Els consorcis formen part del sector públic instrumental estatal, autonòmic i local.
La Llei 40/2015, d’1 d’octubre, del sector públic defineix els consorcis com a entitats de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i diferenciada, creades per diverses administracions públiques o entitats integrants del sector públic institucional, entre si o amb participació d’entitats privades, per al desenvolupament d’activitats d’interès comú a totes dins de l’àmbit de les seves competències. D’acord amb la Llei 40/2015, els consorcis poden dur a terme activitats de foment, prestacionals o de gestió comuna de serveis públics i totes les altres que estiguin previstes a les lleis. A més es poden utilitzar per a la gestió dels serveis públics.
La Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la CAIB defineix els consorcis com a entitats de dret públic que poden exercir les potestats administratives necessàries per al compliment de les seves finalitats, en els termes que prevegin els seus estatuts, llevat de la potestat expropiatòria. La Llei 7/2010 determina que siguin consorcis del sector públic autonòmic els que estiguin adscrits a l’Administració de la CAIB d’acord amb els criteris que estableix la legislació estatal bàsica.
El marc legal exposat permet un ampli ventall de possibilitats a l’hora de constituir un consorci. Aquest pot estar constituït només per diferents administracions territorials, pot estar integrat per administracions territorials i ens del sector públic instrumental, també hi poden formar part entitats privades, poden prestar serveis públics, etc. Tot això fa que no es pugui afirmar, amb caràcter general, que els serveis prestats a un consorci administratiu es puguin reconèixer a efectes de triennis. Per poder determinar-ho se n’ha d’analitzar la norma de creació i els seus estatuts. Principalment s’han d’analitzar els punts següents:
a) Les administracions i ens que integren el Consorci.
b) El caràcter públic del consorci.
c) Els fins que satisfà.
d) L’exercici de potestats públiques.
e) El procediment de selecció del personal.
Les fundacions públiques
Les fundacions públiques són organismes de titularitat pública de naturalesa institucional amb personificació privada. Pel que fa a la possibilitat de computar a efectes de triennis els serveis prestats a aquest tipus d’ens, és prou clarificador el fragment següent d’un informe emès per la Divisió de Consultoria del Ministeri d’Administracions Públiques de 5 de maig de 2016:
[…]
Por tanto, es preciso examinar la naturaleza jurídica de la Fundación, a efectos de determinar si tiene la consideración de Administración Pública para el reconocimiento de servicios prestados a la luz de lo previsto en la Ley 70/1978, de 26 de diciembre.
[…]
Con respecto a las Fundaciones, como prevé el artículo 2 f) de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria, cabe señalar que integran el sector público aquellas que formen parte del sector público estatal así definidas en la Ley de Fundaciones, 50/2002, de 26 de diciembre. En consecuencia, habrá que atender a la regulación específica y valorar si la naturaleza jurídica de estas fundaciones se acomoda a los requisitos previstos para las del sector público estatal en el Capítulo XI de la Ley 50/2002.
El artículo 8.4 de la Ley 50/2002, de 26 de diciembre, de Fundaciones, reconoce a las personas jurídico-públicas capacidad para constituir Fundaciones.
Los Estatutos de la Fundación establecen en su artículo 1 que la misma “constituye una fundación del sector público estatal, de interés general en el ámbito de la cooperación internacional para el desarrollo de sistemas de salud, de los servicios sociales y de la promoción de la igualdad de trato y no discriminación, en terceros países”.
El artículo 2 de los Estatutos de la Fundación establece que esta se regirá por la normativa existente en cada momento en materia de fundaciones del sector público estatal y por el resto de disposiciones que le sean de aplicación.
De conformidad con esta información, la citada Fundación parece que tendría la condición de Administración institucional y, por lo tanto, estaría comprendida dentro del ámbito de aplicación de la Ley 70/1978, de 26 de diciembre, de reconocimiento de servicios previos en la Administración Pública, tal y como establece su artículo 1.1.
A la luz de los extremos expuestos, se entiende que la Fundación XXX tendría el carácter de fundación pública, en concreto, de fundación estatal, por lo que se incluiría a estos efectos dentro de la denominada “Administración Institucional”, y por ende, estaría comprendida dentro del ámbito de aplicación de la Ley 70/1978, de 26 de diciembre, tal y como exige su artículo 1.1, en este caso, para llevar a cabo el reconocimiento de servicios prestados.
No obstante, por parte del órgano consultante se deberán comprobar finalmente los requisitos exigidos para tal reconocimiento, incluidos, en su caso
D'acord amb aquest informe es poden reconèixer els serveis prestats a les fundacions públiques, però cal verificar que es tracta d'una fundació integrada en el sector públic i se n'han d'analitzar els estatuts, principalment els fins d'interès generals que satisfà, les funcions que desenvolupa i el procediment de selecció de personal.
D'acord amb la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic de la CAIB, són fundacions del sector públic de la CAIB les adscrites a l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears d’acord amb els criteris que, a aquest efecte, s’estableixen en la legislació estatal bàsica relativa al règim jurídic del sector públic.