Mitjançant la nòmina també es poden percebre altres conceptes, l’objecte dels quals és complementar una prestació reconeguda pel règim de previsió social corresponent, que, amb caràcter general, és el règim general de la Seguretat Social.
Aquests complements tenen la naturalesa jurídica d’una indemnització, no d’una retribució. Es pot fer esment als complements següents:
Complement a la prestació reconeguda per maternitat o paternitat
La prestació econòmica que reconeix la Seguretat Social durant el permís de maternitat o paternitat consisteix en un subsidi equivalent al 100 % de la base reguladora. La base reguladora, i, en conseqüència, la prestació reconeguda, pot ser inferior a les retribucions que es perceben mensualment.
El Decret 12/1995, de 23 de febrer, pel qual s’adapten les retribucions del personal en situació de maternitat a la nova regulació que conté la Llei 42/1994, de 30 de desembre, de mesures fiscals administratives i d’ordre social (BOIB núm. 28., de 7 de març), va preveure aquest complement en els termes següents:
Article 3
El personal, les retribucions íntegres mensuals del qual siguin superiors a les assenyalades com a bases màximes de cotització per a cada grup, percebrà de l’Administració de la Comunitat Autònoma, mentre duri la situació de maternitat, la diferència existent entre la quantitat que resulti del càlcul del cent per cent de la seva base reguladora (calculada com s’ha explicat en l’article anterior) i les retribucions íntegres mensuals corresponents al seu lloc de treball, les quals li seran abonades en un sol concepte retributiu que s’imputarà al centre de cost i subprograma pressupostari corresponent i al subconcepte de complement específic, al qual s’aplicarà la deducció corresponent de l’IRPF.
Complement a la prestació reconeguda per incapacitat temporal
Aquest concepte retributiu té la mateixa finalitzat que l’anterior: complementar la prestació que reconeix el règim de previsió social.
L’article 7 del Decret Llei 5/2012 reconeix aquesta prestació en els termes següents:
Article 7. Complement econòmic de la prestació per incapacitat temporal
1. Es reconeixen els complements econòmics següents a favor del personal inclòs en l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret llei, sotmès al règim general de la Seguretat Social, en cas d’incapacitat temporal:
a) Quan la situació d’incapacitat temporal derivi de contingències comunes, es reconeix, fins al tercer dia, un complement retributiu del 50 % de les retribucions que es percebin el mes anterior al que tengui lloc la incapacitat temporal. Des del quart fins al vintè dia, ambdós inclosos, es reconeix un complement retributiu que, sumat a la prestació econòmica reconeguda per la Seguretat Social, sigui equivalent al 75 % de les retribucions que es percebin el mes anterior al que tengui lloc la incapacitat. A partir del vint-i-unè dia es reconeix una prestació equivalent al 100 % de les retribucions que es percebin el mes anterior al que tengui lloc la incapacitat.
En tot cas, s’han de complementar les retribucions fins al 100 % de les que percebi la persona afectada en els supòsits, degudament justificats i durant els dies en què tenguin lloc, d’hospitalització o d’intervenció quirúrgica. A més, per acord del Consell de Govern es poden fixar altres supòsits en què, amb caràcter excepcional i degudament justificats, es reconegui un complement econòmic de la prestació reconeguda per la Seguretat Social fins a assolir, com a màxim, el 100 % de les retribucions que corresponguin a les persones afectades en cada cas.
b) Quan la situació d’incapacitat temporal derivi de contingències professionals, la prestació reconeguda per la Seguretat Social s’ha de complementar, durant tot el període de durada, fins al 100 % de les retribucions que es percebin el mes anterior al de la incapacitat.
Mitjançant Acord de Consell de Govern de 9 de novembre de 2012, es determinaren les situacions de caràcter excepcional en les quals es reconeix un complement econòmic de la prestació reconeguda per la Seguretat Social fins a arribar a assolir, com a màxim, el 100 % de les retribucions que corresponguin a les persones afectades en cada cas.