Pel que fa al control jurisdiccional dels decrets legislatius, la tesi doctrinal majoritària afirma indiscutiblement la possibilitat de revisió jurisdiccional de l’ultra vires dels decrets legislatius, ja que, en aquest cas, els preceptes que hagin incorregut en excés no tenen naturalesa de llei, perquè el contingut de la norma delegada no queda cobert per la llei de delegació i el decret no pot atorgar-se a si mateix un rang que no li correspon. Com a conseqüència, els tribunals ordinaris han d’enjudiciar els decrets legislatius per apreciar si s’ajusten o no a la delegació i, en allò que no s’hi ajustin, han de procedir per si mateixos a la seva inaplicació. Sens perjudici d’aquest control de la jurisdicció ordinària, els decrets legislatius estan subjectes també al control del Tribunal Constitucional, tal com va assenyalar en el seu moment la STC 51/1982, de 18 de juliol, i reitera la STC 47/1984, de 4 d’abril. De vegades, tanmateix, el Tribunal Constitucional ha arribat a rebutjar l’admissió d’una qüestió d’inconstitucionalitat contra un decret legislatiu perquè entén que l’excés sobre la delegació era matèria controlable per la jurisdicció ordinària i no pel Tribunal Constitucional (ATC 69/1983, de 17 de febrer). En tot cas, és doctrina fixada del Tribunal Constitucional que el control que fa la jurisdicció ordinària de la legislació delegada que ha incorregut en excés de delegació és un control absolut. Això significa que, una vegada que l’òrgan jurisdiccional ha determinat que s’ha incorregut en ultra viris, no és necessari que el Tribunal Constitucional confirmi que la norma en qüestió ha perdut el rang legislatiu. La resolució judicial ordinària és en si mateixa suficient perquè el decret legislatiu adquireixi rang reglamentari (així, STC 166/2007, de 4 de juliol).

Més enllà d’aquesta doctrina inicial del Tribunal Constitucional, el debat s’aclareix de manera substancial des del moment que l’article 1.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, afirma que els jutjats i els tribunals de l’ordre contenciós administratiu han de conèixer de les pretensions que es dedueixin en relació amb els decrets legislatius quan superin els límits de la delegació, i s’acull així la línia interpretativa que sosté la degradació de rang dels decrets legislatius que superen els límits de la llei de delegació.

⁸ Article 153
1. Quan, de conformitat amb l’article 82.6 de la Constitució, les lleis de delegació estableixin que el control addicional de la legislació delegada és a càrrec del Congrés dels Diputats, s’ha de procedir de conformitat amb el que disposa aquest article.
2. Si dins el mes següent a la publicació del text articulat o refós, cap diputat o grup parlamentari no hi formula objeccions, s'entén que el Govern ha fet ús correcte de la delegació legislativa.
3. Si dins el termini esmentat es formula alguna objecció a l’ús de la delegació mitjançant un escrit dirigit a la Mesa del Congrés, aquesta l’ha de remetre a la corresponent comissió de la cambra, que ha d’emetre un dictamen sobre això en el termini que s’assenyali.
4. El dictamen s’ha de debatre en el Ple de la cambra d’acord amb les normes generals del procediment legislatiu.
5. Els efectes jurídics del control seran els que es prevegin en la llei de delegació.