Es pot fer esment a una sèrie de principis i criteris aplicables al sistema retributiu del personal funcionari. Respecte als principis, es pot fer esment als següents:
Principi de legalitat
L’article 103.3 de la Constitució espanyola disposa que la llei ha de regular l’estatut dels funcionaris públics, l’accés a la funció pública d’acord amb els principis del mèrit i de la capacitat, les peculiaritats de l’exercici del seu dret a la sindicació, el sistema d’incompatibilitats i les garanties per a la imparcialitat en l’exercici de les seves funcions.
L’article 93.5 de la Llei 2/1989 ja establia una reserva de llei que especificava que el personal funcionari no podia ser retribuït per conceptes diferents dels fixats per aquest precepte. La Llei 3/2007, en l’article 120 f, ha mantingut aquesta prohibició i estableix que el personal funcionari no pot ser retribuït per conceptes diferents dels que estableix la normativa vigent.
El text refós de l’EBEP fixa el principi de legalitat en l’article 23. El precepte esmentat estableix que les retribucions bàsiques són fixades per la Llei de pressuposts generals de l’Estat i l’article 24, respecte a les retribucions complementàries, especifica que la quantia i l’estructura les han d’establir les lleis corresponents de cada Administració pública.
Per tant, el personal funcionari només pot ser retribuït pels conceptes prèviament establerts per una llei. Els diferents conceptes retributius estan fixats, amb caràcter general, per les lleis de funció pública i per les lleis generals de pressuposts.
D’acord amb el principi de legalitat, el text refós de l’EBEP disposa que el personal funcionari no pot percebre participació en tributs ni en cap altre ingrés de les administracions públiques com a contraprestació per qualsevol servei, participació o premi per multes imposades, encara que estiguin normativament atribuïdes als serveis.
Principi de publicitat
Tal com s’ha dit, els diferents components de la nòmina del personal funcionari estan fixats prèviament per una llei, a la qual es dona la publicitat preceptiva en els butlletins oficials corresponents. A més, la quantia de les retribucions bàsiques i de les complementàries també es fa pública mitjançant lleis de pressuposts per a cada anualitat.
Les relacions de llocs de feina de personal funcionari de la CAIB també es publiquen en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (d’ara endavant, BOIB). Per altra banda, en el portal de transparència de la CAIB també es poden consultar les taules salarials.
Aquest principi no implica que es conegui exactament la quantia de les retribucions que percep cada funcionari o funcionària, sinó que la publicitat es refereix a l’import de cada concepte o component retributiu. Hi ha certs aspectes personals, com ara el nombre de triennis reconeguts, el nivell de la carrera professional horitzontal o el grau personal consolidat, que determinen l’import final de les retribucions que es perceben.
Principi de suficiència
Aquest principi deriva de l’article 35 de la CE, que garanteix a les persones treballadores el dret a una remuneració suficient per tal de satisfer les necessitats personals i familiars.
Principi d’igualtat
El mateix article 35 de la CE, en referència a l’import de les retribucions, especifica que en cap cas es pot discriminar per raó de sexe.
L’article 120 h de la Llei 3/2007 estableix que s’ha de garantir l’efectivitat de la igualtat retributiva entre homes i dones.
La interdicció de la discriminació no només es predica respecte a la igualtat entre homes i dones, sinó que els òrgans judicials de l’ordre contenciós administratiu també han determinat que l’exercici de les mateixes funcions exigeix una mateixa retribució.
Principi d’actualització
Les retribucions del personal funcionari se solen actualitzar anualment d’acord amb allò que estableixen les lleis generals de pressuposts.
Principi d’unicitat
D’acord amb la normativa aplicable en matèria d’incompatibilitats, amb caràcter general, no es pot percebre més d’una remuneració amb càrrec als pressuposts de les administracions o de l’ens del sector públic instrumental.
Principi de negociació col·lectiva
El règim retributiu és objecte de negociació col·lectiva, i com a prova d’això es pot fer esment al II acord per a la millora de l’ocupació pública i les condicions de treball, signat el 9 de març de 2018 pel Govern d’Espanya i les organitzacions sindicals CCOO, UGT i CSIF, que estableix un marc plurianual d’increment retributiu per als empleats al servei de les administracions públiques, que comprèn els anys que van del 2018 al 2020.
La negociació col·lectiva, dins dels límits pressupostaris i legals establerts, també pot afectar les retribucions complementàries. L’establiment de la carrera professional horitzontal de l’Administració de la CAIB n’és un exemple.
Principi subjectiu/objectiu
Tal com ja s’ha comentat, el sistema retributiu està configurat de manera que alguns conceptes es refereixen a la condició pròpia del subjecte, com ara el subgrup al qual pertany, el grau personal que té consolidat o el nivell de carrera professional que té reconegut, mentre que altres tenen un caràcter objectiu i es refereixen al lloc de feina, com per exemple el complement específic.
Criteris del sistema retributiu de la CAIB
El sistema retributiu de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, d’acord amb el que disposa la normativa bàsica estatal, es regeix pels criteris següents:
a) Les retribucions del personal s’han d’ajustar, en la mesura que sigui possible, a l’entorn socioeconòmic de les Illes Balears, amb especial atenció al fet diferenciador de la insularitat.
b) S’ha de garantir que la igualtat retributiva entre dones i homes sigui efectiva.
c) S’ha de tendir a la uniformitat retributiva de tots els llocs de feina que tenguin un mateix grau de dificultat i les mateixes responsabilitats i condicions de treball.
d) S’han de tenir en compte les diferències derivades de l’especial dificultat, la responsabilitat i les diferents condicions de treball, amb atenció especial a l’horari laboral.
e) S’han d’establir sistemes que permetin retribuir el grau d’acompliment de les funcions o tasques encomanades.
f) El personal funcionari no pot ser retribuït per conceptes diferents dels que estableix la normativa vigent.