L’estil de supervisió sempre té un efecte en la manera en què treballa l’equip, independentment que les persones estiguin en situació remota o local.
Hi ha estils que requereixen una major interacció, mentre que d'altres prefereixen deixar que cada persona segueixi la seva feina, amb poca intervenció.
Cadascun d’aquests estils pot funcionar en un context de teletreball si s’estableixen plans i procediments que responen a aquestes característiques. De vegades, el nostre estil pot requerir alguna revisió puntual a mesura que veiem els resultats de la implantació del teletreball, per mirar què dona millors resultats en cada cas.
Proposem unes preguntes que poden ajudar a pensar sobre l’estil de supervisió. Es tracta de respondre-les tot reflexionant sobre les accions que ens acostarien a l’estil més adequat per facilitar el treball en un context de teletreball:
☛ En general, quina autonomia tenen les persones de l’equip, tant si estan en situació de teletreball com si no?
☛ Quina importància tenen els canvis que es poden produir en l’estat d’ànim de la persona teletreballadora i de la interacció amb les altres persones de l’equip?
☛ Quina és la nostra reacció probable si es produeixen canvis en el rendiment laboral de la resta de l’equip, en l'estat d’ànim i en la coordinació amb la persona que treballa en remot? Esperem que altres persones hi vulguin participar? És un fet que ens preocupa?
☛ Quin efecte tindrà el teletreball en les possibilitats de millora o en els projectes assignats a la persona que treballa en remot?
☛ Quins canvis haurem de fer per gestionar la persona teletreballadora de manera efectiva?
Heu pogut esbrinar quelcom de nou sobre el vostre estil de supervisió? Creieu que hi ha algun aspecte que podríeu millorar per tal que us sigui més senzilla la supervisió d’un equip remot?