Serveis que tenen el caràcter de prestació personal obligatòria
El Reial decret 1481/1982 disposa que, a efectes de perfeccionament de triennis, s’han de computar tots els serveis prestats a qualsevol administració pública. No obstant això, aquesta afirmació es veu matisada en el mateix reglament atès que no són objecte de reconeixement els serveis que tenen el caràcter de prestació personal obligatòria. És a dir el servei militar obligatori i la prestació social substitutòria.
Quan el servei militar era obligatori, fins a l’any 2001, les persones reclutades prestaven serveis per al ministeri competent en matèria de defensa. Durant els anys que va ser vigent el servei militar obligatori aquest va tenir diversos períodes de durada obligatòria. Atesa la previsió del Reial decret 1481/1982 només es poden reconèixer els serveis que excedeixen del període obligatori del servei militar vigent en cada moment. D’acord amb això, el Ministeri de Defensa emet uns certificats específics de serveis prestats a efectes de triennis en els quals especifica expressament el període que excedeix del servei militar obligatori.
El mateix criteri es manté respecte a la prestació social substitutòria, aquesta prestació de serveis es podia desenvolupar a una administració pública, però només es pot reconèixer com a servei prestat a efectes de triennis la part que excedeix del període de prestació de serveis obligatori.
Serveis prestats simultàniament a més d’una administració
És possible que una persona hagi prestat serveis simultàniament a més d’una administració pública, sigui d’acord amb el que estableix el règim jurídic d’incompatibilitats, sigui incomplint-ho.
En tot cas, el mateix període de temps només pot computar una vegada. En el cas que una persona interessada aporti certificats de diferents administracions públiques i, a la vista d’aquests, s’encavalquin períodes de prestació de serveis, es reconeixeran els períodes corresponents sense encavalcaments.
Serveis prestats en règim de contractació administrativa
Així, com s’ha dit, la Llei 70/1978 preveu el reconeixement de serveis prestats en règim de contractació administrativa. I és que, fins a l’any 1984, la figura del personal contractat temporalment en règim administratiu per dur a terme treballs específics, concrets i de caràcter extraordinari o d’urgència es trobava previst en la normativa de funció pública. La disposició addicional quarta de la Llei 30/1984 establia que:
1. A partir de la fecha de entrada en vigor de la presente Ley no podrán celebrarse por las Administraciones Públicas contratos de colaboración temporal en régimen de derecho administrativo.
2. Los contratos a celebrar excepcionalmente por las Administraciones Públicas con personal para la realización de trabajos específicos y concretos no habituales se someterán a la legislación de contratos del Estado, sin perjuicio, en su caso, de la aplicación de la normativa civil o mercantil.
Per tant, la contractació temporal en règim administratiu a la qual es refereix la Llei 70/1978 era una relació temporal i funcionarial al marge d’aquella que regulava la llei de contractació pública. Avui dia la contractació administrativa de les administracions públiques es troba regulada, entre altres normes, per la Llei 9/2017, de 8 de novembre de contractes del sector públic i per la normativa autonòmica aprovada en aquest àmbit. Entre els contractes més habituals es pot fer esment del contracte d’obres, el de subministrament o el de serveis.
D’acord amb el que s’ha exposat, s’ha de concloure que:
a) Els serveis prestats mitjançant contractes de col·laboració temporal en règim de dret administratiu, contractes que es pogueren subscriure fins a l’any 1984, són objecte de reconeixement a efectes de triennis.
b) Els serveis prestats sota l’auspici de la normativa aplicable en matèria de contractació pública no són susceptibles de reconeixement a efectes de triennis.
Els serveis que es poden reconèixer d’acord amb la Llei 70/1978 duen implícita una relació de prestació de serveis per compte d’altri, sigui laboral o funcionarial. Els serveis prestats a conseqüència de la subscripció de contractes administratius entre persones físiques i administracions públiques són serveis prestats per compte propi, no susceptibles de ser reconeguts a efectes de triennis. I, de fet, en l’informe de vida laboral de les persones interessades, aquests serveis figuren com a prestats per persones treballadores autònomes.
En aquest punt és prou clarificadora la Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Galícia de 12 de desembre de 2001, de la qual podem extreure el fragment següent:
TERCERO.-
[…]
Es fundamental tener en cuenta que cuando se dictó la Ley 70/1978 era factible la contratación de personal para la realización de estudios, proyectos, dictámenes y otras prestaciones, siendo el objeto de los mismos la realización de trabajos específicos concretos y de carácter extraordinario o de urgencia, tal como se establecía en el artículo 6 de la Ley de Funcionarios Civiles del Estado, texto articulado aprobado por el Decreto 315/1964 de 7 de febrero, lo cual ha cambiado posteriormente, con la derogación por la Ley 30/1984 […]. En efecto, en el régimen existente bajo la vigencia del artículo 6 se contrataba personal, que resultaba integrado en la estructura administrativa, y a quien se encomendaba la realización de los trabajos específicos y concretos (relación regulada por la legislación de funcionarios públicos), personal ligado a la Administración en régimen de contratación administrativa en cuyo concepto le prestaba sus servicios. Sin embargo, a partir de la vigencia del Decreto 1465/1985 y posteriormente del artículo 201 de la Ley 13/1995, lo contratado son los trabajos específicos y concretos no habituales de la Administración, que habrán de ser efectuados por personas que no se integran en aquella estructura administrativa, pues el otorgamiento del contrato no supone la existencia de relación funcionarial o laboral, de modo que no existe ligazón con la Administración sino a través de la realización de aquellos trabajos, aunque sea en virtud de un contrato administrativo (relación regulada por la legislación de contratos de las Administraciones Públicas), por lo que no existen servicios previos que puedan ser computados a los efectos de la Ley 70/1978, lo que justifica la adecuación a la legalidad de la resolución administrativa impugnada. […].
Serveis prestats com a càrrec polític
Els serveis prestats com a càrrec polític (conseller/a, director/a general o secretari/ària general, per exemple) no poden ser reconeguts a efectes de triennis atès que no impliquen cap relació de prestació de serveis en règim funcionarial o laboral. Això sí, en el supòsit d’una persona que ja té la condició de personal funcionari de l’Administració de la CAIB i accedeix a un càrrec polític que habilita el pas a la situació administrativa de serveis especials, el temps que roman en aquesta situació sí que és computable a efectes de triennis d’acord amb allò que disposa el text refós de l’EBEP.
Serveis prestats com a becari
Els serveis prestats com a becari tampoc són computables a efectes de triennis atès que tampoc es constitueix una relació de prestació de serveis funcionarial o laboral.
La jurisprudència, entre altres la Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem d’11 de desembre de 2001, així ho va determinar.
D’aquesta Sentència cal transcriure el fonament de dret setè:
[…] En cuanto al carácter de errónea de la doctrina que sienta la sentencia recurrida en casación en interés de la Ley, cabe invocar, para declararla como tal, el art. 1 de la Ley 70/1978, de 26 de Diciembre, sobre reconocimiento de servicios previos en la Administración Pública, a cuyo tenor dicho reconocimiento refiérese a los servicios prestados previos a la constitución de los correspondientes Cuerpos, Escalas o plazas o a su ingreso en ellos, así como al período de prácticas de los funcionarios que hayan superado las pruebas de ingreso en la Administración Pública, bajo la consideración de que por servicios efectivos se entienden los prestados en las Administraciones tanto en calidad de funcionario de empleo (eventual o interino) como los prestados en régimen de contratación administrativa o laboral, y con la precisión de que los funcionarios de carrera, a efectos de percibir el importe de los trienios que tuvieren reconocidos por servicios sucesivos prestados, desempeñando plaza o destino en propiedad, son aquellos funcionarios de carrera incluidos en el apartado 1 de dicho artículo, pero con relación a los servicios a que se refiere su apartado 2, de modo que el núcleo de la cuestión radica en la «calidad» con que se prestan esos servicios efectivos, que ha de ser, se insiste, como prestados por funcionarios de empleo, eventuales o interinos, o como prestados en régimen de contratación administrativa o laboral, conceptos éstos en que no cabe incluir a los becarios, sea cual sea el «provecho» que representen para la Administración, puesto que el núcleo de la cuestión se halla, no en el «provecho» sino en la «calidad» en que se prestan dichos servicios, y tal «calidad», necesaria a efectos de los reconocimientos pretendidos por el recurrente en la instancia y recogidos en la sentencia recurrida a tales efectos, no concurre en quienes, como los becarios, sólo resultan beneficiarios de una forma de subvención, de ayuda pecuniaria para que obtengan la debida formación, sin que exista relación de servicios profesionales con la Universidad […].