L’article 103.3 de la Constitució espanyola (d’ara endavant, CE) disposa:
La llei regularà l’estatut dels funcionaris públics, l’accés a la funció pública d’acord amb els principis del mèrit i de la capacitat, les peculiaritats de l’exercici del seu dret a la sindicació, el sistema d’incompatibilitats i les garanties per a la imparcialitat en l’exercici de les seves funcions.
L’article 149.1.18a de la CE especifica, com a competència exclusiva de l’Estat, l’establiment de les bases del règim jurídic de les administracions públiques i del règim estatutari del seu personal funcionari. Pel que fa a l’expressió «règim estatutari del personal funcionari», el Tribunal Constitucional, entre d’altres, en la Sentència 37/2002, de 14 de febrer, ha posat de manifest que els seus contorns no es poden definir en abstracte i a priori, però que s’ha d’incloure dins el seu àmbit la regulació sobre:
- L’adquisició i pèrdua de la condició de personal funcionari.
- Les condicions de promoció en la carrera administrativa.
- Les situacions administratives.
- Els drets i deures del personal funcionari.
- Les responsabilitat del personal funcionari i el seu règim disciplinari.
- La creació i integració de cossos i escales funcionarials.
- La definició dels diversos conceptes retributius.
Dins la competència exclusiva de l’Estat de l’article 149.1.18a de la CE no s’inclouen la quantificació ni la limitació de les retribucions del personal funcionari. Els títols que atorguen a l’Estat la competència per fixar, per a totes les administracions públiques, la quantia de les retribucions bàsiques i l’increment màxim de les quanties globals de les retribucions complementàries, són els articles 149.1 13a i 156.1 de la CE. Les retribucions del personal que presta serveis per a les administracions i ens del sector públic són un component important de la despesa pública, la qual cosa justifica que l’Estat ostenti la competència per establir la suma general de la massa salarial dels empleats públics.
En aquest punt, és convenient transcriure el fragment següent del fonament de dret sisè de la Sentència del Tribunal Constitucional 148/2006, d’11 de maig:
[...]
6. Expuestas las posiciones de las partes respecto a las competencias de la Comunidad Foral de Navarra que están en juego en el presente proceso lo primero que cabe recordar es que, como hemos señalado en las SSTC 24/2002, de 31 de enero, FJ 5, y 202/2003, de 17 de noviembre, FJ 14, la cuantificación y la limitación de las retribuciones del personal al servicio de las Administraciones públicas no se integran, desde un punto de vista material, en el régimen estatutario de los funcionarios públicos por dos motivos principales, señalados ya en la STC 63/1986, de 21 de mayo, FJ 11: en primer lugar, porque dichas retribuciones, no sólo alcanzan a los funcionarios públicos, sino también a todo el personal al servicio del sector público; y, en segundo término, porque su carácter coyuntural y su eficacia limitada en el tiempo impiden integrarlas en la relación de servicio que delimita dicho régimen estatutario. Todo ello nos ha llevado a limitar la competencia estatal básica reconocida en el art. 149.1.18 CE a la definición de los diversos conceptos retributivos de los funcionarios públicos.
Ciertamente, en la STC 103/1997, de 22 de mayo, FJ 2, hemos señalado que la nivelación de las cuantías de las retribuciones básicas en todas las Administraciones públicas reconocida en el art. 24.1 de la Ley 30/1984, de 2 de agosto, de medidas para la reforma de la función pública, también tiene carácter básico, desde la perspectiva del art. 149.1.18 CE, puesto que “no persigue otro objetivo que lograr una mínima y fundamental homogeneidad en un aspecto sustancial del régimen funcionarial, cual es el atinente a los derechos económicos”. Pero, en la medida en que los límites retributivos que impone el Estado no se circunscriben a los funcionarios autonómicos, ni tienen un carácter permanente, nuestra jurisprudencia siempre los ha analizado desde la perspectiva de los arts. 149.1.13 y 156.1, y no desde la del art. 149.1.18 CE. En efecto, la vinculación directa de dichos límites retributivos con la fijación de la política económica general por parte del Estado (STC 96/1990, de 24 de mayo, FJ 3), por cuanto se trata de una medida dirigida a contener la expansión relativa de uno de los componentes esenciales del gasto público (STC 63/1986, de 21 de mayo, FJ 11), y su cobertura competencial a partir del principio de coordinación con la hacienda estatal reconocido en el art. 156.1 CE, puesto que la incidencia en la autonomía financiera y presupuestaria de las Comunidades Autónomas está directamente relacionada con la responsabilidad del Estado de garantizar el equilibrio económico general (SSTC 171/1996, de 30 de octubre, FJ 2; y 103/1997, de 22 de mayo FJ 1), nos han llevado tradicionalmente a analizar las disputas sobre el cumplimiento de dichos límites desde la perspectiva de los dos primeros preceptos constitucionales.
Altres sentències d’interès que tracten la competència bàsica estatal per determinar les retribucions del personal funcionari són la Sentència 96/1990, de 24 de maig, (fonament de dret tercer); la Sentència 237/1992, de 15 de desembre, o la Sentència 33/2017, d’1 de març, (fonament de dret sisè).
Pel que fa a la competència de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de funció pública, l’article 31.3 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, disposa:
Article 31. Competències de desenvolupament legislatiu i execució
En el marc de la legislació bàsica de l’Estat, corresponen a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears el desenvolupament legislatiu i l’execució de les matèries següents:
[...]
3. Estatut dels funcionaris de l’Administració de la Comunitat Autònoma i de l’Administració local.
D’acord amb aquest precepte, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ostenta la competència de desenvolupament en aquesta matèria i ha aprovat la Llei 3/1989, de 22 de febrer, de la funció pública (actualment derogada) i la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la CAIB.