D’acord amb l’article 56 de la Llei 1/2019, el procediment d’elaboració dels avantprojectes de llei s’inicia per resolució motivada del conseller competent per raó de la matèria, el qual ha de designar l’òrgan responsable de la tramitació del procediment. Quan hi hagi més d’una conselleria amb competències en la matèria, en la resolució d’inici, firmada pels consellers competents, s’ha de determinar la conselleria i l’òrgan responsable de la tramitació del procediment.
La resolució d’inici del procediment pot anar precedida dels estudis, les consultes i la redacció dels esborranys que s’encarreguin per garantir l’encert i la legalitat de la norma.
Així mateix, en la resolució d’inici hi han de constar degudament justificades les circumstàncies que motiven la tramitació urgent del procediment d’acord amb l’article 61.3 de la Llei 1/2019.
La comunicació de la resolució d’inici a la direcció general competent en matèria de relacions amb el Parlament no es preveia en el Projecte de llei del Govern durant la tramitació, la qual cosa tenia sentit una vegada que s’introduïa la figura del pla anual normatiu (que coordinava aquesta direcció general i, per tant, tenia coneixement previ de les diferents iniciatives normatives de les conselleries). Actualment, es troba a faltar aquest tràmit en el projecte tramès al Parlament i finalment aprovat. Tanmateix, es pot entendre que continuen sent aplicables en aquest punt les Instruccions sobre el procediment per a l’exercici de la iniciativa legislativa del Govern, aprovades per l’Acord de Consell de Govern de 28 de desembre de 2004, pel la qual cosa, de conformitat amb la instrucció segona, s’ha de comunicar la resolució d’inici a la Direcció General de Relacions amb el Parlament i de Coordinació Normativa (actual Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament) de la Vicepresidència i Conselleria de Relacions Institucionals (actual Conselleria de Presidència, Cultura i Igualtat) (Recurs 1).
Aquesta Direcció General també intervé, una vegada tramitada la norma, fent una tasca de coordinació (article 59.2.a), tràmit a què es fa referència més endavant.
Així mateix, l’article 57 de la Llei 1/2019 estableix que la resolució d’inici pot contenir mesures provisionals però únicament en el si del procediment de les disposicions reglamentàries.
Respecte de la redacció de la memòria d’impacte normatiu, no es regula en la Llei 39/2015. La Llei 4/2011, de 21 de març, de la bona administració i del bon Govern de les Illes Balears (Recurs 4), establia en l’article 13.2 que les memòries, els estudis i els informes ja fixats (vegeu l’article 36.1 de la Llei 4/2001, entre d’altres; Recurs 3) i en vigor per a la tramitació normativa, segons el que disposa l’article 42 d’aquesta Llei, s’havien de refondre en un únic document que es denominava memòria de l’anàlisi de l’impacte normatiu, que havia de redactar l’òrgan o centre directiu proponent del projecte normatiu de manera simultània a l’elaboració.
D’altra banda, l’article 42 de la Llei 4/2011 abans esmentada disposava que per iniciar el procés d’elaboració d’avantprojectes de llei era un requisit previ presentar una anàlisi d’impacte normatiu mitjançant un estudi rigorós de les conseqüències per a la societat, especialment les econòmiques, d’aplicar una determinada norma, com també les possibles alternatives a aquesta norma i les conseqüències econòmiques derivades de la seva aplicació.
En la nova Llei del Govern aprovada pel Parlament de les Illes Balears, la memòria d’impacte normatiu es regula a l’article 60. El contingut de la memòria d’impacte normatiu, els aspectes que ha de contenir i la regulació es tractarà en la unitat 2, tenint en compte que és una memòria viva que va incorporant els diferents tràmits del procediment d’elaboració de la norma. Ara bé, cal avançar que es defineix com a document dinàmic, que es va actualitzant amb la incorporació dels aspectes rellevants resultants de les diferents fases de la tramitació, des de l’acord d’inici fins a l’acabament del procediment d’elaboració normativa.