L’article 103.3 de la Constitució espanyola disposa que la llei ha de regular l’estatut dels funcionaris públics, l’accés a la funció pública d’acord amb els principis del mèrit i de la capacitat, les peculiaritats de l’exercici del seu dret a la sindicació, el sistema d’incompatibilitats i les garanties per a la imparcialitat en l’exercici de les seves funcions.
L’article 93.5 de la Llei 2/1989 ja establia una reserva de llei que especificava que el personal funcionari no podia ser retribuït per conceptes diferents dels fixats per aquest precepte. La Llei 3/2007, en l’article 120 f, ha mantingut aquesta prohibició i estableix que el personal funcionari no pot ser retribuït per conceptes diferents dels que estableix la normativa vigent.
El text refós de l’EBEP fixa el principi de legalitat en l’article 23. El precepte esmentat estableix que les retribucions bàsiques són fixades per la Llei de pressuposts generals de l’Estat i l’article 24, respecte a les retribucions complementàries, especifica que la quantia i l’estructura les han d’establir les lleis corresponents de cada Administració pública.
Per tant, el personal funcionari només pot ser retribuït pels conceptes prèviament establerts per una llei. Els diferents conceptes retributius estan fixats, amb caràcter general, per les lleis de funció pública i per les lleis generals de pressuposts.
D’acord amb el principi de legalitat, el text refós de l’EBEP disposa que el personal funcionari no pot percebre participació en tributs ni en cap altre ingrés de les administracions públiques com a contraprestació per qualsevol servei, participació o premi per multes imposades, encara que estiguin normativament atribuïdes als serveis.