L’equip pot tenir tasques que requereixen la implicació de la persona en teletreball, o que comportin canvis de càrrega de treball. Algunes persones poden tenir creences errònies sobre el teletreball, per exemple, poden pensar que la persona no treballa els dies de teletreball, que el dia del teletreball és, en realitat, un dia lliure.
La prevenció o la superació de les preocupacions, les creences errònies o el ressentiment de la resta de l’equip és un repte important, tant per a la persona que treballa en remot com per a la que supervisa.
En la mesura del possible, la persona que treballa en remot i la que supervisa han d’incloure la resta de l’equip en el seu procés de planificació del teletreball, proporcionar una comunicació oberta entre totes les parts i mantenir-lo informat de qualsevol canvi que es produeixi en els arranjaments de teletreball. La infraestructura de teletreball hauria de proporcionar mitjans convenients de comunicació entre totes les persones de l’equip, siguin on siguin.
Com a part de l’ajust inicial, és habitual que la resta de persones de l’equip compensin la no presencialitat augmentant la freqüència de comunicacions.
Aquest augment normalment es normalitza després que s'estableixin noves rutines i patrons. És probable que amb el temps fins i tot la comunicació decreixi, ja que el que abans semblava urgent gràcies a la facilitat que donava la proximitat física per parlar-ne, ara es consideri que es pot resoldre en un moment més convenient.
Aquest estalvi de missatges s'ha citat també com un dels avantatges del teletreball. A més de disminuir les interrupcions, moltes persones troben que el retard autoimposat els permet organitzar els seus pensaments més a fons abans de compartir-los amb la resta, o resoldre elles mateixes el problema.
De quina manera creieu que el vostre paper pot ajudar a reduir l’impacte, dels que planteja el text, en les persones que treballen a distància? I sobre la resta de persones del vostre equip? Quines accions concretes i senzilles podríeu posar en marxa?