Omet navegació

5.7. Informe de la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament

La preocupació per la qualitat normativa es manifesta clarament en l’atribució de funcions que fa al Ministeri de la Presidència l’article 26.9 de la Llei 50/1997, segons la redacció de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, amb la finalitat d’assegurar la qualitat normativa.

El Ministeri de la Presidència, per tal d’assegurar la coordinació i la qualitat de l’activitat normativa del Govern, ha d’analitzar els aspectes següents:

  1. La qualitat tècnica i el rang de la proposta normativa.

  2. La congruència de la iniciativa amb la resta de l’ordenament jurídic, nacional i de la Unió Europea, amb altres que s’estiguin elaborant en els diferents ministeris o que s’hagi d’elaborar d’acord amb el pla anual normatiu, i també amb les que es tramitin a les Corts Generals.

  3. La necessitat d’incloure la derogació expressa d’altres normes, així com de refondre en la nova altres d’existents en el mateix àmbit.

  4. El contingut preceptiu de la memòria de l’anàlisi d’impacte normatiu i, en particular, la inclusió d’una sistemàtica d’avaluació posterior de l’aplicació de la norma quan sigui preceptiu.

  5. El compliment dels principis i regles establerts en el títol que regula la iniciativa legislativa i la potestat reglamentària.

  6. El compliment o congruència de la iniciativa amb els projectes de reducció de càrregues administratives o bona regulació que s’hagin aprovat en disposicions o acords de caràcter general per a l’Administració General de l’Estat.

  7. La possible extralimitació de la iniciativa normativa respecte del contingut de la norma comunitària que es traslladi al dret intern.

Reglamentàriament s’ha de determinar la composició de l’òrgan encarregat de la realització d’aquesta funció i també la seva manera d’intervenció en el procediment.

En aquest punt l’avantprojecte de llei del Govern de les Illes Balears preveia que abans de sotmetre l’avantprojecte de llei a la consideració del Consell de Govern (per tant, després que el Consell Consultiu n’emeti el dictamen corresponent), és necessari trametre’l, juntament amb tot l’expedient documental corresponent a la seva elaboració, a la conselleria competent en matèria de coordinació de la iniciativa legislativa del Govern, que n’ha d’emetre un informe sobre els aspectes següents:

  1. La qualitat tècnica i el rang normatiu de la proposta normativa.

  2. La congruència de la iniciativa amb les altres que elaborin les diferents conselleries o que hagin de fer-ho d’acord amb el pla anual normatiu, així com amb les que es tramitin en el Parlament de les Illes Balears.

  3. El contingut preceptiu de la memòria d’impacte normatiu.

  4. El compliment dels principis i les regles establerts en aquest títol, en tot el que hi sigui aplicable.

En el Projecte de llei del Govern de les Illes Balears tramès al Parlament i després del Dictamen núm. 40/2018 del Consell Consultiu, es preveu que una vegada emesos els informes i els dictàmens a què fa referència l’apartat anterior, la versió resultant de l’avantprojecte de llei o de projectes de decret legislatiu serà objecte de l’informe de la conselleria competent en matèria de coordinació de la iniciativa legislativa del Govern, que ha de versar sobre els següents aspectes:

  1. La congruència de la iniciativa amb altres que estiguin en curs d’elaboració o en tramitació en el Parlament.

  2. La qualitat tècnica de la proposta normativa i suficiència de la documentació.

Finalment, després de les esmenes, aquest informe ha de versar sobre:

  1. La congruència de la iniciativa amb altres que estiguin en curs d’elaboració o en tramitació en el Parlament.

  2. La qualitat tècnica de la proposta normativa i la suficiència de la documentació a què fa referència aquest capítol.

  3. La necessitat d’incloure la derogació expressa d’altres normes, així com de refondre’n en la nova altres d’existents en el mateix àmbit.

  4. El compliment dels principis i les regles que estableix aquest títol en tot el que hi sigui aplicable.

Així mateix, s’estableix que sempre que la normativa específica no disposi cap altre termini, els informes s’han d’emetre en el termini de deu dies, o d’un mes quan se sol·licitin a una altra administració pública, i que la falta d’emissió d’un dictamen o d’un informe dins el termini establert no impedeix la continuació del procediment, sens perjudici de la incorporació a l’expedient i l’eventual consideració quan es rebin.